Bitó del sol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bitó del sol
Parada nupcial
Parada nupcial
Adult de bitó del sol
Adult de bitó del sol
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Eurypygiformes
Família: Eurypygidae
Selby, 1840
Gènere: Eurypyga
Illiger, 1811
Espècie: E. helias
Nom binomial
Eurypyga helias
Pallas, 1781

El bitó del sol (Eurypyga helias) és un ocell de les zones tropicals d'Amèrica. La seva aparença és similar a la dels bitons del gènere Botaurus, però pertanyen a una altra família, ja que és l'únic membre de la família dels euripígids (Eurypygidae o Eurypigidae). El bitó del sol se troba habitualment prop de corrents fluvials forestals o vores a alçàries de fins a 900 m, a l'àrea neotropical.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Normalment el bitó del sol és situat a l'ordre dels gruïformes (Gruiformes), però de vegades es considera una classificació provisional. En alguns aspecte de la seva morfologia, aquesta espècie se sembla als ardeids (Ardeidae), però això sembla ser producte d'un cas de convergència evolutiva, causada per una forma de vida similar. Per altra part, aquest ocell és molt més semblant a un altre ocell enigmàtic situat provisionalment als gruïformes, el Kagú (Rhynochetos jubatus). Estudis moleculars (p.ex. Fain et Hounde 2004) semblen confirmar que el kagú i el bitó del sol són els parents més pròxims que tenen cada una de les dues espècies. Probablement no són Gruiformes (malgrat que Metaves recolza aquesta postura). Sembla que les dues espècies formen un llinatge menor procedent de Gondwana que potser inclouria també els extints Aptornithidae i els mesitornis (família Mesitornithidae), amb una relació confusa amb els gruïformes. Modernament s'ha creat per al kagú i el bitó del sol l'ordre dels euripigiformes (Eurypygiformes).[2]

Els estudis amb ADN[3] confirmen que el Bitó del Sol i el Kagú són parents propers, però el més desconcertant és que els mateixos estudis els apropen als falciots, enganyapastors i colibrís.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

L'ocell té una coloració poc cridanera, amb un llistat fi en negre, gris i marró. És de mitjana grandària, fent 43 – 48 cm de llarg. Pesa uns 250 grams. Té el bec llarg, color taronja amb negre en la base. Les seves ales però, estan acolorides i amb elles desplegades mostren uns dibuixos circulars vistosos en roig, groc i negre. Aquestes grans taques són mostrades als seus semblants en la parada nupcial, com a demostració d'amenaça o per a esglaiar potencials depredadors.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Cacen peixos i altres vertebrats petis a la manera dels martinets. Fan els nius als arbres i ponen dos ous amb marques rogenques. El jove és precoç però roman al niu diverses setmanes després de la incubació.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bitó del sol Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Distribució del bitó del sol (anglès)
  2. Els euripígids a la classificació del COI (anglès)
  3. S.J., Hackett; et al.. «A phylogenomic study of birds reveals their evolutionary history» (en anglès). Science, n.320, 2008, p.1763-1768 [Consulta: 26/8/2012].