Bisbat d'Eivissa
Dioecesis Ebusitana (la)  | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Illes Balears | ||||
| Província històrica | Illes Balears | ||||
| Illa | Eivissa | ||||
| Municipi | Eivissa | ||||
| Parròquies | 25 | ||||
| Separat de | arquebisbat de Tarragona | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 142.065 (2016) (162,92 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà català | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 872 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1782 | ||||
| Dissolució | 1851 | ||||
| Següent | bisbat de Mallorca i Eivissa | ||||
| Catedral | Catedral d'Eivissa | ||||
| Lloc web | obispadodeibiza.es | ||||
.jpg)
El bisbat d'Eivissa és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, amb seu a la ciutat d'Eivissa. Comprèn les Pitiüses. Va ser creat el 1782 per segregació de l'arquebisbat de Tarragona i depengué d'aquest fins a l'any 1851 en què passà a dependre del de València.[1]
El bisbat compta amb quatre parròquies al municipi d'Eivissa, disset a la resta de l'illa i tres a Formentera.[1]
Història[modifica]
El Cristianisme arribà a les illes d'Eivissa i Formentera els primers segles de l'era cristiana. La cova de Santa Agnès, a Sant Antoni de Portmany, les breus notícies dels bisbes Opilió i Vicent (segles v i vi, respectivament) i algunes troballes arqueològiques així ho confirmen. Entre els segles VIII-XIII, les illes varen restar sota la dominació musulmana.
El 8 d'agost de l'any 1235 varen ser conquistades pel sagristà de la seu de Girona i arquebisbe electe de Tarragona, Guillem de Montgrí, associat amb Nunó Sanç, comte del Rosselló, i l'infant Pere de Portugal. Es va restaurar el Cristianisme i s'erigí l'única parròquia d'Eivissa i Formentera, Santa Maria (1235-1782), depenent de la diòcesi de Tarragona. El 30 d'abril de 1782 el papa Pius VI signà la butlla per la qual fou instituïda la diòcesi d'Eivissa, per a les illes d'Eivissa i Formentera, amb seu a la nova ciutat d'Eivissa, títol que acabava de rebre l'antiga vila. La nova diòcesi es considerà subjecta a l'arquebisbat de Tarragona. El 1783 Manuel Abad y Lasierra, monjo benedictí, fou elegit primer bisbe. Ell havia de dur a terme tot allò que la butlla de Pius VI manifestava.
El 1851, un concordat signat entre la Santa Seu i el govern espanyol decidí, per qüestions econòmiques, que fossin suprimides algunes diòcesis espanyoles, entre elles la d'Eivissa, que havia de ser agregada a la de Mallorca. Com que la diòcesi de Mallorca pertanyia a l'arquebisbat de València, la diòcesi suprimida d'Eivissa passaria així a formar part del mencionat arquebisbat. En 1852 es dugué a terme la supressió acordada, però mai no es va realitzar l'agregació total a Mallorca, segurament per la posició contrària que mantengueren els seus bisbes.
Primerament, Eivissa va regir-se per governadors eclesiàstics nomenats per l'arquebisbe de Tarragona (1852-1855), i després per vicaris capitulars elegits pel capítol de la que era oficialment col·legiata de Santa Maria, encara que continuava dient-se catedral (1855-1927).
En 1927 les peticions constants dels eivissencs i formenterers, ajudades per la posició dels bisbes de Mallorca de l'eivissenc bisbe de Sió, patriarca de les Índies i capellà de la reina, aconseguiren que la suprimida diòcesi obtengués el títol d'administració apostòlica.
En 1928 arribà el primer bisbe administrador apostòlic, Salvi Huix i Miralpeix, que hagué d'ordenar la nova administració apostòlica. Se celebrà el primer i únic sínode diocesà d'Eivissa i Formentera l'any 1929.
L'any 1949, gràcies als esforços del bisbe Antoni Cardona, segon bisbe administrador apostòlic, es va atènyer la restauració de la diòcesi pleno iure per mandat del sant pare Pius XII, i així esdevingué el setè bisbe titular. Així, la diòcesi d'Eivissa restà assignada a l'arquebisbat de València.
Episcopologi[1][modifica]
- Restauració (1782):
- 1783-1787 Manuel Abad y Lasierra
- 1788-1794 Eustaquio de Azara y de Perera
- 1795-1804 Climent Llocer
- 1805-1815 Blas Jacobo Beltrán
- 1816-1828 Felipe González Abarca
- 1831-1852 Basilio Antonio Carrasco Hernando
- 1927-1935 Salvi Huix i Miralpeix
- 1935-1960 Antoni Cardona i Riera
- 1960-1976 Francesc Planas i Muntaner
- 1976-1988 Josep Gea i Escolano
- 1988-1992 Manuel Ureña Pastor
- 1992-1998 Xavier Salinas Viñals
- 1998-2005 Agustí Cortés Soriano
- 2005-2020 Vicent Juan i Segura
- 2021- Vicente Ribas Prats
Estadístiques[modifica]
A finals del 2004, la diòcesi tenia 100.000 batejats sobre una població de 112.730 persones, equivalent al 88,7% del total.
| any | població | sacerdots | diàques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 45.000 | 45.000 | 100,0 | 55 | 53 | 2 | 818 | 4 | 70 | 23 | |
| 1970 | 39.979 | 39.979 | 100,0 | 53 | 49 | 4 | 754 | 5 | 73 | 23 | |
| 1980 | 56.340 | 57.699 | 97,6 | 41 | 37 | 4 | 1.374 | 5 | 77 | 25 | |
| 1990 | 65.000 | 66.300 | 98,0 | 32 | 30 | 2 | 2.031 | 3 | 69 | 25 | |
| 1999 | 84.000 | 91.000 | 92,3 | 35 | 32 | 3 | 2.400 | 6 | 57 | 26 | |
| 2000 | 84.000 | 91.000 | 92,3 | 36 | 33 | 3 | 2.333 | 6 | 57 | 26 | |
| 2001 | 84.000 | 91.000 | 92,3 | 36 | 33 | 3 | 2.333 | 6 | 57 | 26 | |
| 2002 | 95.000 | 107.000 | 88,8 | 37 | 34 | 3 | 2.567 | 6 | 57 | 26 | |
| 2003 | 93.000 | 108.000 | 86,1 | 37 | 33 | 4 | 2.513 | 7 | 57 | 26 | |
| 2004 | 100.000 | 112.730 | 88,7 | 36 | 32 | 4 | 2.777 | 8 | 56 | 25 | |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bisbat d'Eivissa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Eivissa |
- Bisbat d'Eivissa Arxivat 2014-01-08 a Wayback Machine.
