Bisbat de Freising

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de Munic i Freising
Archidioecesis Monacensis et Frisingensis
Erzbistum München und Freising

La Catedral de Nostra Senyora de Munic vista des de Sant Pere
Localització
País Alemanya Alemanya
Territori Baviera Baviera
Diòcesis sufragànies Augsburg,Passau i Ratisbona
Estadístiques
Àrea 11,998 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2005)
3.425.000
1.824.758 (70,9%)
Parròquies 757
Informació
Ritus romà
Establiment 739
Catedral Catedral de Nostra Senyora de Munic
Cocatedral Weihenstephan
Sant patró Sant Corbinià
Sacerdots diocesans 1.344
Lideratge actual
arquebisbe metropolità cardenal Reinhard Marx
Bisbe auxiliar Wolfgang Bischof,
Bernhard Haßlberger
Vicari Episcopal Petrus Beer
Bisbe emèrit cardenal Friedrich Wetter
Mapa
Mapa de l'arquebisbat
Mapa de l'arquebisbat
Web
www.erzbistum-muenchen-und-freising.de
Catedral
Orgue
Palau arquebisbal (Palau Holnstein)

El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la modena Arxidiòcesi de Munic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya. Està dirigida per l'Arquebisbe de Munic i Freising, que administra la seu des de la concatedral a Munic, el Frauenkirche, que mai no s'anomena en alemany com catedral de Munic. L'altre concatedral, molt més vella, és la catedral de Freising.

La seu fou establerta aproximadament el 739 per Sant Bonifaci com a Diòcesi de Freising i al segle XI els territoris de domini temporal del bisbes es convertiren en un principat-bisbat que fou reconegut i ratificat el 1294. El 1803 amb la secularització dels estats eclesiàstics alemanys i l'esfondrament de l'Sacre Imperi Romanogermànic, el principat-bisbat va desaparèixer annexionat a l'electorat i regne de Baviera, encara que un bisbe titular va governar fins a l'1 d'abril de 1818, quan la diòcesi fou elevava pel papa Pius VII a arxidiòcesi. Fou dividida en 40 deganats i 758 parròquies. Té com a sufraganis al bisbat d'Augsburg, el bisbat de Passau i el bisbat de Regensburg (Ratisbona). L'arquebisbe més famós en fou Joseph Ratzinger, que més tard fou elegit papa com Benet XVI.

Lliste de bisbes i arquebisbes de Freising[modifica | modifica el codi]

Bisbes de Freising[modifica | modifica el codi]

  • Sant Corbinià (723-730; fundador de l'ordre benedictina a Freising, encara que la diòcesi no es va organitzar fins al 739 per obra de Sant Bonifaci)
  • Erembert (739-747; germà de l'anterior
  • Josep de Freising, també conegut com a Josep de Verona (747-764)
  • Arbeu (764-783)
  • Attó (784-810)
  • Hittó (811-834)
  • Erchambert (835-854)
  • Annó (855-875)
  • Arnold (875-883)
  • Waldo (883-903)
  • Uttó (903-907)
  • Dracholf (907-926)
  • Wolfram (926-937)
  • Lantbert (937-957)
  • Abraham (957-994)
  • Gottschalk (994-1006)
  • Egilbert de Moosburg (1006-1039)
  • Nitker (1039-1052)
  • Ellenhard comte de Meran (1052-1078)
  • Meginhard comte de Scheyern (1078-1098)
  • Heinrich I d'Ebersdorf (1098-1137)
  • Otó I (1138-1158)
  • Albert I (1158-1184)
  • Otó II (1184-1220)
  • Gerold von Waldeck (1220-1230)
  • Konrad I von Tölz und Hohenburg (1230-1258)
  • Konrad II of Wittelsbach (1258-1278)
  • Friedrich von Montalban (1279-1282)
  • Emicó de Wittelsbach (1283-1311)

Prínceps-bisbes[modifica | modifica el codi]

  • Gottfried von Hexenagger (1311-1314)
  • Konrad III der Sendlinger (1314-1322)
  • Johannes I Wulfing (1323-1324)
  • Konrad IV von Klingenberg (1324-1340)
  • Johannes II Hake (1340-1349)
  • Albert II de Hohenberg (1349-1359)
  • Paul von Jägerndorf (1359-1377)
  • Leopold von Sturmberg (1377-1381)
  • Berthold von Wehingen (1381-1410)
  • Konrad V von Hebenstreit (1411-1412)
  • Hermann Graf von Cilli (1412-1421)
  • Nicodemus of Scala (1421-1443)
  • Heinrich II von Schlick (1443-1448)
  • Johann Grünwald (1448-1452)
  • Johann Tulbeck (1453-1473)
  • Sixtus de Tannberg (1474-1495)
  • Rupert del Palatinat (1495-1498)
  • Felip del Palatinat (1499-1541)
  • Heinrich Pfalzgraf von Rhein (1541-1552)
  • Leo Lösch von Hilkershausen (1552-1559)
  • Moritz von Sandizell (1559-1566)
  • Ernest de Baviera (1566-1612)
  • Stephan von Seiboldsdorf (1612-1618)
  • Veit Adam Gepeckh von Arnsbach (1618-1651)
  • Albrecht Sigmund de Baviera (1651-1685)
  • Josep Climent de Baviera (1685-1694)
  • Johann Franz Freiherr von Eckher von Kapfing und Liechteneck (1695-1727)
  • Joan Teodor de Baviera (1727-1763)
  • Climent Wenceslau de Saxònia(1763-1768)
  • Ludwig Joseph Freiherr von Welden auf Laupheim und Hohenaltingen (1769-1788)
  • Max Polykarp Reichsgraf von Törring-Jettenbach (1788-1789)
  • Joseph Konrad Freiherr von Schroffenberg, C.R.S.A. (1790-1803)
  • Joseph Jakob von Heckenstaller, vicar capitular (1803-1818) fou també nomenat primer un general vicari del metropolità a Salzburg, i aviat delegat papal com "vicari capitular apostòlic", però mai no va arribar a arquebisbe i va renunciar el 16 de febrer de 1818). Les funcions episcopals foren exercides pel bisbe auxiliar Johann Nepomuk Wolf.

Arquebisbes de Munic i Freising[modifica | modifica el codi]

Fonts i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 48° 08′ 19″ N, 11° 34′ 26″ E / 48.13861°N,11.57389°E / 48.13861; 11.57389

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Freising Modifica l'enllaç a Wikidata