Bisbat d'Eivissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat d'Eivissa
Dioecesis Ebusitana

La Catedral d'Eivissa
Localització
País Flag of the Balearic Islands.svg Illes Balears
Territori Ibiza flag.svg Eivissa
Província eclesiàstica Regió eclesiàstica València
Metropolitana Arquebisbat de València
Coordenades 38° 52′ 00″ N, 01° 26′ 00″ E / 38.86667°N,1.43333°E / 38.86667; 1.43333Coord.: 38° 52′ 00″ N, 01° 26′ 00″ E / 38.86667°N,1.43333°E / 38.86667; 1.43333
Estadístiques
Àrea 872 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
112.730
100.000 (88,7%)
Parròquies 25
Informació
Ritus romà
Establiment 30 d'abril de 1782
Catedral Mare de Déu de les Neus
Sant patró Mare de Déu de les Neus
Sacerdots diocesans 36
Lideratge actual
Bisbe Vicente Juan Segura
Mapa
Web
obispadodeibiza.es

El bisbat d'Eivissa és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, amb seu a la ciutat d’Eivissa. Comprèn les Pitiüses. Va ser creat el 1782 per segregació de l'arquebisbat de Tarragona i depengué d'aquest fins a l'any 1851 en que passà a dependre del de València.[1]

El bisbat compta amb quatre parròquies al municipi d’Eivissa, disset a la resta de l’illa i tres a Formentera.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Dalt Vila amb la catedral

El Cristianisme arribà a les illes d'Eivissa i Formentera els primers segles de l'era cristiana. La cova de Santa Agnès, a Sant Antoni de Portmany, les breus notícies dels bisbes Opilió i Vicent (segles V i VI, respectivament) i algunes troballes arqueològiques així ho confirmen. Entre els segles VIII-XIII, les illes varen restar sota la dominació musulmana.

El 8 d'agost de l'any 1235 varen ser conquistades pel sagristà de la seu de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, Guillem de Montgrí, associat amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, i l'infant Pere de Portugal. Es va restaurar el Cristianisme i s'erigí l'única parròquia d'Eivissa i Formentera, Santa Maria (1235-1782), depenent de la diòcesi de Tarragona. El 30 d'abril de 1782 el papa Pius VI signà la butlla per la qual fou instituïda la diòcesi d'Eivissa, per a les illes d'Eivissa i Formentera, amb seu a la nova ciutat d'Eivissa, títol que acabava de rebre l'antiga vila. La nova diòcesi es considerà subjecta a l'arquebisbat de Tarragona. El 1783 Manuel Abad y Lasierra, monjo benedictí, fou elegit primer bisbe. Ell havia de dur a terme tot allò que la butlla de Pius VI manifestava.

El 1851, un concordat signat entre la Santa Seu i el govern espanyol decidí, per qüestions econòmiques, que fossin suprimides algunes diòcesis espanyoles, entre elles la d'Eivissa, que havia de ser agregada a la de Mallorca. Com que la diòcesi de Mallorca pertanyia a l'arquebisbat de València, la diòcesi suprimida d'Eivissa passaria així a formar part del mencionat arquebisbat. En 1852 es dugué a terme la supressió acordada, però mai no es va realitzar l'agregació total a Mallorca, segurament per la posició contrària que mantengueren els seus bisbes.

Primerament, Eivissa va regir-se per governadors eclesiàstics nomenats per l'arquebisbe de Tarragona (1852-1855), i després per vicaris capitulars elegits pel capítol de la que era oficialment col·legiata de Santa Maria, encara que continuava dient-se catedral (1855-1927).

Interior de la catedral

En 1927 les peticions constants dels eivissencs i formenterers, ajudades per la posició dels bisbes de Mallorca de l'eivissenc bisbe de Sió, patriarca de les Índies i capellà de la reina, aconseguiren que la suprimida diòcesi obtengués el títol d'administració apostòlica.

En 1928 arribà el primer bisbe administrador apostòlic, Salvi Huix i Miralpeix, que hagué d'ordenar la nova administració apostòlica. Se celebrà el primer i únic sínode diocesà d'Eivissa i Formentera l'any 1929.

L'any 1949, gràcies als esforços del bisbe Antoni Cardona, segon bisbe administrador apostòlic, es va atènyer la restauració de la diòcesi pleno iure per mandat del sant pare Pius XII, i així esdevingué el setè bisbe titular. Així, la diòcesi d'Eivissa restà assignada a l'arquebisbat de València.

Episcopologi[1][modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

A finals del 2004, la diòcesi comptava amb 100.000 batejats sobre una població de 112.730 persones, equivalent al 88,7% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 45.000 45.000 100,0 55 53 2 818 4 70 23
1970 39.979 39.979 100,0 53 49 4 754 5 73 23
1980 56.340 57.699 97,6 41 37 4 1.374 5 77 25
1990 65.000 66.300 98,0 32 30 2 2.031 3 69 25
1999 84.000 91.000 92,3 35 32 3 2.400 6 57 26
2000 84.000 91.000 92,3 36 33 3 2.333 6 57 26
2001 84.000 91.000 92,3 36 33 3 2.333 6 57 26
2002 95.000 107.000 88,8 37 34 3 2.567 6 57 26
2003 93.000 108.000 86,1 37 33 4 2.513 7 57 26
2004 100.000 112.730 88,7 36 32 4 2.777 8 56 25

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Bisbat d'Eivissa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Eivissa Modifica l'enllaç a Wikidata