Bisbat d'Halberstadt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escut del bisbat
Mapa dels bisbats d'Halberstat, Hildesheim i Magdeburg vers 1250
Mapa dels bisbats d'Halberstat, Hildesheim i Magdeburg vers 1400

.

El bisbat d'Halberstadt (alemany: Bistum Halberstadt) fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi Romanogermànic durant l'Edat mitjana. La seva capital era Halberstadt al modern estat de Saxònia-Anhalt, cap al nord de la serralada d'Harz.

Catedral d'Halberstadt

Història[modifica | modifica el codi]

En les seqüeles de les Guerres Saxones, l'emperador Carlemany el 804 va establir una diòcesi missionera a Osterwieck (llavors anomenat Seligenstadt) a Ostfàlia, durant la cristianització dels saxons pagans i els eslaus polabis. Sota el seu (suposat) primer bisbe Hildegrí de Châlons (alumne d'Alcuí a la biblioteca palatina) la capital fou traslladada a Halberstadt, canvi confirmat per Lluís I el Pietós fill i successor de Carlemany, en un diploma del 2 de setembre del 814 en el qual va donar a Hildegrí l'autoritat sobre els territoris que formaven la diòcesi que arribaven al nord fins a les valls de l'Aller i el Ohre, a l'est l'Elba i Saale, a l'oest fins Oker, al sud-oest fins a Unstrut, Helme i Wipper, i al sud fins a Merseburg i Zeitz. No obstant això, quan Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic va fundar l'Arquebisbat de Magdeburg el 968, Halberstadt va perdre la meitat oriental del seu districte.

Els bisbes d'Halberstadt van rivalitzar amb Magdeburg per guanyar influència política en els dies de l'Dinastia Otoniana i de la Dinastia Sàlica. Sota el govern de l'emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic els bisbes foren investits amb altres drets territorials que van permetre als bisbes gaudir d'un poder territorial efectiu. De 1036 à 1059, Burcard I, l'antic canceller de Conrad II, va governar el bisbat; el va succeir Burcard II, nebot de l'arquebsibe de Colònia, Annó, partidari d'Hildebrand (que fou després papa com a Gregori VII) el qual va donar suport a l'elecció del papa Alexandre II desfermant la còlera de l'emperador Enric IV. El 1062 el bisbe Burcard II d'Halberstadt fou enviat a Roma com a mediador Imperial en el conflicte entre el papa Alexandre II i l'antipapa Honori II. No obstant l'emperadriu consort Agnès d'Aquitània i el seu fill Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic Poitou es van aliar el 1073 amb el ara papa Gregori VII en la Controvèrsia o conflicte de les Investidures i es convertiren en les figures principals de la Gran Rebel·lió Saxona. Després de la deposició del duc Saxó Enric el Lleó el territori d'Halberstadt esdevenia un Estat Imperial del tipus principat-bisbat.

El 1479 l'elector de Saxònia Ernest de Wettin va pressionar per l'elecció del seu fill de 13 anys Ernest II, arquebisbe de Magdeburg des de 1476, com administrador d'Halberstadt en el lloc del dimitit Príncep-bisbe Gebhard von Hoym. Així Halberstadt i Magdeburg van quedar en unió personal. El 1513 Albert d'Hohenzollern, germà petit de l'Elector Joaquim d'Hohenzollern va succeir a Ernest i la casa d'Hohenzollern va restar administradora del bisbat de Magdeburg i Halberstadt. El 1540 el bisbat d'Halberstadt va esdevenir luterà durant la reforma protestant. El 1566 Enric Juli de Bruswick-Wolfenbüttel es va convertir en el primer administrador diocesà del principat-bisbat, després que Halberstadt romania part de Brunswick-Wolfenbüttel fins al 1623 quan el fill d'Enric Juli, Cristià el Jove de Brunswick conegut com '"el Boig d'Halberstadt", dimitia durant la Guerra dels Trenta Anys. Fou succeït per Cristià Guillem d'Hohenzollern, fill de l'Elector Joaquim III Frederic de Brandenburg.

A la Pau de Westfàlia de 1648, el bisbat fou secularitzat com a Principat d'Halberstadt, i finalment donat als governants Hohenzollern de Brandenburg i Prússia. Els catòlics de la diòcesi van passar a dependre del vicariat apostòlic del nord. Després del Congrés de Viena de 1815, el seu territori s'incorporava a la província Prussiana de Saxònia.

Principat d'Halberstad segons un mapa de la meitat del segle XVIII

Geografia[modifica | modifica el codi]

Després de la fundació de l'Arquebisbat de Magdeburg, la diòcesi d'Halberstadt cobria els següents comtats o gaus saxons: Balsamgau, Derlingau, la part occidental del Nordthüringgau, Harzgau, Schwabengau, i Hassegau. Així, s'estenia del riu Oker prop d'Hornburg a l'oest, on vorejava el bisbat d'Hildesheim, al Saale a l'est, on els bisbes adquiriren l'antic comtat o principat d'Anhalt-Aschersleben el 1315. La ciutat de Brunswick, situada as dos costats de l'Oker, fou partida originalment entre Halberstadt i Hildesheim fins que va passar al duc Enric el lleó de Saxònia el 1142, que la va convertir en la seva residència.

El bisbat (diòcesi) comprenia unes 100 institucions, monestirs i comandes, i al segle XIII es va organitzar eclesiàsticament en 13 arxidiaconats regits per ardiaques, nombre elevat a 37 a finals del segle XIV; els feus eclesiàstics estaven normalment administrats per veguers que al seu torn es feien representar sobre el terreny per arxipreveres, i que disposaven d'una administració pròpia que els permetia exercir en una certa mesura d'un poder temporal al marge del poder eclesiàstic; algun tenien també un adjunt. També dins el principat hi havia al segle XIII un advocat o protector encarregat de cobrar les contribucions als vassalls; a partir de 1339 el poder el va exercir un consell diocesà de clergues i laics que des del segle XV fou president pel canceller; a part d'un conseller de finances el bisba va designar a partir de 1377 un capita de l'església encarregat dels afers militars. El principat estava administrativament dividit en batllies i concessions.

Bisbes d'Halberstadt[modifica | modifica el codi]

Nom Des de Fins a
Hildegrim de Châlons 804 827
Thiatgrim 827 840
Haymo 840 853
Hildegrí II 853 886
Agiulf 886 894
Segimon 894 923
Bernard 926 968
Hildeward 968 996
Arnulf 996 1023
Branthog 1023 1036
Burcard I 1036 1059
Burcard II 1059 1088
Hamezo (anti-bisbe) 1085 1085
Dietmar 1089 1089
Herrand 1090 1102
Frederick I (anti-bisbe) 1090 1106
Reinhard de Blankenburg 1107 1123
Otto von Kuditz 1123 1135
Rudolf 1136 1149
Ulrich 1149 1160
Gero von Schowitz 1160 1177
Ulrich 1177 1181
Dietrich von Krosigk 1181 1193
Gardolf von Harbke 1193 1201
Konrad von Krosigk 1201 1209
Frederic II de Kirchberg 1209 1236
Ludolf von Schladen 1236 1241
Meinard von Kranichfeld 1241 1252
Ludolf II von Schladen (no reconegut pel Papa) 1253 1255
Volrad von Kranichfeld 1254 1295
Hermann von Blankenburg 1296 1304
Albert I d'Anhalt-Ascherleben 1304 1324
Albert II de Brunswick-Lüneburg, fill del duc Albert el Gros 1324 1358
Giselbrecht von Holstein (anti-bisbe) 1324 1343
Albrecht von Mansfeld (anti-bisbe) 1346 1356
Lluís de Meissen, fill del marcgravi Frederic II 1357 1366
Albert III de Saxònia 1366 1390
Ernest I von Hohnstein 1391 1399
Rodolf d'Anhalt 1401 1406
Enric von Warberg 1407 1411
Albert IV, fill de Conrad IV, comte de Wernigerode 1411 1419
Joan von Hoym 1419 1437
Bucard von Warberg 1437 1458
Gebhard von Hoym 1458 1479
Administrat per l'arquebisbe de Magdeburg
Ernest II de Saxònia 1480 1513
Albert de Magúncia 1513 1545
Joan Albert de Brandenburg-Ansbach fill del marcgravi Frederic I 1545 1550
Frederic III of Brandenburg, fill de l'Elector Joaquim II Nèstor 1550 1552
Segimon de Brandenburg, germanastre de Frederic III 1552 1566
Administradors protestants
Enric Juli de Brunswick-Wolfenbüttel 1566 1613
Enric Carles de Brunswick 1613 1615
Rodolf de Brunswick 1615 1616
Cristià el Jove de Brunswick 1616 1623
Cristià Guillem de Brandenburg, fill de l'Elector Joaquim Frederic 1624 1628
Administrador catòlic
Arxiduc Leopold Guillem d'Àustria
(administrador catòlic degut a la manca de qualificació canònica)
1628 1648