Bisbat d'Embrun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El bisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença. Es va crear a la meitat del segle IV sent erigit en arquebisbat ja el 794 tenint per sufraganis els bisbats de Digne, de Vence, de Glandèves, de Senez i de Niça. S'hi va afegir, el 1244, el de Grassa. Durant l'edat mitjana els arquebisbes van encunyar moneda. Els arquebisbes foren prínceps d'Embrun, comtes de Beaufort i de Guillestre. La seu arquebisbal va ser retrogradada el 1790 i es va fer bisbat sufragani d'Ais de Provença. El bisbat va ser suprimit el 1802. La diòcesi va ser unida a la de Digne. Cinc concilis o sínodes es van celebrar a Embrun: el 588, 1267, 1290, 1582 i 1727. En ocasió d'aquest últim, que va tenir un gran ressò, es va deposar al bisbe jansenista de Senez, Jean Soanen.

Llista dels bisbes i arquebisbes d'Embrun[modifica | modifica el codi]

Bisbes[modifica | modifica el codi]

Arquebisbes[modifica | modifica el codi]

el 17 de desembre de 1350.

  • 16 de febrer de 1351 - mort el 1361 o 1363: Guillem VII de Bordes
  • 1361 - 1364: Ramon V de Salg[21] (Raymundus)
  • 8 de gener de 1364-5 de setembre de 1365: Bertran II de Castelnau[6] (o de Castro-novo)[7]
  • 1365 - 1366: Bernat II
  • 1366-18 de desembre de 1378: Cardenal (1378) Pere III Ameil (Petrus Ameil de Sarcenas)[22]
  • 1379 - mort l'1 de maig de 1427: Miquel Esteve[6] (Michael Stephani)[7]
  • Juliol de 1427 - mort el 7 de setembre de 1432: Jaume Gélu (Jaume III Gélu) (Jacobus)
  • 1432 - mort el 17 de gener de 1457: Joan II Girard (Joannes Gerardus)[8]
  • 1457-vers 1470: Joan III de Montmagny[23]
  • vers 1470 - mort el setembre 1494: Joan IV Baile[6] (Joannes Bayle)[7]
  • octubre de 1494 - mort el 27 de juliol de 1510: Rostany d'Ancezune[6] (Rostagnus)[7]
  • Juliol de 1510 - 1511: Juli de Mèdicis, futur papa Climent VII.
  • 1511 - 1516: Nicolau Fieschi (Nicolas de Fiesque,[6] o Nicolaus Fieschi),[7] cardenal de Gènova.
  • 1517== - ==1525: Francesc II de Tournon, que serà cardenal el 1530.
  • 1526 - 1551: Antoni de Lévis de Château-Morand[24] (Antoninus)
  • 1551 - mort el 27 juin 1555: Baltasar de Jarente[6] (Balthasar-Hercule de Jarente)[7]
  • 1555: Claudi de Laval de Bois-Dauphin[25] (Louis de Laval de Bois-Dauphin)[6]
  • 23 de març de 1556-7 de febrer de 1560: cardenal Robert de Lenoncourt
  • 7 de febrer de 1560[26]-† juliol de 1600: cardenal Guillem VIII d'Avançon de Saint-Marcel
  • 16 de desembre[27] 1601 - mort el 24[28] de gener de 1612: Honorat du Laurens[6] (Honoratus de Laurens),[7] germà de l'arquebisbe d'Arle, Gaspar du Laurens.
  • 16 de novembre de 1612 - mort el 27[29] d'octubre de 1648: Guillem IX d'Hugues (Guilielmus)
  • 12 de setembre de 1649-4 de setembre[30] de 1668: Jordi d'Aubusson de la Feuillade
  • 1668 - mort el 3 de novembre de 1714: Carles Brûlart de Genlis (Carolus)
  • 12 de gener de 1715-23 d'abril de 1719: Francesc Elies de Voyer de Paulmy d'Argenson (Franciscus-Elias)
  • 1 de novembre de 1719 - mort el 26 d'abril de 1724: Joan-Francesc-Gabriel de Hénin-Liétard[6] (o Jean-François de Hénin-Liétard,[7] o Louis-François-Gabriel de Hennin-Liétard)[31]
  • 2 de juliol de 1724[32]-11 de novembre de 1740: cardenal (23 de febrer de 1739) Pere Guerí de Tencin (Pere IV Guerí de Tencin (Petrus)
  • 8 de gener de 1741-17 d'abril de 1767: Bernardí Francesc Fouquet (Bernardin-Louis Fouquet)[31]
  • 19 d'abril de 1767[33]-1790: Pierre-Louis de Leyssin (Petrus-Ludovicus) (titular nominal de la seu fins a la seva mort el 26 d'agost de 1801).

Bisbes constitucionals[modifica | modifica el codi]

  • 3 d'abril de 1791 - 1793: Ignace Caseneuve,[34] bisbe constitucional.

La seu va estar de facto vacant entre 1793 i 1802, data de la seva supressió, per integració a la diòcesi d'Ais de Provença.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. El Trésor de Chronologie precisa que Armentarius era amotus 439 et ad statum chorepiscopatum reductus.
  2. La Grande Encyclopédie i el Trésor de Chronologie donen tots dos la data de 475 com la de la fi de l'episcopat d'Ingenuus. El Tresor de Chronologieindica entre parèntesis que altres fonts, no precisades, donen de vegades la data de 487
  3. Trésor de Chronologie precisa que Catulinusfou expulsat de la seva seu pels arrians. La font deixa constància d'una possible confusió amb Gal·licà I
  4. 4,0 4,1 Donat com a sant per La Grande Encyclopédie, però no pel Trésor de Chronologie
  5. . La Gran Enciclopèdia precisa que Gal·licà I fou expulsat de la seva seu pels arrians. La font deixa constància d'una possible confusió amb Catulí
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 Forma nominal donada per La Grande Encyclopédie
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 . Forma nominal donada pel Trésor de Chronologie
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 8,9 . Altra forma nominal donada pel Trésor de Chronologie
  9. El Trésor de Chronologie pensa que podria ser identificat amb Gal·licà I.
  10. Fornier, Marcellin (1592-1649), Histoire générale des Alpes Maritimes ou Cottiènes : et particulière de leur métropolitaine, Embrun.
  11. 11,0 11,1 Data donada per La Grande Encyclopédie
  12. Data al Trésor de Chronologie.
  13. Le Trésor de Chronologie indica que Arnau podria ser la mateixa persona que el seu predecessor.
  14. Precisió donada tant per La Grande Encyclopédie com pel Trésor de Chronologie.
  15. Trésor de Chronologie posa a Amadeus entre parèntesis, amb interrogació després de la data de 970.
  16. Trésor de Chronologie posa una interrogació després del nom Pontius.
  17. forma nominal alternativa al Trésor de Chronologie, seguida d'un punt d'interrogació.
  18. 18,0 18,1 Precisió al Trésor de Chronologie.
  19. forma nominal alternativa a La Grande Encyclopédie.
  20. 20,0 20,1 Arquebisbe mencionat per La Grande Encyclopédie. El seu nom no apareix en la llista del Trésor de Chronologie .
  21. El Trésor de Chronologie indica Ramon de Salg entre parèntesis després de Guillem de Bordes, sense precisar dates relatives al seu episcopat suposat.
  22. El Trésor de Chronologie afegeix el patronímic de Sarcenas, però entre parèntesis i amb interrogació.
  23. La Grande Encyclopédie esmenta dos arquebisbes entre 1457 i 1494, Joan III de Montmagny i després Joan IV Baile. El Trésor de Chronologie no esmenta a Joan de Montmagny i només a Joan Bayle l'episcopat del qual hauria durat tot el període.
  24. El patronímic de Château-Morand el dona La Grande Encyclopédie.
  25. Arquebisbe segons La Grande Encyclopédie. No esmentat pel Trésor de Chronologie, probablement perquè fou nomenat però va morir abans de ser consagrat.
  26. Data a l'Annuaire Pontifical, qui precisa que es tracte de la data de nomenament. Les altres fonts donen l'any 1561 com el de l'inici de l'episcopat de Guillem VIII. Es tracta probablement de l'any de consagració i presa de possessió.
  27. Data a La Grande Encyclopédie i al Trésor de Chronologie. L'Annuaire Pontifical indica que Honoré du Laurens fou nomenat el 24 de gener.
  28. El 23 de gener de 1612, segons l'Annuaire Pontifical que és l'única font amb aquesta dada.
  29. Guillem d'Hugues va morir el 27 d'octubre de 1648 segons el Trésor de Chronologie i l'Annuaire Pontifical, el 24 d'octubre del mateix anys segons La Grande Encyclopédie.
  30. Data a La Grande Encyclopédie. L'Annuaire Pontifical indica que Jordi d'Aubusson fou nomenat a la seu de Metz el 23 de març de 1668.
  31. 31,0 31,1 Forma nominale donada per l'Annuaire Pontifical.
  32. L'Annuaire Pontifical indica que la data de nomenament de Pere Guerí de Tencin fou el 12 de juny de 1724. D'altra banda aquesta font com el Trésor de Chronologie indiquen el 2 de juliol com data d'ordenació de l'arquebisbe. Semble doncs un error de La Grande Encyclopédie quan indica el 12 de juliol.
  33. Nomenat el 19 d'abril de 1767, confirmat el 15 de juny, ordenat el 5 de juliol.
  34. Ignace Caseneuve, esmentat a La Grande Encyclopédie.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • La Grande Encyclopedie, inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts, volum quinzè, pàgines 894 i 895 - París (1885-1902).
  • M. le comte de Mas-Latrie; Tresor de Chronologie, d'Histoire et de Geographie pour l'étude et l'emploi des documents du Moyen Âge, pags. 1420 i 1421 - París - V. Palmé (1889) (a gallica.bnf.fr)
  • Embrun L'Annuaire Pontifical, catholic-hierarcy.org, a la pàgina [D']

Coord.: 44° 33′ 44″ N, 6° 29′ 42″ E / 44.56222222°N,6.495°E / 44.56222222; 6.495