Bisbat de Lodeva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El bisbat de Lodeva (després bisbat-comtat de Lodeva) fou una jurisdicció eclesiàstica d'Occitània a França. L'evangelitzador tradicional fou sant Flor al final de segle I, al que es considera el primer bisbe, però realment els primers bisbes històrics coneguts són del finals del segle V o inicis del segle VI. La data de creació del bisbat no es pot establir.

Va existir fins al 12 de juliol de 1790 quan fou suprimit per decret; Lluís XVI va nomenar un bisbe de Lodeva el 1790 però mai va prendre possessió i el seu territori fou primer administrat i després agregat definitivament al bisbat de Montpeller; el 1877 fou restaurat el títol, que va rebre el bisbe de Montpeller.

Llista de bisbes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Flor
  • Ranulf ? 492
  • Matern, primer bisbe oficial 506
  • Deuteri 535
  • Edibius ? 557
  • Agripí 589
  • Lleonci 610
  • Anatol 633
  • Firmí 652
  • Ansemond 683
  • Eugeni ? 694
  • Bernecari ? 711
  • Miquel ? 769
  • Nebridi ?
  • Sisemond 817
  • Silvà 824
  • Radulf 840
  • Tatila 844
  • Sant Jordi 863-884, monjo benedictí, va contribuir a la fundació de l'abadia de Vabres el 861, feta per Ramon I de Tolosa i Roergue
  • Macari 884
  • Antgiari 906
  • Rodulf ?
  • Teodoric 911-949
  • Sant Fulcrà 949-1006
  • Mainfroi 1006-1015
  • Olombel 1015-1040
  • Bernat I 1042-1049
  • Bernat II 1050
  • Rostany 1054-ca1075
  • Bernat III de Prévenchères 1077-1099
  • Deudat de Caylus 1100-1102
  • Pere I de Raymond 1102-1154
  • Pere II de Posquières 1155-1161
  • Gaucelí de Raymond de Montpeyroux 1162-1182
  • Ramon I Guilhem Madières 1162-1201. El 1188 Hugues II, comte de Rodès i vescomte de Lodeva li va cedir els seus drets sobre Lodeva per 60.000 sols melgorians.
  • Pere III de Frottier 1200-1207
  • Pere IV (de Lodeva) 1208-1238. El 1225 el rei Lluís VIII de Valois va reconèixer als prelats de la ciutat el títol de comtes de Lodeva i de Montbrun i els va concedir el dret d'encunyar moneda.
  • Bertran de Mornas 1237-1241
  • Guillem de Cazouls 1241-1259
  • Ramon II de Bellin 1259-1262
  • Ramon III de Rocozels| (o d'Astolf de Rocozels 1263-1280
  • Berenger I de Boussages 1280-1284
  • Berenger II de Guitard 1285-1290
  • Bernat IV Poiteví 1290-1292
  • Gaucelí de la Garde 1292-1296
  • Itier 1296-1302
  • Deudat II de Boussages 1302-1312
  • Bernat IV de Guitard 1313-1313
  • Guillem II du Puy 1314-1315
  • Guillem III de Mandagot 1316-1317
  • Guiu de Perpinyà 1317-1318
  • Jaume I de Cabrerets de Coucots 1318-1322
  • Joan I de Tixerandrerie 1322-1324
  • Bertran VI de la Grionie (Bernat Guiu) 1324-1331
  • Bernat II Dumas 1332-1348
  • Robert de la Vie 1348-1356
  • Gilbert de Montdragon 1357-1361
  • Aimeric d'Hugues 1361-1370
  • Guiu de Malesec 1370-1371
  • Joan II Gastel 1371-1374
  • Frederic Cassinel 1374-1382
  • Pere V Girard 1382-1385
  • Climent de Grammont 1385-1392
  • Guillem IV de Grimoard 1392-1398
  • Joan III de la Vergne 1399-1413
  • Micuel Le Bœuf 1413-1430
  • Pere VI de la Treille 1430-1441
  • Jaume II de Gaujac 1441-1450
  • Guillem V d'Estouteville 1450-1453
  • Joan IV de Corguilleray 1462-1488
  • Guillem VI Briçonnet 1489-1516
  • Dionís Briçonnet 1516-1520
  • Renat I du Puy 1520-1524
  • Joan V Mattei Giberti 1526-1528
  • Laurent Toscan 1528-1529
  • Leli dels Ursins de Céri 1537-1546
  • Guiu Ascani Sforza, cardenal 1546-1547
  • Dominic du Gabre 1547-1557
  • Bernat VIII del Bene 1558-1560
  • Miquel II Briçonnet 1560-1561
  • Claudi Briçonnet 1561-1566
  • Pere VII de Barrault 1566-1569
  • Alfons Vercelli 1570-1573
  • Renat II de Birague 1573-1580
  • Cristòfol de Lestang 1580-1602
  • Gerard de Rolin 1607-1611
  • François de Lévis Ventadour, administratdor ?
  • Charles de Lévis-Vantadour, administrador ?
  • Anne de Lévis-Ventadour, administrador ?
  • Joan VI de Plantavit de La Pause 1625-1651
  • Francesc de Bosquet 1648-1655
  • Roger de Harlay de Cési 1657-1669
  • Joan-Armand de Rotundis de Biscarras 1669-1671
  • Joan-Antoni de La Garde de Chambonas 1671-1690
  • Jaume-Antoni de Phelypeaux 1690-1732
  • Joan-Jordi de Souillac 1732-1750
  • Joan-Fèlix-Enric de Fumel 1750-1790
  • Joan-Jordi-Gabriel de Lévezou, darrer comte-bisbe de Lodeva 1790 (no va prendre possessió)

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Gallia Christiana ;
  • Histoire de Lodève, per Ernest Martin