Bisbat d'Alba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats sobre la seu episcopal titular homònima, vegeu «bisbat de Alba (Numídia)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Alba
Dioecesis Albae Pompeiensis
Imatge
La Catedral d'Alba

Localització
Map
 44° 42′ N, 8° 00′ E / 44.7°N,8°E / 44.7; 8
Itàlia Itàlia
Piemont
Parròquies126
Població humana
Població159.700 (2018) Modifica el valor a Wikidata (152,1 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.050 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle iv
CatedralSan Lorenzo
Organització política
• BisbeGiacomo Lanzetti

Lloc webdiocesidialba.it


El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2012 tenia 125.700 batejats d'un total de 130.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Giacomo Lanzetti.

Territori[modifica]

Mapa de la diòcesi

La diòcesi ocupa principalment la part occidental de la província de Cuneo, comprenent 69 municipis, a més de dos més de la província d'Asti (Coazzolo i Castagnole delle Lanze). Limita al nord amb el bisbat d'Asti, a est amb el bisbat d'Acqui, al sud amb el bisbat de Mondovì i a oest amb el bisbat de Fossano i l'arquebisbat de Torí.

La seu episcopal es troba a la ciutat d'Alba, on s'alça la catedral de San Lorenzo.

Les 126 parròquies de la diòcesi estan agrupades en 8 vicariats:

Història[modifica]

Segons la tradició, el primer bisbe d'Alba és Sant Dionís, de qui es diu que hauria servit a la diòcesi durant diversos anys abans de ser nomenat arquebisbe de Milà; per la seva oposició a l'arrianisme va ser condemnat a l'exili al 355 per l'emperador Constanci. Aquesta tradició es considera poc fiable[1] atès que al segle iv en general els bisbes no podien deixar la seva diòcesi per una altra.

Una llista dels nou bisbes antics d'Alba, que comença amb un Sant Dionís (diferent de l'anterior en 380) al bisbe Giulio (553), es va compilar a partir d'inscripcions sepulcrals que es troben a la catedral d'Alba a finals del segle XV per Dalmazzo Berendenco, un antiquari; però es descobrí que la llista era una falsificació feta per Giuseppe Meiranesio al segle xviii.[2]

El primer bisbe d'Alba del que hi ha la certesa que existí és Lampadio, que va estar present en el sínode celebrat a Roma el 499 sota el Papa Símmac.[3]

Per un curt temps, cap al final del segle x, la diòcesi es va unir amb la d'Asti. Entre els bisbes successius, Benzone era un conegut opositor del Papa Gregori VII i donà suport a l'imperi durant la lluita de les investidures.[4]

El 29 d'octubre de 1511 cedí una porció de territori per a la creació de la diòcesi de Saluzzo.

Un esdeveniment important va ocórrer el 22 d'abril de 1613: en esclatar la primera guerra de Monferrat, Alba va ser atacada per França i el bisbe Pendasio va ser pres a de l'església, colpejat i conduït escandalosament pels carrers de la ciutat.

Sota el ministeri del bisbe Roero, monsenyor Raulo Costanzo Falletti de Barolo va fer de vicari general.

El 1803 la diòcesi va ser suprimida pel govern de Napoleó i el seu territori va ser afegit al de la diòcesi d'Asti. Va ser restablerta el 17 de juliol de 1817 amb la butlla Beati Petri del Papa Pius VII; a més el Papa la va declarar sufragània de l'arxidiòcesi de Torí, quedant així eliminada de la jurisdicció metropolitana de l'arquebisbe de Milà, a qui sempre Alba havia estat subjecta.

Cronologia episcopal[modifica]

  • San Dionisio o Dioniso † (350 - 355)
  • Adelgiso † (355)
  • Severo † (391, 397)
  • Bruningo † (419)
  • Alderico † (443)
  • Lampadio I † (citat el 499)
  • Manfredo † (482, 483)
  • Venanzio I † (503)
  • Oldarico † (532)
  • Pietro I † (563)
  • Venanzio II † (593)
  • Guglielmo † (627)
  • Vitelmo I † (661)
  • San Benedetto † (citat el 680)
  • Lampadio II † (801)
  • Sigifredo † (829)[5]
  • Pietro Penso II ? † (citat all'855)[6]
  • Olderado o Ildrado † (inicis de febrer de 876 - finals de novembre de 877)
  • Liutardo † (citat el 901)[7]
  • Daiberto † (citat el 945)
  • Flocardo o Fulcardo † (inicis de 969 - vers juliol de 985 mort)
  • Costantino † (inicis de 997 - finals de 1005)
  • Oberto † (citat el 1027)
  • Anonimo (G.) † (citat el 1057 aproximadament)
  • Benzone (o Pietro Penso III ?) † (citat el 1059 - finals de 1085)[8]
  • Pellegrino † (citat el 1098)
  • Pietro IV † (1124 - 1125)[9]
  • Robaldo † (inicis de desembre de 1125 - 29 de juliol de 1135 nomenat arquebisbe de Milano)[10]
  • Pietro V ? † (citat el 1150)[11]
  • Rozone † (citat al de gener de 1163)
  • Otto † (inicis de juny de 1169 - finals d'agost de 1177)
  • Federico del Monferrato ? † (citat el 1180 aproximadament)[12]
  • Bonifacio I † (inicis de 1185 - finals de 1188)
  • Gerardo † (citat el 1191 o 1194)[13]
  • Ogerio † (inicis de desembre de 1192 - finals de 1202)
  • Bonifacio II † (inicis de 1210 - finals de 1213)
  • Reinerio, O.Cist. † (inicis d'agost de 1216 - finals de maig de 1226)
  • Sardo † (citat el 1231)
  • Guglielmo Braida † (inicis de 1237 - finals de 1253)
  • Monaco † (22 de gener de 1255 - finals de febrer de 1260)[14]
  • Simone, O.F.M. † (inicis d'octubre de 1263 - finals d'abril de 1271)
  • Martino, O.F.M. † (1276)
  • Bonifacio III † (inicis de gener de 1283 - 18 de març de 1306 mort)
  • Raimondo de Mausaco, O.F.M. † (inicis de 1311 - 21 de febrer de 1321 nomenat bisbe de Chieti)
  • Guglielmo Isnardi, O.F.M. † (21 de febrer de 1321 - 6 desembre de 1333 nomenat arquebisbe de Bríndisi)
  • Pietro Avogadro, O.P. † (7 de febrer de 1334 - 28 de gener de 1349 nomenat bisbe de Sisteron)
  • Lazzarino Flisco o Fieschi † (29 de gener de 1349 - 1368 mort)
  • Ludovico del Carretto † (27 d'abril de 1369 - 1388 mort)
  • Federico del Carretto † (1388 - ?)
  • Pietro del Carretto, O.P. † (citat el 1391)
  • Bonifacio IV † (citat el 1398)
  • Francesco I del Carretto † (20 de novembre de 1401 - ?)
  • Aleramo del Carretto † (citat el 1407)
  • Francesco II del Carretto † (citat el 1413)
  • Giacomo del Carretto † (? - ? mort)
  • Beato Alerino Rembaudi † (10 de setembre de 1419 - 21 de juliol de 1456 mort)
  • Bernardo del Carretto, O.S.B. † (18 d'octubre de 1456[15] - agost de 1460 mort)
  • Pietro del Carretto † (24 de novembre de 1460 - 1482 mort)
  • Andrea Novelli † (6 de febrer de 1483 - 13 de maig de 1521 mort)
  • Ippolito Novelli † (13 de maig de 1521 - 11 de novembre de 1530 mort)[16]
  • Antonio Mollo † (28 de novembre de 1530 - 1532 mort)[17]
  • Giuliano Visconti † (16 d'agost de 1532 - 27 d'agost de 1532 mort) (bisbe electe)[18]
  • Marco Gerolamo Vida, C.R.L. † (7 de febrer de 1533 - 27 de setembre de 1566 mort)
  • Leonardo Marini, O.P. † (7 d'octubre de 1566 - 1572 es retirà)[19]
  • Vincenzo Marino † (19 de novembre de 1572 - 25 de febrer de 1583 mort)[20]
  • Lelio o Aurelio Zibramonti † (28 de març de 1583 - 14 de novembre de 1583 nomenat bisbe de Casale Monferrato)
  • Ludovico Michelio † (19 desembre de 1583 - 27 d'abril de 1590 mort)
  • Alberto Capriano † (30 de juliol de 1590 - 23 de gener de 1595 mort)
  • Giovanni Anselmo Carminato † (26 de juliol de 1596 - 6 de juliol de 1604 mort)
  • Francesco Pendasio † (18 de juliol de 1605 - 3 de setembre de 1616 mort)
  • Vincenzo Agnello Suardo † (5 desembre de 1616 - 13 de maig de 1619 nomenat bisbe coadjutor de Màntua)
  • Ludovico Gonzaga † (12 d'agost de 1619 - 26 de juny de 1630 mort)[21]
  • Giovanni Francesco Gandolfo † (10 de gener de 1633 - 4 de novembre de 1638 mort)
  • Paolo Brizio, O.F.M.Obs. † (15 desembre de 1642 - 2 de novembre de 1665 mort)
  • Cesare Biandrà † (5 de maig de 1666 - 26 d'agost de 1666 mort)[22]
  • Vittorio Nicolino della Chiesa † (16 de març de 1667 - 22 de setembre de 1691 mort)
  • Gerolamo Ubertino Provana, C.R. † (25 de juny de 1692 - 28 de juliol de 1696 mort)
  • Giuseppe Roero † (27 de març de 1697 - 4 de novembre de 1720 mort)
  • Francesco Vasco, O.C.D. † (30 de juliol de 1727 - 31 desembre de 1749 mort)
  • Enrichetto Virginio (Raffaele Francesco) Natta, O.P. † (22 de juliol de 1750 - 29 de juny de 1768 mort)
  • Giacinto Amedeo Vagnone † (11 de setembre de 1769 - 30 de gener de 1777 es retirà)
  • Giuseppe Maria Langosco di Stroppiana † (20 de juliol de 1778 - 13 desembre de 1788 mort)
  • Giovanni Battista Pio Vitale † (11 d'abril de 1791 - finals de 29 de maig de 1803 es retirà)
    • Sede soppressa (1803-1818)
  • Giovanni Antonio Niccola (Nicola) † (16 de març de 1818 - 12 de gener de 1834 mort)
  • Costanzo Michele Fea † (1 de febrer de 1836 - 2 de novembre de 1853 mort)
    • Sede vacante (1853-1867)
  • Eugenio Roberto Galletti † (27 de març de 1867 - 5 d'octubre de 1879 mort)
  • Lorenzo Carlo Pampirio, O.P. † (27 de febrer de 1880- 24 de maig de 1889 nomenat arquebisbe de Vercelli)
  • Giuseppe Francesco Re † (30 desembre de 1889 - 17 de gener de 1933 mort)
  • Luigi Maria Grassi, B. † (13 de març de 1933 - 5 d'abril de 1948 mort)
  • Carlo Stoppa † (27 desembre de 1948 - 13 de febrer de 1965 mort)
    • Sede vacante (1965-1970)[23]
  • Luigi Bongianino † (15 de gener de 1970 - 6 de juny de 1975 nomenat bisbe de Tortona)
  • Angelo Fausto Vallainc † (7 d'octubre de 1975 - 8 desembre de 1986 mort)
  • Giulio Nicolini † (16 de juliol de 1987 - 16 de febrer de 1993 nomenat bisbe de Cremona)
  • Sebastiano Dho (3 de juliol de 1993 - 28 de juny de 2010 jubilat)
  • Giacomo Lanzetti, des del 28 de juny de 2010

Estadístiques[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 125.700 batejats sobre una població de 130.800 persones, equivalent al 96,1% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1905 ? ? ? 287 276 11 ? ? ? ? 101
1950 150.300 150.350 100,0 325 265 60 462 176 425 136
1959 111.000 111.100 99,9 311 249 62 356 124 568 138
1970 120.265 120.350 99,9 264 210 54 455 68 586 140
1980 120.972 121.120 99,9 226 188 38 535 100 445 142
1990 120.200 120.400 99,8 207 168 39 580 93 414 126
2000 122.300 124.600 98,2 182 147 35 671 77 350 126
2001 122.200 124.500 98,2 179 146 33 682 76 347 126
2002 122.200 124.500 98,2 167 136 31 731 73 341 126
2003 122.200 124.500 98,2 163 131 32 749 64 306 126
2004 122.200 124.600 98,0 156 123 33 719 73 294 126
2006 125.230 128.170 97,7 162 120 42 773 3 83 291 126
2012 125.700 130.800 96,1 143 108 35 879 9 75 240 126

Notes[modifica]

  1. Papebroch (Acta SS., VI, 40)
  2. De Rossi, Bullettino di archeologia cristiana, 1868, 45-47. La lista dei vescovi fu pubblicata da Costanzo Gazzera nel 1857: Delle iscrizioni cristiane antiche del Piemonte, pp. 134-153.
  3. Mansi, VIII, 235, Mon. Germ. Hist., Auct. Antiq. XII, 400.
  4. Orsi, Un libellista del sec. XI, in Rivista storica Italiana, 1884, p. 427.
  5. Els bisbes de Adelgiso a Sigifredo són mencionats per Palemone Luigi Bima a la Serie cronologica dei romani pontefici e degli arcivescovi e vescovi di tutti gli stati di Terraferma e di alcune del regno di Sardegna Arxivat 2015-02-13 a Wayback Machine., Torino 1842, pp. 90-91. A excepció de Lampadio I (499) i Benedetto (680), tota la resta són totalment desconeguts per Savio; el mateix Gams esxclou de la seva cronologia tots aquells que precedeixen a Benedetto, com també fa Lanzoni, que cita a Venanzio I qui no hauria estat bisbe d'Alba, snó de Viviers.
  6. Aquest bisbe, citat per Ughelli, que diu que intervení a un concili provincial a Pavia al 855, és posat en dubte per Savio, car al concili no es diu els noms dels bisbes.
  7. Segons Cappelletti i Bima, que daten Liutardo al 800 aproximadament, al 901 és citat un Vitelmo II, ignorat per Savio.
  8. Cappelletti i Gams mencionen el bisbe Alberto (1061 i 1074); segons Savio aquest Alberto és èl bisbe homònim d'Acqui.
  9. Segons Savio, podria haver estat abat-bisbe de Fruttuaria, cosa que hauria anticipat la seva elecció a la seu d'Alba al 1118.
  10. Segons el Savio no hi ha proves que hagués mantingut també la seu d'Alba; va morir el 30 desembre de 1145.
  11. Mencionat per Ughelli (Italia sacra, vol. IV, col. 286), i posat en dubte per Savio.
  12. Federico era fill de Guillem V del Monferrato, marquès del Monferrat, i de Judit de Babenberg.
  13. L'Ughelli indica que va ser traslladat en època desconeguda a Nola, però no hi ha documentat cap bisbe anomenat Gerardo a Nola a finals del segle xii; l'Ughelli no el menciona qual parla de la diòcesi campana.
  14. Molts autors, a partir de Ferdinando Ughelli, l'insereix entre Mònaco i el Simó el bisbe Gandolfo (1259 - 1262), va recordar en un obituari de la Catedral d'Asti. Savio i Eubel, per una altra banda, creuen que Gandolfo va ser bisbe de Torí.
  15. Segons Eubel el nomenament va ser el 6 d'agost.
  16. Segons Eubel i Cappelletti, Ippolito Novelli va ser nomenat el 5 de novembre de 1514 per la mort d'Andrea Novelli l'any anterior.
  17. Segons Gams i Eubel va morir nel 1531.
  18. Segons Eubel Visconti va ser nomenat el 16 d'agost de 1531 i va morir el 5 de gener de 1533.
  19. Segons Gams, va morir l'11 de juny de 1572.
  20. Segons Gams va morir durant el mes de novembre de 1582.
  21. Segons Gams va morir el 1633.
  22. Segons Gams va morir durant el mes de juny de 1666.
  23. Durant la vacant de la seu Luigi Bongianino va fer d'administrador apostòlic (des del 2 de febrer de 1968 al 15 de gener de 1970), esdevenint posteriorment bisbe diocesà.

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Alba