Bisbat d'Espira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fürstbistum Speyer
Bisbat-Principat d'Espira

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

Frankenrechen.svg
888 – 1803 Flag of France.svg
Coat of arms of Baden.svg

Escut de Bisbat d'Espira

Escut

Ubicació de Bisbat d'Espira
Capital Espira (fins al 1378)
Udenheim* (1379-1723)
Bruchsal (des de 1723)
Forma de govern Teocràcia
 • Secularitzat i partit entre França i Baden 1803
*Anomenat Philippsburg des de 1632

El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira. Va arribar a agafar terrenys dels estats actuals de Baden-Wurtemberg, Renània-Palatinat i fins i tot França.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El bisbat pertanyia al Cercle Electoral del Rin de Sacre Imperi Romanogermànic. Ocupava una àrea d'uns 1540 km²) a ambdós costats del Rin. Això inclou els pobles de Bruchsal, així com Deidesheim, Herxheim, i Lauterburg. Pels voltants de l'any 1800 tenia aproximadament 55.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Una diòcesi d'Espira ja va començar a existir, possiblement, entre el segle III i el IV. Va ser per primera vegada mencionat en un document el 614. Fins al 748 va pertànyer a l'Arquebisbat de Trèveris, i des de llavors fins a la dissolució del Sacre Imperi, Espira va ser administrat per l'Arquebisbat de Magúncia.

La història del bisbat d'Espira comença a finals del segle VIII, quan el bisbe d'Espira va rebre els dominis de Speyergau. Als segles X i XI, el bisbat va anar rebent terrenys adicionals, alguns com a regals de l'emperador Otó I. El 1030 es va començar a construir la Catedral d'Espira, i el 1061 la catedral va ser beneïda. El 1086 l'emperador Enric IV li va donar al bisbat les parts que encara quedaven lliures de Speyergau.

Des de 1111 els ciutadans de la ciutat d'Espira van començar a perdre els lligams amb el bisbe com a governador, i el 1230 un alcalde va ser nomenat per primera vegada. El 1294 Espira va obtenir el títol de Ciutat Lliure Imperial. El bisbe es va instal·lar al palau de Udenheim el 1371. Als començaments del segle XVIII el bisbe Philipp Christoph von Sötern va ampliar el palau fent-lo la fortalesa de Philippsburg. Els prínceps-bisbes van regnar des d'allà del 1371 fins al 1723. A continuació la seu es va traslladar a Bruchsal.

Entre els anys 1681 i 1697, al final de la Guerra dels Nou Anys, part del bisbat del marge esquerre del Rin, va passar a ser administrat per França. Durant el 1801 i el 1802 els territoris restants d'aquesta banda del Rin van ser conquerits per les tropes revolucionàries. Les zones del banc esquerre del riu van passar al Marcgraviat de Baden.

D'aquesta manera, els poders del bisbe d'Espira van ser cancel·lats, així com el bisbat, que es va secularitzar i va continuar amb el nom de Diòcesis d'Espira.

Prínceps-Bisbes d'Espira[modifica | modifica el codi]

Catedral d'Espira
Palau dels bisbes de Bruchsal
Escut del Bisbat d'Espira del 1605
Mapa del bisbat a l'edat mitjana
La diòcesis actual

Aquí hi ha una llista dels prínceps-bisbes d'Espira, totes les persones que posseïen aquest càrrec tenien el màxim poder eclesiàstic i executiu.

Nom Començament Final
Jesse d'Speir aprox. 346  
Hildericus episcopus aprox. 613  
Atanasius 610 650
Principius 650 659
Dragobodo 659 700
Otto d'Speyer 700 709
Siegwin I 709 725
Luido 725 743
David 743 760
Basinus 760 775
Siegwin II 775 802
Otto I d'Speyer 802 810
Fraido 810 814
Benedikt 814 828/830
Bertin o Hertinus 828/830 845/846
Gebhard I 845/847 880
Goddank 881 895/898
Einhard o Eginhard 895/898 913
Bernhard 914 922
Amalrich 913/923 943
Reginwalt I o Reginhard 943/944 950
Gottfried I 950 960
Otgar 960 970
Balderich 970 987
Ruprecht 987 1004
Walter 1004 1031
Siegfried I 1031 1032
Reinher o Reginher 1032 1033
Reginhard II de Dillingen,[1] o Reginbald 1033 1039
Sigbodo I o Siegbodo 1039 1051
Arnold I de Falkenberg 1051 1056
Konrad I 1056 1060
Eginhard II de Katzenelnbogen 1060 1067
Heinrich de Scharfenberg 1067 1072/1073
Rüdiger Hutzmann o Hußmann 1073 1090
Johann I de Kraichgau 1090 1104
Gebhard II d'Urach 1105 1107
(† 1110)
Bruno de Saarbrücken 1107 1123
Arnold II de Leiningen 1124 1126
Siegfried II de Wolfsölden 1127 1146
Günther de Henneberg 1146 1161
Ulrich I de Dürrmenz 1161 1163
Gottfried II 1164 1167
Rabodo de Lobdaburg 1167 1176
Konrad II 1176 1178
Ulrich II de Rechberg 1178 1187
Otto II de Henneberg 1187 1200
Konrad III de Scharfenberg 1200 1224
Beringer de Entringen 1224 1232
Konrad IV de Dahn 1233 1236
Konrad V d'Eberstein 1237 1245
Heinrich II de Leiningen 1245 1272
Friedrich de Bolanden 1272 1302
Sigibodo de Lichtenberg o Siegbodo 1302 1314
Emich de Leiningen o Emicho 1314 1328
Berthold de Bucheck 1328 1328
Walram de Veldenz 1328 1336
Baldwin, Arquibisbe de Trèveris (només com a príncep) 1332 1336
Gerhard d'Ehrenberg 1336 1363
Lambert de Born o Brunn 1364 1371
Adolf I de Nassau 1371 1388
Nikolaus I de Wiesbaden 1388 1396
Raban de Helmstatt 1396 1438
Reinhard de Helmstatt 1438 1456
Siegfried III de Venningen 1456 1459
Johann II Nix de Hoheneck 1459 1464
Matthias de Rammingen 1464 1478
Ludwig de Helmstädt 1478 1504
Philipp I de Rosenberg 1504 1513
Georg, Comte Palatí del Rin 1513 1529
Philipp II de Flörsheim 1529 1552
Rudolf de Frankenstein 1552 1560
Marquard de Hattstein 1560 1581
Eberhard de Dienheim 1581 1610
Philipp Christoph de Sötern 1610 1652
Lothar Friedrich de Metternich 1652 1675
Johann Hugo de Orsbeck 1675 1711
Heinrich Hartard de Rollingen 1711 1719
Hugo Damian de Schönborn[2] 1719 1743
Franz Christoph de Hutten 1743 1770
Damian August Philipp Karl de Limburg-Stirum 1770 1797
Philipp Franz Wilderich of Walderdorf 1801 1802
(† 1810)
Càrrec vacant 1802 1818
Secularització i divisió del bisbat[3] 1803

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Espira Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Reginhard II/Reginbald segons Gumbert va ser l'arquitecte de la Catedral d'Espira.
  2. Hugo Damian de Schönborn va traslladar la seu del bisbat a Bruchsal.
  3. El bisbat va ser secularitzat el 1803 pels francesos i amb el Rin com a frontera. Els territoris es van dividier entre França i el Marcgraviat de Baden.