Bisbat d'Albenga-Imperia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 04:11, 29 ago 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Albenga-Imperia
Dioecesis Albingaunensis-Imperiae
Imatge
La Catedral d'Albenga-Imperia
Localització
Map
 44° 00′ N, 8° 12′ E / 44°N,8.2°E / 44; 8.2
Itàlia Itàlia
Liguria
Parròquies162
Població humana
Població168.200 (187,43 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície979
Limita amb
bisbat de Ventimiglia-Sanremo, sud-oest
bisbat de Mondovì, nord-oest
bisbat de Savona-Noli, nord-est Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle V
PatrociniMadonna delle Grazie
Sant'Emidio
CatedralSan Michele Arcangelo , Basilica di San Maurizio (cocatedral)
Organització política
• BisbeMario Oliveri
Lloc webdiocesidialbengaimperia.it


La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia

El bisbat d'Albenga-Imperia (italià: Diocesi de Albenga-Imperia; llatí: Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria. El 2012 tenia 158.000 batejats d'un total de 168.200 habitants. Actualment està regida pel bisbe Mario Oliveri.

Territori

La diòcesi comprèn la part occidental de la província de Savona i la part oriental de la província d'Imperia.

La seu episcopal és la ciutat d'Albenga, on es troba la catedral de Sant Miquel Arcàngel. A Imperia es troba la basílica cocatedral de San Maurizio.

El territori de la diòcesi s'estén sobre 979 km² i, segons l'Anuari Pontifici del 2007 està dividit en 163 parròquies:

Història

La tradició local fa d'Albenga, entre el 121 i el 125, l'escenari del martiri de sant Calogero, natural de Brescia, un funcionari de la cort de l'emperador romà Adrià; les actes del seu martiri, juntament amb les dels sants Faustí i Jovita, no estan totalment verificades. Segons alguns autors l'evangelització d'Albenga es deu a sant Calimero, bisbe de Milà, a la segona meitat del segle III.

El primer bisbe del qual tenim notícia certa és Quinzio, qui el 451 va signar la carta sinodal d'Eusebi, bisbe de Milà, al Papa Lleó I; on confirmava la condemna de Nestori i d'Eutiques (Mansi). Originalment, la diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Milà.

Als segles següents les notícies sobre els bisbes d' Albenga són fragmentaries fins al segle XI.

En 1159 el Papa Alexandre III va assignar la diòcesi a la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Gènova, però la mesura no troba aplicació immediata, de manera que fins i tot el 1213 el Papa Innocenci III va insistir al bisbe Enrico la submissió deguda a l'autoritat metropolitana dels arquebisbes genovesos.

El 21 d'abril de 1569 el bisbe Carlo Cicala va instituir el seminari diocesà, que tingué un nou edifici en 1622 abans de mudar-se al seu actual lloc el 1929.

El 2 de febrer de 1965 va incorporar la parròquia de Nasino, que havia pertangut a la diòcesi de Mondovì.

El nom de la diòcesi va ser canviat pel de diòcesi d'Albenga-Imperia l'1 de desembre de 1973.[1]

Cronologia episcopal

  • Quinzio † (citat el 451)
  • Gaudenzio ? † (citat el 465)[2]
  • Onorato ? † (citat el 585)[3]
  • Buono † (citat el 680)
  • San Benedetto da Taggia † (885 - 16 de febrer de 900 mort)
  • Ingo † (inicis de 940 - finals de 962)
  • Anonimo † (? - 998 renuncià)
  • Erimberto † (citat el 1046)
  • Diodato, O.Carth. † (inicis de 1075 - finals de 1079)
  • Adelberto † (inicis de 1103 - 2 de desembre de 1124 mort)
  • Ottone † (1125 - finals de 1142)
  • Trucco I †
  • Bonifacio I †
  • Odoardo † (inicis de 1150 - finals de 1155)
  • Roberto † (citat el 1159)
  • Lanterio I † (inicis de 1171 - finals de 1179)
  • Alessandro † (citat el 1180)
  • Alnardo † (inicis de 1189 - 1198)
  • Ibaldo Fieschi † (1198 - 1198 o 1199)
  • Trucco II † (citat el 1199)
  • Oberto I † (1205 - 1 d'octubre de 1211 deposat)
  • Enrico † (citat el 1212)
  • Oberto II † (vers 1217[4] - finals de 1225)
  • Simone I † (inicis de 1230 - finals de 1231)
  • Bonifacio II † (citat el 1233)
  • Sinibaldo Fieschi † (inicis de 1235 - 1238 renuncià, posteriorment elegit Papa amb el nom d'Innocenci IV)
  • Simone II † (1238 - ?)
  • Imperiale Doria †
  • Lanterio II † (inicis de 1250 - 1255 ? mort)
  • Lanfranco Negri, O.F.M. † (17 de febrer de 1255 - vers 1288 mort)
  • Nicolò Vaschino, O.F.M. † (28 de gener de 1292 - finals de 1302 mort)
  • Emanuele Spinola † (13 de maig de 1309[5] - vers 1320 mort)
  • Giovanni, O.F.M. † (18 de juliol de 1321 - 1328 mort)
    • Federico Cibo † (28 de novembre de 1328 - 4 de desembre de 1329 renuncià) (administrador apostòlic)
  • Federico di Ceva † (4 de desembre de 1329 - 1349 mort)
  • Giovanni di Ceva † (18 de febrer de 1350 - 13 de setembre de 1364 nomenat bisbe de Tortona)
  • Giovanni Fieschi † (13 de setembre de 1364 - 1390 mort)
  • Gilberto Fieschi † (1390 - finals de 1415 mort)
  • Antonio Da Ponte † (10 de juliol de 1419 - 1429 mort)
  • Matteo Del Carretto † (2 de desembre de 1429 - 1448 mort)
  • Valerio Calderina † (5 de novembre de 1466 - de gener de 1472 mort)
  • Girolamo Basso della Rovere † (14 de febrer de 1472 - 5 d'octubre de 1476 nomenat bisbe de Recanati i Macerata)
  • Leonardo Marchesi † (5 d'octubre de 1476 - 31 de juliol de 1513 mort)
  • Giangiacomo di Gambarana † (5 de maig de 1518 - 1538 mort)
  • Carlo Cicala † (30 de març de 1554 - 1572 renuncià)
  • Carlo Grimaldi † (26 de novembre de 1572 - 11 d'octubre de 1581 mort)
    • Orazio Malaspina † (8 de gener de 1582 - 1582 mort) (vescovo eletto)
  • Luca Fieschi † (28 de març de 1582 - 29 de desembre de 1610 mort)
  • Domenico de' Marini † (11 d'abril de 1611 - 18 de juliol de 1616 nomenat arquebisbe de Gènova)
  • Vincenzo Landinelli † (3 d'agost de 1616 - 1624 renuncià)
  • Pier Francesco Costa † (29 d'abril de 1624 - 14 de març de 1655 mort)
  • Francesco de' Marini † (2 d'agost de 1655 - 29 de març de 1666 nomenat bisbe de Molfetta)
  • Giovanni Tommaso Pinelli, C.R. † (29 de març de 1666 - de juny de 1688 mort)
  • Alberto Blotto, O.Carm. † (24 de gener de 1689 - de desembre de 1690 mort)
  • Giorgio Spinola † (12 de novembre de 1691 - de setembre de 1714 mort)
  • Carlo Maria Giuseppe de Fornari † (20 de febrer de 1715 - 16 de novembre de 1730 renuncià)
  • Agostino Rivarola † (11 de desembre de 1730 - 31 de desembre de 1745 mort)
  • Costantino Serra, C.R.S. † (9 de març de 1746 - 21 de desembre de 1763 mort)
  • Giuseppe Francesco Maria della Torre † (11 de maig de 1764 - 9 de febrer de 1779 mort)
  • Stefano Giustiniani † (12 de juliol de 1779 - 29 de març de 1791 mort)
  • Paolo Maggiolo † (26 de setembre de 1791 - 7 d'agost de 1802 mort)
  • Angelo Vincenzo Andrea Maria Dania, O.P. † (20 de desembre de 1802 - 6 de setembre de 1818 mort)
  • Carmelo Cordiviola † (2 d'octubre de 1820 - 29 d'agost de 1827 mort)
    • Sede vacante (1827-1832)
  • Vincenzo-Tommaso Piratoni, O.P. † (24 de febrer de 1832 - 25 d'octubre de 1839 mort)
  • Raffaele Biale † (27 d'abril de 1840 - 12 d'abril de 1870 mort)
  • Pietro Anacleto Siboni † (27 d'octubre de 1871 - 23 de juny de 1877 mort)
  • Gaetano Alimonda † (21 de setembre de 1877 - 12 de maig de 1879 renuncià)
  • Filippo Allegro † (12 de maig de 1879 - 2 de desembre de 1910 mort)
  • Giosuè Cattarossi † (11 d'abril de 1911 - 21 de novembre de 1913 nomenat bisbe de Feltre e Belluno)
  • Celso Carletti (Pacifico da Seggiano), O.F.M.Cap. † (25 d'agost de 1914 - 22 d'octubre de 1914 mort)
  • Angelo Cambiaso † (22 de gener de 1915 - 6 de gener de 1946 mort)
  • Raffaele De Giuli † (18 de febrer de 1946 - 18 d'abril de 1963 mort)
  • Gilberto Baroni † (30 de maig de 1963 - 27 de març de 1965 nomenat bisbe de Reggio Emília)
  • Alessandro Piazza † (18 de maig de 1965 - 6 d'octubre de 1990 jubilat)
  • Mario Oliveri, des del 6 d'octubre de 1990

Estadístiques

A finals del 2012, la diòcesi tenia 158.000 batejats sobre una població de 168.200 persones, equivalent al 93,9% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1905 ? 119.280 ? 571 485 86 ? ? ? 170
1959 117.280 117.500 99,8 328 226 102 357 140 935 169
1969 148.584 148.770 99,9 268 182 86 554 94 895 136
1980 165.500 165.792 99,8 252 168 84 656 1 111 786 192
1990 164.700 165.300 99,6 216 140 76 762 2 98 703 164
1999 162.000 164.000 98,8 197 129 68 822 12 84 481 162
2000 162.000 164.000 98,8 194 130 64 835 14 80 470 162
2001 162.000 164.000 98,8 192 131 61 843 16 77 470 162
2002 162.000 164.000 98,8 195 136 59 830 16 75 468 162
2003 162.000 164.000 98,8 182 128 54 890 16 72 464 162
2004 162.000 164.000 98,8 192 134 58 843 17 74 403 162
2006 163.000 165.000 98,8 196 139 57 831 17 73 443 163
2012 158.000 168.200 93,9 176 129 47 897 22 61 331 162

Notes

  1. ↑ Decret In dioecesi Albinganensi a AAS 66 (1974), pp. 27-28. (llatí)
  2. ↑ Segons Lanzoni, Gaudenzio era bisbe d'Aveia als Abruços i participà al sínode romà del 465.
  3. ↑ Segons Lanzoni, Onorato era bisbe de Milà, no d'Albenga; és citat a la Vita sancti Verani de Cavaillon.
  4. ↑ Consagrat el 8 de març de 1217.
  5. ↑ Era administrador apostòlic de la seu a inicis del seu nomenament (ja al 1306).

Fonts

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Albenga-Imperia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_d%27Albenga-Imperia&oldid=17407347»