Bisbat de Lodeva
De Viquipèdia
El bisbat de Lodeva (després bisbat-comtat de Lodeva) fou una jurisdicció eclesiàstica d'Occitània a França. L'evangelitzador tradicional fou sant Flor al final de segle I, al que es considera el primer bisbe, però realment els primers bisbes històrics coneguts son del finals del segle V o inicis del segle VI. La data de creació del bisbat no es pot establir.
Va existir fins el 12 de juliol de 1790 quan fou suprimit per decret; Lluís XVI va nomenar un bisbe de Lodeva el 1790 però mai va prendre possessió i el seu territori fou primer administrat i després agregat definitivament al bisbat de Montpeller; el 1877 fou restaurat el títol, que va rebre el bisbe de Montpeller.
Llista de bisbes [modifica]
- Sant Flor
- Ranulf ? 492
- Matern, primer bisbe oficial 506
- Deuteri 535
- Edibius ? 557
- Agripí 589
- Lleonci 610
- Anatol 633
- Firmí 652
- Ansemond 683
- Eugeni ? 694
- Bernecari ? 711
- Miquel ? 769
- Nebridi ?
- Sisemond 817
- Silvà 824
- Radulf 840
- Tatila 844
- Sant Jordi 863-884, monjo benedictí, va contribuir a la fundació de l'abadia de Vabres el 861, feta per Ramon I de Tolosa i Roergue
- Macari 884
- Antgiari 906
- Rodulf ?
- Teodoric 911-949
- Sant Fulcrà 949-1006
- Mainfroi 1006-1015
- Olombel 1015-1040
- Bernat I 1042-1049
- Bernat II 1050
- Rostany 1054-ca1075
- Bernat III de Prévenchères 1077-1099
- Deudat de Caylus 1100-1102
- Pere I de Raymond 1102-1154
- Pere II de Posquières 1155-1161
- Gaucelí de Raymond de Montpeyroux 1162-1182
- Ramon I Guilhem Madières 1162-1201. El 1188 Hugues II, comte de Rodès i vescomte de Lodeva li va cedir els seus drets sobre Lodeva per 60.000 sols melgorians.
- Pere III de Frottier 1200-1207
- Pere IV (de Lodeva) 1208-1238. El 1225 el rei Lluís VIII de Valois va reconèixer als prelats de la ciutat el títol de comtes de Lodeva i de Montbrun i els va concedir el dret d'encunyar moneda.
- Bertran de Mornas 1237-1241
- Guillem de Cazouls 1241-1259
- Ramon II de Bellin 1259-1262
- Ramon III de Rocozels| (o d'Astolf de Rocozels 1263-1280
- Berenger I de Boussages 1280-1284
- Berenger II de Guitard 1285-1290
- Bernat IV Poiteví 1290-1292
- Gaucelí de la Garde 1292-1296
- Itier 1296-1302
- Deudat II de Boussages 1302-1312
- Bernat IV de Guitard 1313-1313
- Guillem II du Puy 1314-1315
- Guillem III de Mandagot 1316-1317
- Guiu de Perpinyà 1317-1318
- Jaume I de Cabrerets de Coucots 1318-1322
- Joan I de Tixerandrerie 1322-1324
- Bertran VI de la Grionie (Bernat Guiu) 1324-1331
- Bernat II Dumas 1332-1348
- Robert de la Vie 1348-1356
- Gilbert de Montdragon 1357-1361
- Aimeric d'Hugues 1361-1370
- Guiu de Malesec 1370-1371
- Joan II Gastel 1371-1374
- Frederic Cassinel 1374-1382
- Pere V Girard 1382-1385
- Climent de Grammont 1385-1392
- Guillem IV de Grimoard 1392-1398
- Joan III de la Vergne 1399-1413
- Micuel Le Bœuf 1413-1430
- Pere VI de la Treille 1430-1441
- Jaume II de Gaujac 1441-1450
- Guillem V d'Estouteville 1450-1453
- Joan IV de Corguilleray 1462-1488
- Guillem VI Briçonnet 1489-1516
- Dionís Briçonnet 1516-1520
- Renat I du Puy 1520-1524
- Joan V Mattei Giberti 1526-1528
- Laurent Toscan 1528-1529
- Leli dels Ursins de Céri 1537-1546
- Guiu Ascani Sforza, cardenal 1546-1547
- Dominic du Gabre 1547-1557
- Bernat VIII del Bene 1558-1560
- Miquel II Briçonnet 1560-1561
- Claudi Briçonnet 1561-1566
- Pere VII de Barrault 1566-1569
- Alfons Vercelli 1570-1573
- Renat II de Birague 1573-1580
- Cristòfol de Lestang 1580-1602
- Gerard de Rolin 1607-1611
- François de Lévis Ventadour, administratdor ?
- Charles de Lévis-Vantadour, administrador ?
- Anne de Lévis-Ventadour, administrador ?
- Joan VI de Plantavit de La Pause 1625-1651
- Francesc de Bosquet 1648-1655
- Roger de Harlay de Cési 1657-1669
- Joan-Armand de Rotundis de Biscarras 1669-1671
- Joan-Antoni de La Garde de Chambonas 1671-1690
- Jaume-Antoni de Phelypeaux 1690-1732
- Joan-Jordi de Souillac 1732-1750
- Joan-Fèlix-Enric de Fumel 1750-1790
- Joan-Jordi-Gabriel de Lévezou, darrer comte-bisbe de Lodeva 1790 (no va prendre possessió)
Fonts [modifica]
- Gallia Christiana ;
- Histoire de Lodève, per Ernest Martin
|
|
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |