Bisbat de Clarmont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Bisbat de Clarmont o Clarmont d'Alvèrnia fou una divisió eclesiàstica; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges. Inicialment era més gran però el 1317 va perdre l'alta Alvèrnia (creació del bisbat de Saint Flourandin) i el 1822 el Borbonès (creació de la diòcesi de Moulins). El 2002 fou elevat a arquebisbat.

Blasó dels bisbes de Clarmont
Joan Baptista Massillon
blasó de Enric de Dampierre.

La llegenda atribueix la condició de primer bisbe a Sant Estramonis o Austremonius (Stramonius), un suposat deixeble de Crist vingut de Palestina amb Sant Pere. Altres sants són esmentats com bisbes: Sant Urbic, Sant Leogunti, Sant Illidi, Sant Nepotià i Sant Artemi al segle IV. Al segle V foren Sant Venerand, Sant Rústic i Sant Namaci. La seu es va crear realment a meitat del segle V i la catedral la va fundar Sant Namaci i s'hi van dipositar les relíquies de Sant Vitali i Sant Agrícola. Existia sota domini visigot i foren sants Amabilis, Apruncul, Eufrasi, i Quintià. L'escriptor Gregori de Tours fou nebot de Sant Gal. Més tard apareixen Sant Àvit, Sant Cesari, Sant Gal, Sant Gènesi, Sant Prejecte, Sant Àvit II, Sant Bonit, Sant Stabili i Sant Sigó.

Bisbes destacats foren Pere de Cros ( 1301 - 1304) Esteve d'Albert ( 1340 - 1342) que fou el papa Innocenci VI; Guillem du Prat ( 1528 - 1560) que va perdre el títol comtal i la senyoria.

Els bisbes de Clarmont eren senyors feudals rurals, però no governaven la vila. El 1209 van ajudar al rei contra els comtes i van rebre la senyoria de la ciutat i el títol de comtes de Clarmont. Els comtes van aixecar Montferrand a la vora d'un castell proper. Catalina de Mèdici, com comtessa d'Alvèrnia i hereva dels antics comtes, va entaular un procés per recuperar la senyoria, i el va guanyar i Guillaume du Prat fou doncs el darrer bisbe amb poder temporal (1528-1560).

Llista de bisbes[modifica | modifica el codi]

Bisbes de Clermont 
Desmembrament en dues diòcesis el 1317

Notes et referències[modifica | modifica el codi]

  1. veure Vita Maximi, abbatis martyrisque Viennensis, AASS, II ianuarii.
  2. Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - pàg. 42

Fonts i bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe - Hachette littérature, Paris, 1997 (1a edició 1983) - (ISBN 2012788513)
  • André-Georges Manry, Histoire de Clermont-Ferrand, Bouhdida éditeur, 1993. (ISBN 2-903377-15-4)
  • Abel Poitrineau (dir.), Le diocèse de Clermont, Paris, Éditions Beauchesne, 1979.
  • DHGE, article "Clermont", pàgs. 1456-1457
  • TC (Trésor de Chronologie), pàgs. 1410-1411
  • Annuaire historique de 1847 (any 1848), pàgs. 160-164
Coord.: 45° 46′ 46″ N, 3° 05′ 17″ E / 45.7794°N,3.08811°E / 45.7794; 3.08811
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Clarmont Modifica l'enllaç a Wikidata