Bisbat de Cassano all'Ionio

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Cassano all'Ionio
Dioecesis Cassanensis
Imatge
Santuari de la Madonna del Castello

Localització
Map
 39° 47′ 02″ N, 16° 19′ 08″ E / 39.783889°N,16.318889°E / 39.783889; 16.318889
Itàlia Itàlia
Calàbria
Parròquies49
Població humana
Població107.323 (2019) Modifica el valor a Wikidata (81,86 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície1.311 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creaciósegle v
PatrociniBlai de Sebaste
CatedralNatività della Beata Vergine Maria
Organització política
• BisbeFrancesco Savino

Lloc webdiocesicassanoalloionio.it


El bisbat de Cassano all'IonioDiocesi di Cassano all'Ionio (italià); Dioecesis Cassanensis (llatí)— és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 104.187 batejats d'un total de 108.100 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Savino.

El sant patró de la diòcesi és sant Blai, bisbe de Sebaste i màrtir, commemorat el 3 de febrer.

Territori[modifica]

La diòcesi de Cassano

La diòcesi comprèn 22 municipis de la província de Cosenza: Albidona, Alessandria del Carretto, Altomonte, Amendolara, Canna, Cassano all'Ionio, Castrovillari, Cerchiara di Calabria, Francavilla Marittima, Laino Borgo, Laino Castello, Montegiordano, Morano Calabro, Mormanno, Nocara, Oriolo, Rocca Imperiale, Roseto Capo Spulico, San Lorenzo Bellizzi, Saracena, Trebisacce i Villapiana.

Limita al nord amb la regió eclesiàstica Basilicata, al sud-oest amb el bisbat de San Marco Argentano-Scalea, al sud amb l'eparquia de Lungro i l'arquebisbat de Rossano-Cariati.

La seu episcopal és la ciutat de Cassano all'Ionio, on es troba la basílica catedral de la Natività della Beata Vergine Maria. A Castrovillari hi ha la basílica de San Giuliano.

El territori s'estén sobre 1.311 km², i està dividida en 49 parròquies, agrupades en 3 vicariats: Cassano, Castrovillari e Alto Ionio.[1]

Història[modifica]

El primer document que certifiqui la seu episcopal de Cassano podria remuntar-se al pontificat del Papa Hilari (461-468): un dels signants de les actes del sínode celebrat el 465 a Roma, a la basílica de Santa Maria la Major apareix, de fet un Caprarius (o Capsarius), episcopus Cassanen.

Segons Duchesne, la diòcesi de Cassano podria haver estat erigida quan la ciutat va ser reconquistada pels romans d'Orient, i en tot cas després que el primer esborrany de la Notitia Episcopatuum per obra de l'emperador romà d'Orient Lleó VI (886-912), que data de principis del segle x (cap 901-902). Cassano, de fet, només apareix en les versions posteriors de la Notitia Leonis; i potser el seu territori es va separar de la de l'arxidiòcesi de Rossano.

Notícies més segures que daten al segle xi: en 1059 un bisbe romà d'Orient anònim de Cassano, juntament amb praesopus de Gerace, tractant d'oposar-se a l'expansió dels normands al sud d'Itàlia, va dirigir un assalt contra la fortalesa de Sant Martino, a la vall Saline, patint una derrota aclaparadora.

Durant l'edat mitjana l'església de Cassano va estar subjecte a pujades i baixades, que passa molt ràpidament de la dependència de l'arxidiòcesi de Reggio a estar immediatament subjecta a la Santa Seu.

La diòcesi va ser establerta com a sufragània de l'arxidiòcesi de Reggio probablement des de la fundació (al segle viii les autoritats romanes d'Orient van establir la província eclesiàstica de Calàbria, elevant Reggio a la dignitat metropolitana i encomanant a la seva jurisdicció totes les diòcesis de la regió): ocupant els extrems el nord de Calàbria, el territori en disputa dels longobards i els romans d'Orient, Cassano va retenir el ritu llatí (a diferència de Reggio, que havia adoptat la litúrgia oriental) i per tant, amb una butlla de 24 de març de 1058 Esteve IX la va declarar, juntament amb les altres diòcesis de la vall del Crati (Cosenza, Malvito, Bisignano i Martirano), sufragània de Salern.

Reggio va ser conquistada pels normands (1060) i es retorna al ritu llatí, el metropolità de Reggio va reclamar la submissió de Cassano: el Papa Pasqual II, però, la va declarar immediatament subjecta a la Santa Seu, sent el privilegi confirmat per Calixt II. Va tornar a dependre de l'Església de Reggio probablement a instàncies del Papa Eugeni III (1145-1153), però no existeixen documents: figura, però, entre les diòcesis sufragànies de Reggio en una acta del Papa Alexandre III, de 19 de novembre de 1165.

Cassano figura de nou immediatament subjecta a la Santa Seu en una butlla de Bonifaci VIII de 1303, però uns anys més tard el Papa Joan XXII en una butlla de 24 d'octubre de 1334, en referència a l'elecció d'un bisbe de Cassano, assenyala que això havia estat confirmat pel Metropolità de Reggio. Va ser retornat a la subjecció immediata el 5 de desembre de 1454, a instàncies del Papa Nicolau V, però el Papa Pius II amb la butlla Disponente Domino del 21 de gener de 1459 va tornar a confiar Cassano a la jurisdicció de l'arquebisbe de Reggio.

A la primera meitat del segle xvi la diòcesi de Cassano se li va donar a l'administració d'alguns cardenals de la Cúria: a ells Climent VII i Pau III li va atorgar el privilegi d'exempció personal.

A la butlla De utiliori del Papa Pius VII del 27 de juny de 1818, amb la qual es va reformar les jurisdiccions eclesiàstiques del regne de Nàpols, la seu de Cassano apareix entre les seus subjectes immediatament a la Santa Seu .

En 1898 va cedir Maratea, on encara segueix en peu la basílica de Sant Blai, patró de la diòcesi.

El 13 de febrer de 1919, arran de l'erecció de l'eparquia de Lungro amb la butlla Catholici fideles del Papa Benet XV, la diòcesi va cedir les parròquies de llengua albanesa i ritu bizantí que havia al seu territori.

El 5 de gener de 1973, les parròquies de la diòcesi lucanes es van cedir a la diòcesi d'Anglona-Tursi i, a canvi, es van agregar a Cassano les parròquies de l'Alto Ionio Cosentino.

El 4 d'abril de 1979 cedí la rectoria de Scalea a la diòcesi de San Marco Argentano.

El 30 de gener de 2001 amb la butlla Maiori Christifidelium del Papa Joan Pau II la va elevar a la dignitat arquebisbal i metropolitana l'arxidiòcesi de Cosenza-Bisignano, i la diòcesi de Cassano all'Ionio va esdevenir part de la seva nova província eclesiàstica.

El 21 de juny de 2014 va rebre la visita pastoral del Papa Francesc.

Episcopologi[modifica]

Demografia[modifica]

A finals del 2013, la diòcesi tenia 104.187 batejats sobre una població de 108.100 persones, equivalent al 96,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 110.000 110.000 100,0 89 83 6 1.235 6 106 45
1958 110.000 110.000 100,0 88 73 15 1.250 15 118 51
1970 130.060 130.060 100,0 79 68 11 1.646 14 138 54
1980 98.000 102.000 96,1 68 52 16 1.441 16 84 43
1990 104.000 106.000 98,1 65 51 14 1.600 14 102 46
1999 104.200 106.400 97,9 70 62 8 1.488 3 14 88 48
2000 104.200 107.000 97,4 68 61 7 1.532 3 9 70 47
2001 104.000 106.000 98,1 75 67 8 1.386 3 10 75 47
2002 104.200 106.580 97,8 69 61 8 1.510 3 10 75 47
2003 104.000 106.200 97,9 67 59 8 1.552 3 10 57 47
2004 104.200 106.800 97,6 69 61 8 1.510 3 15 74 47
2006 105.000 106.600 98,5 68 61 7 1.544 3 9 60 47
2013 104.187 108.100 96,4 78 65 13 1.335 3 15 59 49

Notes[modifica]

  1. Dal sito web della diocesi.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Cassano all'Ionio