Bisbat de Sogorb-Castelló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Bisbat o Diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat espanyol de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Història[modifica | modifica el codi]

Entre els anys 1160 i 1168, el cavaller navarrès Pero Ruiz d'Açagra, es va convertir en senyor d'Albarrasí, i va desitjar refundar la suposada antiga diòcesi de la zona, però el Papa Adrià IV, donà l'Església de la ciutat a la de Saragossa, decisió donada per Alfons el Cast, que també la dona a aquella seu.

Tanmateix, Pedro Ruiz de Azagra, va tractar de fundar seu episcopal a Albarrasí. El bisbe de Saragossa es va oposar a la creació d'aquest bisbat i va obtenir dictamen favorable de la Curia Pontifícia, declarant a Albarrasí subjecta a la seu cesaraugustana. Pedro Ruiz de Azagra, va recórrer a l'Arquebisbe de Toledo. Aquest va usar la facultat que havia atorgat el Papa Urbà II al primer Arquebisbe toledà de nomenar bisbes en llocs que s'haguessin conquistat i ell cregués oportú, i va concedir a Pedro Ruiz de Azagra, el seu desig.

En 1172, Martí va jurar obediència a Toledo, prenent com títol el de Bisbe Arcabricenc, atès que durant la reconquesta, no es fundaven noves diòcesis, sinó que es procurava restablir les antigues.

Quatre anys més tard, a Albarrasí era ja comú sentir que aquesta terra no va pertànyer a Arcabria, sinó a l'antiga Diòcesi de Segòbriga, basant-se en les antigues divisions territorials del Rei Wamba. A conseqüència d'aquest fet, es va obligar al bisbe Martí a prendre el títol de Bisbe de Segòbriga i de la Seu d'Albarrasí.

Els papes Gregori IX i Innocenci IV, van exhortar a la noblesa Castellana i a l'Aragonesa perquè prenguessin Sogorb als moros. Quan es va conquistar en 1245, la seu episcopal es va traslladar d'Albarrasí a Sogorb. Dos anys després Inocenci IV va ordenar que s'unissin les dues Esglésies.

Territori històric[modifica | modifica el codi]

Gràcies als plets de la Diòcesi de Sogorb-Albarrasí amb l'Arxidiòcesi de Tarragona, el Papa Joan XXII va elevar la càtedra de Saragossa al rang d'Arxidiòcesi, donant-li per sufregània la diòcesi de Sogorb-Albarrasí.

Més tard, Sogorb-Albarrasí, va tenir grans disputes territorials amb la seu de València, ja que aquesta al·legava els seus drets sobre diverses esglésies de Sogorb: Altura (Alt Palància), Alpont, Llaures, Arcs de les Salines, Andilla, Vilafermosa, Cortes d'Arenós, Sucaina, Villamalefa, Arenós, Xèrica i fins a 32 esglésies més, de les quals, València cobrava rendes, per la donació en 1245 per part del Rei Moro de València Zeit Abuzeit al rei en Jaume I.

El Bisbe de València Arnau de Peralta, va prendre a mà armada l'Església de Sogorb i va tirar al Prelat de Segòbriga. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorb-Albarrasí, encara que molts dels territoris ocupats, van quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en 1953 any en el qual es va desprendre un grup de 22 esglésies que formaven un exclave en la província de Castelló).

Composició del Bisbat[modifica | modifica el codi]

La Diòcesi de Sogorb-Albarrasí, estava composta per un Capítol comú, un Deà comú, un Tresorer en comú i un Chantre comú, però cada Església tenia un Arcedià propi i sis Canonges.

La fi del Bisbat de Sogorb-Albarrasí[modifica | modifica el codi]

La Pau[modifica | modifica el codi]

L'arquedianat d'Alpont va ser una de les Esglésies que es va quedar València després de les disputes dels dos bisbats. Però, aquest va ser l'únic retornat (en 1347 per sentència de la Curia Romana). A partir de llavors, les Esglésies de Sogorb i Albarrasí van romandre unides 318 anys.

La separació[modifica | modifica el codi]

El Papa Gregori XIII, a instàncies de Felip II d'Espanya, va dissoldre la unió al·legant, en una Butlla publicada en 1577 les següents raons: Sogorb pertanyia al Regne de València i Albarrasí al d'Aragó; tots els Canonges, residien a Sogorb i, el culte a Albarrasí estava abandonat a causa de la gran població morisca. També va aprofitar la vacant de l'arquebisbat de Saragossa i la del bisbat de Sogorb-Albarrasí. L'ordre va ser ben acollida a Albarrasí, però no a Sogorb, que va retardar la separació 20 anys.

El nou Bisbat d'Albarrasí, va ser proclamat sufragani de Saragossa, mentre que el de Sogorb, ho va ser de València.

Diòcesi de Sogorb-Castelló[modifica | modifica el codi]

El Concordat de 1953 i l'intent d'adaptar els bisbats als límits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesi. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis, de 31 de maig de 1960, desmembrava del territori de la Diòcesi de Sogorb les parròquies pertanyents a la província de València, les quals foren agregades a l'Arxidiòcesi de València. De la mateixa manera, del Bisbat de Tortosa eren desmembrades les parròquies dels Arxiprestats de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser i agregades a Sogorb. A banda de les anteriors també va incorporar-se Betxí, que com un enclavament, va pertànyer a la diòcesi de Terol fins al 1956 (i després, del 1956 al 1960, al Bisbat de Tortosa).

Castelló, capital de província, havia estat el "centre" de la diòcesi on fra Antonio José Salinas i Moreno (1790-1814), bisbe de Tortosa va manar construir el palau episcopal, com a residència en les seves llargues estades a Castelló.

Després de la unió, es va obligar als bisbes a dur el títol acumulatiu de Bisbe de Sogorb-Castelló, conservant la dignitat de Catedral episcopal Sogorb i elevant de Rang a la llavors Col·legiata de Santa Maria de Castelló.

Seus episcopals[modifica | modifica el codi]

La catedral de Sogorb.

Patrons de la Diòcesi[modifica | modifica el codi]

Imatge de la Mare de Déu de la Cova Santa.

Els patrons de la Diòcesi són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Sogorb-Castelló