Bisbat de Lleida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bisbat de Lleida
Diœcesis Ilerdensis
Localització
País Catalunya
Província eclesiàstica Tarragona
Metropolitana Tarragona
Informació
Catedral Catedral de Lleida
Web
www.bisbatlleida.org
Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya. Comprèn les comarques de la Noguera (parcialment), Urgell (parcialment), Garrigues (parcialment) i Segrià.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La diòcesi de Lleida ocupa una superfície de 2.887,10 km2 i limita amb les diòcesis aragoneses de Barbastre-Montsó i de Saragossa així com les diòcesis del Principat de Solsona, Tarragona, Tortosa i Urgell.

Les divisions de la diòcesi de Lleida a finals del 2013 eren les següents:[1]

Segregació de la Franja de Ponent del bisbat de Lleida[modifica | modifica el codi]

Bisbats catalans al S.XV

Tradicionalment el Bisbat de Lleida incloïa les comarques de la Franja de Ponent a excepció de la zona de Beseit i Vallderoures al Matarranya. La segregació es va iniciar durant la dictadura Franquista i culminà durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol,[2] acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes,[3] va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.

La segregació es va fer en tres fases, els anys 1955, 1995 i 1998, culminant amb un litigi arran de les obres d'art depositades al Museu Diocesà de Lleida.

Primera etapa[modifica | modifica el codi]

El 2 de setembre de 1955 el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres- modificà, entre altres, la diòcesi de Lleida. Així l'any 1956 el Bisbat de Lleida s'agregava el municipi de Maials (fins llavors pertanyent al Bisbat de Tortosa) i perdia alhora Mequinensa i Faió en favor de l'arxidiòcesi de Saragossa.

Segona etapa[modifica | modifica el codi]

El 17 de setembre de 1995, quan va entrar en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al bisbat de Barbastro-Monzón, seguides de 27 parròquies més el 15 de juny de 1998.[4]

Arran de la segregació va començar una polèmica al voltant de la col·lecció d'obres d'art procedents de les parròquies de la Franja de Ponent que es trobaven al Museu Diocesà de Lleida. Segons els que varen publicar manifests oposant les mesures de l'episcopat espanyol, tot el procés de la segregació de les parròquies i demanda de devolució de les obres d'art hi ha una intenció de minvar Catalunya[5] i de reafirmació del centralisme de l'estat espanyol que només es percep com a unitari.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Arxiprestats». bisbatlleida.org. Bisbat de Lleida. [Consulta: 31 desembre 2013].
  2. La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar el 20 de febrer de 1712 a Madrid quan es varen dictar les famoses instruccions secretes als corregidors del territori català: "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."
  3. Marín, David. «El viacrucis de Ponent». Vilaweb, 2 juliol 2008 [Consulta: 31 desembre 2013].
  4. Segregació del bisbat de Lleida
  5. Comarcalització i reconeixement lingüístic
  6. Manifest sobre la unitat del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 41° 36′ 53.27″ N, 0° 37′ 15.94″ E / 41.6147972,0.6210944