Bisbat de Freising

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:46, 20 set 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Munic i Freising
Archidioecesis Monacensis et Frisingensis
Imatge
La Catedral de Nostra Senyora de Munic vista des de Sant Pere
Localització
Mapa de l'arquebisbat Map
 48° 08′ 19″ N, 11° 34′ 26″ E / 48.1386°N,11.5739°E / 48.1386; 11.5739
Alemanya Alemanya
Baviera Baviera
Parròquies757
Conté la subdivisió
Separat deSt Peter's Archabbey Salzburg (en) Tradueix
bisbat de Passau Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.425.000 (313,64 hab./km²)
Llengua utilitzadaalemany Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície11.998
Limita amb
bisbat d'Augsburg, nord-oest
bisbat de Linz, est
arquebisbat de Salzburg, sud-est
bisbat de Passau, nord-est
bisbat de Ratisbona, nord
bisbat d'Innsbruck, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació739
Esdeveniment clau
PatrociniSant Corbinià
CatedralCatedral de Nostra Senyora de Munic , Weihenstephan (cocatedral)
Organització política
• arquebisbe metropolitàcardenal Reinhard Marx
Membre de
Lloc webwww.erzbistum-muenchen-und-freising.de
Twitter (X): ebmuc Youtube: UCm1rc7Hf75bn14_0CKilUeA Modifica el valor a Wikidata


El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Munic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya. Està dirigida per l'Arquebisbe de Munic i Freising, que administra la seu des de la cocatedral a Munic, el Frauenkirche, que mai no s'anomena en alemany com catedral de Munic. L'altra cocatedral, molt més vella, és la catedral de Freising.

Catedral
Orgue
Palau arquebisbal (Palau Holnstein)

La seu fou establerta aproximadament el 739 per Bonifaci de Fulda com a Diòcesi de Freising i al segle xi els territoris de domini temporal del bisbes es convertiren en un principat-bisbat que fou reconegut i ratificat el 1294. El 1803 amb la secularització dels estats eclesiàstics alemanys i l'esfondrament del Sacre Imperi, el principat-bisbat va desaparèixer annexionat a l'electorat i regne de Baviera, encara que un bisbe titular va governar fins a l'1 d'abril de 1818, quan la diòcesi fou elevava pel papa Pius VII a arxidiòcesi. Fou dividida en 40 deganats i 758 parròquies. Té com a sufraganis al bisbat d'Augsburg, el bisbat de Passau i el bisbat de Regensburg (Ratisbona). L'arquebisbe més famós en fou Joseph Ratzinger, que més tard fou elegit papa com Benet XVI.

Episcopologi

Bisbes de Freising
  • Sant Corbinià (723-730; fundador de l'orde benedictí a Freising, encara que la diòcesi no es va organitzar fins al 739 per obra de Bonifaci de Fulda)
  • Erembert (739-747; germà de l'anterior
  • Josep de Freising, també conegut com a Josep de Verona (747-764)
  • Arbeu (764-783)
  • Attó (784-810)
  • Hittó (811-834)
  • Erchambert (835-854)
  • Annó (855-875)
  • Arnold (875-883)
  • Waldo (883-903)
  • Uttó (903-907)
  • Dracholf (907-926)
  • Wolfram (926-937)
  • Lantbert (937-957)
  • Abraham (957-994)
  • Gottschalk (994-1006)
  • Egilbert de Moosburg (1006-1039)
  • Nitker (1039-1052)
  • Ellenhard comte de Meran (1052-1078)
  • Meginhard comte de Scheyern (1078-1098)
  • Heinrich I d'Ebersdorf (1098-1137)
  • Otó I (1138-1158)
  • Albert I (1158-1184)
  • Otó II (1184-1220)
  • Gerold von Waldeck (1220-1230)
  • Konrad I von Tölz und Hohenburg (1230-1258)
  • Konrad II of Wittelsbach (1258-1278)
  • Friedrich von Montalban (1279-1282)
  • Emicó de Wittelsbach (1283-1311)
Prínceps-bisbes
  • Gottfried von Hexenagger (1311-1314)
  • Konrad III der Sendlinger (1314-1322)
  • Johannes I Wulfing (1323-1324)
  • Konrad IV von Klingenberg (1324-1340)
  • Johannes II Hake (1340-1349)
  • Albert II de Hohenberg (1349-1359)
  • Paul von Jägerndorf (1359-1377)
  • Leopold von Sturmberg (1377-1381)
  • Berthold von Wehingen (1381-1410)
  • Konrad V von Hebenstreit (1411-1412)
  • Hermann Graf von Cilli (1412-1421)
  • Nicodemus of Scala (1421-1443)
  • Heinrich II von Schlick (1443-1448)
  • Johann Grünwald (1448-1452)
  • Johann Tulbeck (1453-1473)
  • Sixtus de Tannberg (1474-1495)
  • Rupert del Palatinat (1495-1498)
  • Felip del Palatinat (1499-1541)
  • Heinrich Pfalzgraf von Rhein (1541-1552)
  • Leo Lösch von Hilkershausen (1552-1559)
  • Moritz von Sandizell (1559-1566)
  • Ernest de Baviera (1566-1612)
  • Stephan von Seiboldsdorf (1612-1618)
  • Veit Adam Gepeckh von Arnsbach (1618-1651)
  • Albrecht Sigmund de Baviera (1651-1685)
  • Josep Climent de Baviera (1685-1694)
  • Johann Franz Freiherr von Eckher von Kapfing und Liechteneck (1695-1727)
  • Joan Teodor de Baviera (1727-1763)
  • Climent Wenceslau de Saxònia(1763-1768)
  • Ludwig Joseph Freiherr von Welden auf Laupheim und Hohenaltingen (1769-1788)
  • Max Polykarp Reichsgraf von Törring-Jettenbach (1788-1789)
  • Joseph Konrad Freiherr von Schroffenberg, C.R.S.A. (1790-1803)
  • Joseph Jakob von Heckenstaller, vicari capitular (1803-1818) fou també nomenat primer un general vicari del metropolità a Salzburg, i aviat delegat papal com "vicari capitular apostòlic", però mai no va arribar a arquebisbe i va renunciar el 16 de febrer de 1818). Les funcions episcopals foren exercides pel bisbe auxiliar Johann Nepomuk Wolf.
Arquebisbes de Munic i Freising

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Freising

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Freising&oldid=17505936»