Bismutinita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bismutinita

Bismutinita - Schlaggenwald (Horni Slavkov) - Bohemia - República Txeca
Classificació
Categoria sulfurs
Fórmula química Bi2S3
Nickel-Strunz 02.DB.05a
Dana 2.11.2.3
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí prismàtica a acicular, laminar, massiva
Color gris plom, amb tonalitats groguenques o blavoses
Exfoliació perfecta [010]
Fractura concoïdal, desigual
Duresa 2
Lluïssor metàl·lica
Ratlla gris brillant
Gravetat específica 6,8 a 7,2
Densitat 6,8 a 7,2
Propietats òptiques opaca
Referències [1]

La bismutinita és un mineral, sulfur de bismut (Bi2S3), considerat com la principal mena de bismut a nivell mundial, ja que conté un 81,29% d'aquest element.[2] Va ser reportada per primera vegada en 1832 de les mines de Potosí, Bolivia. Forma una sèrie amb l'aikinita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es troba en forma de cristalls, agregats radials, granulars i fullosos. Els cristalls són de color gris acer a blanc amb una lluentor metàl·lica. És prou suau per ser ratllat amb l'ungla i bastant dens.

Formació[modifica | modifica el codi]

Es presenta en vetes hidrotermals juntament amb vetes de turmalina amb contingut de coure associades amb el granit, i en algunes vetes d'or d'alta temperatura, i en dipòsits d'exhalació volcànics recents. Els minerals associats inclouen bismut natiu, aikinita, arsenopirita, estannita, galena, pirita, calcopirita, turmalina, wolframita, cassiterita i quars.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • La bismutinita antimònica és una varietat de bismutinita que conté antimoni. Ha sigut trobada únicament a les mines Vena, Askersund, Suècia.[3]
  • La bismutinita argentífera és una varietat de bismutinita que conté plata. Ha sigut trobada en diverses localitats xineses.[4]
  • L'horobetsuita és una varietat de bismutinita rica en antimoni i d'estibina rica en bismut. És considerada una composició intermèdia de la sèrie estibina-bismutinita. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Va ser descoberta a la mina de sofre Horobetsu, Iburi, Hokkaido, Japó.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  2. «Bismutina» (en castellà). Facultad de Ciencias de la UNED. [Consulta: 22 març 2014].
  3. «Antimonian Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  4. «Argentiferous Bismuthinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
  5. «Horobetsuite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bismutinita Modifica l'enllaç a Wikidata