Bisbat de Lió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El bisbat i després arquebisbat de Lió fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a Lió. la primera comunitat cristiana es va estructurar a l'entorn de sant Potí[1] vers 150. Fou el primer bisbat de la Gàl·lia; el segon bisbe fou sant Irineu, vingut d'Esmirna i deixeble de sant Policarp que havia estat deixeble al seu torn de sant Joan Evangelista. Al segle IX el bisbat fou elevat a arquebisbat sent el primer Agobard de Lió. Després van portar el títol de primat de les Gàl·lies, que fou confirmat oficialment per Gregori VII el 1079. El titular actual és monsenyor Philippe Barbarin.

Taula de continguts

Fonts [modifica]

Pels primers temps, apart d'alguna biografia solta, hi ha tres llistes estudiades per A. Coville.[2] Després hi ha una llista fins Amolon (publicada per M.-C. et G. Guigue) i tres llistes generals:

  • Obituaire de l'Église primatiale de Lyon, Lió, 1902, pàg. 110.
  • Llista d'Hug de Flavigny a la Chronique universelle. Text a Monumenta Germaniae Historica, SS, pàg. 321.
  • Llista al inici de l'obituari de l'església de Lió del segle XIII (publicada per M.-C. et G. Guigue)

Llista de bisbes i arquebisbes [modifica]

Bisbes [modifica]

Saint Pothin
Carlemany amb els papes Gelasi I i Gregori I a la consagració de Carles el Calb.

Arquebisbes [modifica]

La primatiale Saint-Jean
Guiu de Borgonya coronant al papa Gregori XI
Hipòlit d'Este
Alfons Lluís du Plessis
Pere Guerí de Tencin
Louis-Joseph Maurin
Philippe Barbarin

Notes i referències [modifica]

  1. ↑ Eusèbe de Césarée, Histoire Ecclésiastique, llibre V, 1 a 3
  2. ↑ Alfred Coville, Recherches sur l'Histoire de Lyon ; du s. V au s. IX (450-800), Éditions Auguste Picard, 1928, París, pàgs 242 - 248
  3. ↑ Nominis : Saint Agobard
  4. ↑ Émile Jolibois, La Haute-Marne ancienne et moderne: dictionnaire géographique, statistique..., impr. Ve Miot-Dadant, 1858, pag. 396
  5. ↑ Fills de Geoffroy III de Semur, mort en 1123, al lloc de la Foundation for Medieval Genealogy
  6. ↑ Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte N°I, supplement.
  7. ↑ Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte XCVII. .

Bibliografia [modifica]

  • Jacques Gadille, René Fédou, Henri Hours, Bernard de Vrégille, s.j., Le Diocèse de Lyon ; Histoire des diocèses de France - 16, Beauchesne, 1983, Paris, 350p., (ISBN 2-7010-1066-7)
  • Bruno Galland, Deux archevêchés entre la France et l'Empire : les archevêques de Lyon et les archevêques de Vienne, du milieu du XIIe siècle au milieu du XIVe siècle, Paris, 1994 (Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, n° 282).
  • Patrice Béghain, Bruno Benoit, Gérard Corneloup, Bruno Thévenon, Dictionnaire historique de Lyon, Stéphane Bachès, 2009, Lyon, 1054 p., (ISBN 2-915266-65-8)
  • Michel Francou, Armorial historique des archevêques de Lyon, René Georges ed., 2002, Lyon, 177p., (ISBN 2-909929-11-6)
  • André Pelletier, Jacques Rossiaud, Françoise Bayard et Pierre Cayez, Histoire de Lyon : des origines à nos jours, Éditions Lyonnaises d'Art et d'Histoire, Lyon, 2007, 955 p. (ISBN 2-84147-190-4), présentation en ligne

Enllaços externs [modifica]


Crystal Clear app package network.png
 A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_de_Lió&oldid=11507109»