Bisbat de Bruges
| Dioecesis Brugensis | |||||
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
 Bèlgica | |||||
 Flandes | |||||
| Parròquies | 362 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.173.440 (378,44 hab./km²) | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 3.145 | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 12 de maig de 1559; restablerta el 27 de maig de 1834 | ||||
| Patrocini | Donacià de Reims | ||||
| Catedral | Catedral de Sant Salvador | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Jozef De Kesel | ||||
| Lloc web | kerknet.be/bisdombrugge/ | ||||
El Bisbat de Bruges és una diòcesi catòlica de Bèlgica. La seu es troba a Brugge.
Fou creat el 12 de maig de l'any 1559 pel papa Pau IV. El seu territori comprenia parts del comtat de Flandes. Altres diòcesis flamenques eren el bisbat d'Ieper, el bisbat de Tournai i el bisbat de Gant. Després del Concordat del 15 de juliol de 1801 entre Napoleó i l'església catòlica, la seu episcopal va suprimir-se i el territori va afegir-se al bisbat de Gant. Al 27 de maig de 1834, el papa Gregori XVI va restituir la diòcesi, del qual el territori correspon a la província de Flandes Occidental. Després de la fixació de la frontera lingüística belga del 1963 els cantons de Comines-Warneton i de Mouscron van passar al bisbat de Tournai uns anys després.
Bisbes
- 1562 - 1567: Pieter de Corte
- 1569 - 1594: Remigius Driutius (Remi Drieux)
- 1596 – 1602: Matthias Lambrecht
- 1604 - 1616: Karel-Filips De Rodoan
- 1617 - 1622: Antonius Triest (més tard bisbe de Gant)
- 1623 - 1629: Denis Stoffels
- 1630 - 1639: Servaas de Quinckere
- 1642 - 1649: Nicolaas de Haudion
- 1651 - 1660: Karel van den Bosch (també bisbe de Gant del 1660 al 1665)
- 1662 - 1668: Robert de Haynin
- 1671 - 1681: François de Baillencourt
- 1683 - 1690: Humbert-Guillaume de Precipiano (Arquebisbe de Mechelen del 1691 al 1711)
- 1691 - 1706: Willem Bassery
- 1716 - 1742: Hendrik-Jozef van Susteren
- 1743 - 1753: Jan-Baptist de Castillion
- 1754 - 1775: Jan-Robert Caïmo
- 1777 - 1794: Felix Brenart
- 1834 – 1848: Franciscus-Renatus Boussen
- 1848 - 1864: Joannes-Baptista Malou
- 1864 - 1894: Johan Joseph Faict
- 1894 – 1895: Petrus De Brabandere
- 1895 - 1931: Gustavus Josephus Waffelaert
- 1931 - 1952: Henricus Lamiroy
- 1952 - 1984: Emiel-Jozef De Smedt
- 1984 - 2010: Roger Vangheluwe (a més, per causa de pedofília)
- 2010 - : Jozef De Kesel
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Bruges |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina