Bisbat d'Estrasburg
De Viquipèdia
Els bisbes d'Estraburg foren l'autoritat eclesiàstica de la diòcesi d'Estrasburg (o de Sant Arbogast d'Estrasburg) i prínceps del Imperi fins a la revolució francesa.
El bisbat fou elevat a arquebisbat l'octubre de 1988 durant la visita del papa Joan Pau II. L'arquebisbe (i abans bisbe) és un dels dos únics del món que no és nomenat pel papa sinó pel president de la república (l'altra és el bisbe de Metz) en continuació del concordat del 1801 que no va ser reemplaçat per la llei francesa del 1905 sobre la laïcitat de la república i la separació de l'estat i de l'església, com que aquest territori i Metz, el 1905 eren sota govern prussià que va mantenir l'acord de 1801.
Llista de bisbes [modifica]
- ...-... : Justus
- ...-... : Maximinus
- vers 530 : Valentinus
- ...-... : Solarius
- vers 614 : Alsoaldus, assití a un sínode a París el 10 d'octubre del 614.
- ...-... : Biulfus
- ...-... : Magnus
- ...-... : Aldus
- ...-... : Garoinus
- ...-... : Landbertus
- 660-677 : Rotharius
- ...-678 : Sant Arbogast
- 678-693 : Sant Florenci
- ...-... : Rodobaldus
- ...-... : Magnebertus
- ...-... : Lobiolus
- ...-... : Gundoaldus
- ...-... : Gando
- vers 728 : Witgernus
- 728-734 : Wandalfridus
- 734-després de 760 : Heddo
- després de 760-abans de 768 : Helidulfus
- abans de 778-782 i 783 : Remigi
- 782 i 783-després de 786 : Rachion
- després de 786-Ý 816 : Uto I
- 816-817 : Erlehardus
- 817-822 : Adalloc o Adeloch
- ...-840 : Bernoldus
- ...-... : Uto II
- 852-874 : Ratoldus
- 874-888 : Reginhardus
- 888-906 : Baldramus
- 906-913 : Otbertus
- 913-916 : Gozfridus
- 916-933 : Richewin
- 933-950 : Ruthard
- 950-965 : Uton III
- 965-991 : Erchenbald
- 991-999 : Widerold
- 999-1001: Amawich
- 1002-1028 : Werner I de Baviera
- 1030-1047 : Guillem I d'Estrasburg
- 1047-1065 : Hermann d'Estrasburg
- 1065-1077 : Werner II
- 1078-1082 : Thiepald
- 1082-1100 : Otton d'Hohenstaufen
- 1100 : Balduí d'Estraburg
- 1100-1123 : Cunon
- 1123-1125 : Brunon d'Estraburg
- 1125-1127 : Eberhard d'Estrasburg
- 1127-1129 : Vacant
- 1129-1131 : Bruno de Hohenberg
- 1131-1141 : Gebhard
- 1141-1162 : Burchard
- 1163-1179 : Rodolf d'Estrasburg
- 1179-1180 : Conrad I de Geroldseck, bisbe elegit però no consagrat
- 1180-1190 : Enric I de Haseburg
- 1190-1202 : Conrad II de Huneburg
- 1202-1223 : Enric II de Veringen
- 1223-1244 : Berthold Ier de Teck
- 1245-1260 : Enric III de Stahleck
- 1260-1263 : Gautier de Geroldseck
- 1263-1273 : Enric IV de Geroldseck
- 1273-1299 : Conrad de Lichtenberg, bisbe elegit però no consagrat
- 1299-1305 : Frederic de Lichtenberg
- 1306-1328 : Joan I de Dirpheim.
- 1328-1353 : Berthold II de Bucheck
- 1353-1365 : Joan II de Lichtenberg, des de 1359 titulat Landgrau de Baixa Alsàcia
- 1365-1371 : Joan de Luxemburg-Ligny
- 1371-1375 : Lambert de Buren
- 1375-1393 : Frederic de Blankenheim
- 1393-1439 : Guillem II de Diest, bisbe elegit però no consagrat
- 1440-1478 : Robert de Baviera, bisbe d'Estrasburg
- 1478-1506 : Albert de Baviera, bisbe d'Estrasburg
- 14??-14?? : Cristofol d'Utenheim
- 1506-1541 : Guillem III de Hohenstein
- 1541-1568 : Erasmus de Limburg
- 1568-1592 : Joan de Manderscheid († 22 d'abril de 1592)
- 1592-1604 : Joan Jordi de Brandebourg, bisbe protestant en guerra contra els catòlics de Carles de Lorena (Guerra dels Bisbes)
- 1604-1607: Carles de Lorena, (1567-1607)
- 1607-1626: Leopold V d'Àustria-Tirol (1586-1632) Administrador laic
- 1626-1662: Leopold Guillem d'Àustria (1614-1662) Administrador laic
- 1663-1682: François-Egon de Furstenberg (1626-1682)
- 1682-1704: Guillaume-Egon de Furstenberg (1629-1704) Cardenal i germà de l'anterior
- 1704-1749: Armand Gaston Maximilien de Rohan, príncep de Rohan anomenat "el Gran Cardenal" (1674-1749)
- 1749-1756: Armand de Rohan-Soubise (1717-1756) Cardenal
- 1756-1779: Louis Constantin de Rohan, príncep de Rohan-Guéméné (1756-1779) Cardenal
- 1779-1801: Louis René Édouard de Rohan, príncep de Rohan-Guéméné (1734-1803) Cardenal-Arquebisbe
- 1802-1813: Jean-Baptiste Pierre Saurine (1733-1813)
- 1813-1817: Vacant
- 1817-1823: Gustave Maximilien Juste de Croÿ-Solre (1773-1844)
- 1823-1826: Claude-Marie-Paul Tharin (1787-1843)
- 1826-1842: Jean-François-Marie Le Pappe de Trévern (1754-1844)
- 1842-1887: André Raess (1794-1887)
- 1887-1890: Pierre-Paul Stumpf (1822-1890)
- 1891-1919: Adolf Fritzen (1838-1919)
- 1919-1945: Charles-Joseph-Eugène Ruch (1873-1945)
- 1945-1966: Jean-Julien Weber (1888-1981) Bisbe, des de 1962 arquebisbe a títol personal
- 1967-1984: Léon-Arthur Elchinger (1908-1998)
- 1984-1997: Charles-Amarin Brand (nascut el 1920) Bisbe, arquebisbe des de 1988
- 1997-2007: Joseph Doré (nascut el 1936) Arquebisbe
- 2007- : Jean-Pierre Grallet (nascut el 1941) Arquebisbe
Enllaç extern [modifica]
 |
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |
