Bisbat d'Empúries
El Bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'extenia per la zona de l'actual Empordà.
Segurament hi va haver bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l'antiga ciutat greco-romana d'Empúries. A començaments del segle VI apareixen els primers bisbes i continuen fins l'ocupació sarraïna en què el territori del bisbat passa a dependre del bisbat de Girona.
De l’antiga diòcesi d'Empúries no es coneix altra cosa que la seva existència i els noms de set bisbes, que la regiren des de 516 fins a 693, pel fet d'haver acudit, personalment o per procurador, a diversos concilis. Residí també a Empúries, almenys de 916 a 920, el bisbe Esclua, protagonista d'un intent de cisma en les esglésies d'Urgell i Girona. Vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d'Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans.
Els comtes d'Empúries gestionaren diverses vegades, entre 1332 i 1380, la concessió d'un bisbat a la seva capital, Castelló d'Empúries; l'oposició dels monarques i dels prelats de Girona féu infructuós el seu intent.
Pròxima a la seu del bisbat d'Empúries es troba la vila de Roses, presumpta seu episcopal al segle V. La base de l'atribució consisteix en una làpida trobada a Siracusa, que fa memòria d'un bisbe de la seu de Rotdon, d'origen hispànic i de nom Auxenci. Hom ha identificat Rotdon amb Roses (Rhode). Així, Roses és avui seu episcopal titular.
