Diòcesi de Zamora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bisbat de Zamora)
Per veure l'article del bisbat mexicà homònim, veure "Bisbat de Zamora (Mèxic)"
Plantilla:Infotaula geografia políticaDiòcesi de Zamora
Diocesis Zamorensis
Imatge
Zamora amb la catedral de fons.
Localització
Map
 41° 29′ 56″ N, 5° 45′ 17″ O / 41.4989°N,5.7547°O / 41.4989; -5.7547
Espanya
Castella i Lleó Castella i Lleó
Parròquies303
Població humana
Població153.689 (2017) Modifica el valor a Wikidata (22,01 hab./km²)
Llengua utilitzadacastellà Modifica el valor a Wikidata
ReligióRomà
Geografia
Part de
Superfície6.984 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Braganza-Miranda, oest
arquebisbat de Valladolid, est
bisbat de Lleó, nord
bisbat d'Astorga, nord-oest
bisbat de Salamanca, sud Modifica el valor a Wikidata
Creacióss. x i xi
PatrociniAtilà de Zamora
CatedralCatedral de Zamora
Organització política
• BisbeGregorio Martínez Sacristán
Lloc webhttp://diocesisdezamora.es/
Twitter (X): diocesiszamora Modifica el valor a Wikidata


La diòcesi o bisbat de Zamora (en llatí diocesis zamorensis), també anomenat antigament de bisbat de Numància,[Nota 1][1] és una divisió administrativa eclesiàstica de l'Església Catòlica a Espanya. Radicada a la ciutat de Zamora, la diòcesi va ser fundada al segle x i restituïda al segle xi després de la destrucció de la ciutat. Actualment és un bisbat sufragani de l'arquebisbat de Valladolid i comprèn gran part de la província de Zamora; limita dintre d'Espanya amb les diòcesis de Lleó, Valladolid, Salamanca i Ourense, i d'altra banda, limita amb la frontera amb Portugal.

L'actual titular de la diòcesi és Gregorio Martínez Sacristán.

Història[modifica]

El bisbat és d'origen medieval, va ser fundat l'any 905 per Alfons III d'Astúries. Malgrat que la ciutat té els seus orígens en una fundació vaccea,[1] no serà fins a la seva conquesta per part dels asturlleonesos que es fundarà a la ciutat un primer bisbat. El regne de Lleó es va expandir de nord a sud bàsicament, i vertebrà el territori a través dels centres urbans. A inicis del segle x, la ciutat comença a aparèixer documentada com el centre d'un gran territori, similar a una segona capital del regne, a causa de l'expansió territorial lleonesa, que va donar a un reialme allargat vertical de nord a sud, que deixava la capital oficial massa lluny de la frontera. En aquest moment, es documenta un primer bisbe, Atilà. Totes les edicions del Cartulari o Tumbo de Celanova, donen per vàlida el 907 la presència del bisbe Atilà o Àtila en el bisbat de Zamora, però els autors no es posen d'acord en donar-li una cronologia concreta.[2]

El 986 es produeix una interrupció en la continuïtat, en produir-se la destrucció i presa de la ciutat per part d'Al-Mansur, que si bé no la deixa despoblada, no hi ha notícies fins a començament de segle xi,[3] quan la ciutat és reconquerida i repoblada definitivament per Ferran I de Lleó, malgrat que la ciutat no adquirirà la mateixa importància que en el període anterior. La diòcesi és restaurada l'any 1062, restablerta tanmateix pel papa Calixt II, donant l'administració a Jeroni de Perigord, antic bisbe de València en temps de Rodrigo Díaz de Vivar. A causa de la restauració de la diòcesi, l'arquebisbe de Braga i el de Toledo van disputar-se la seva jurisdicció, de fet, també l'arquebisbe de Santiago va reclamar jurisdicció sobre Zamora, però es va mantenir a Braga, que era de fet on havien pertangut antigament els territoris de la diòcesi de Zamora, per decisió del papa Eugeni III, després confirmat per Adrià IV i Alexandre III. No seria fins a la separació independència del regne de Portugal, que es va reconèixer la jurisdicció de Santiago de Compostel·la.[1]

Fruit del naixement de noves entitats administratives i d'una reorganització de les velles demarcacions, des del concordat de 1851, la diòcesi de Zamora està adscrita a l'Arxidiòcesi de Valladolid.[1]

Organització territorial[modifica]

La diòcesi s'organitza en set arxiprestats, subdividits en diverses parròquies:[4]

  • Aliste-Alba (84 parròquies i 8 sacerdots)
  • Benavente-Tierra de Campos (41 parròquies i 16 sacerdots)
  • El Pan (40 parròquies i 11 sacerdots)
  • El Vino (32 parròquies i 9 sacerdots)
  • Sayago (56 parròquies i 6 sacerdots)
  • Toro-La Guareña (32 parròquies i 7 sacerdots)
  • Zamora-Ciudad (19 parròquies i 22 sacerdots)

Episcopologi[modifica]

Llistat de bisbes de Zamora des de la seva creació:[5][6][7][8]

Interrupció per la conquesta musulmana.

Notes[modifica]

  1. ↑ Anomenada així en alguns documents antics, per referir-se indistintament a la mateixa diòcesi. La confusió rau probablement per la idea que es tenia a l'edat mitjana que Zamora era l'hereva directa de l'antiga Numància.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ruiz Amado, 1913.
  2. ↑ AADD i Monsalvo Antón, 2012, p. 773.
  3. ↑ AADD i Monsalvo Antón, 2012, p. 775.
  4. ↑ «Organización territorial» (en castellà). Diòcesi de Zamora. [Consulta: 1r febrer 2015].
  5. ↑ Fernández Duro, 1882, p. 230-239.
  6. ↑ Calvo Madroño, 1914, p. 171-174.
  7. ↑ Fulgosio, 1869, p. 73.
  8. ↑ Cheney, David M. «Diocese of Zamora» (en anglès). Catholic Hierarchy. [Consulta: 1r febrer 2015].
  9. ↑ Castro, Manuel de «Monasterio de Santa Clara, de Astorga» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, Tom 185, Quadern 2, 1988, pàg. 245. ISSN: 0034-0626.
  10. ↑ Nieto Soria, 1993, p. 449.
  11. ↑ Mulet, J.M. «El obispo de Zamora que desafió a la gripe en nombre de la fe» (en castellà). El País, 24-11-2019.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diòcesi de Zamora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diòcesi_de_Zamora&oldid=31960187»