Bitllet de cent euros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bitllet de 100 euros
(Eurozona i Institucions)
Valor: 100 euros
Amplada: 147 mm
Alçada: 82 mm
Mesures de seguretat: Tinta que canvia de color, holograma, constel·lació EURió, marca d'aigua, impressió en relleu, tinta visible sota llum ultraviolada, microtext, fil de seguretat, puntejat, tacte ferm i aspre, codi de barres i número de sèrie.
Material: 100% fibra de cotó pur[1]
Color: Verd
Anys en circulació: 2002-present[2]
Anvers
Anvers
Disseny: Arc d'estil barroc i rococó[3]
Dissenyador: Robert Kalina[4]
Data de disseny: 3 de desembre de 1996[4]
Revers
Revers
Disseny: Pont d'estil barroc i rococó, i mapa d'Europa[3]
Dissenyador: Robert Kalina[4]
Data de disseny: 3 de desembre de 1996[4]

El bitllet de cent euros (€100) és el tercer bitllet d'euro per ordre de valor i s'ha utilitzat des de la introducció efectiva de l'euro l'any 2002. El bitllet es fa servir en 22 països que tenen l'euro com a moneda única (20 dels quals l'han adoptat oficialment).[5] Aquests 22 països representen un total de 332 milions d'usuaris.[6]

És el tercer bitllet més gran de tots amb unes mides de 147x82 mm i utilitza un esquema de colors verd.[3] En els bitllets de cent euros hi ha representat ponts i arcs d'estil barroc i rococó.

Els bitllets de cent euros presenten diversos elements de seguretat com ara marques d'aigua, tinta transparent, hologrames i microtext entre altres coses, que certifiquen la seva autenticitat. Al juliol del 2012 hi havia aproximadament 1.681.502 bitllets de cent euros en circulació als països de la zona euro.[7]

Història[modifica | modifica el codi]

L'euro va ser introduït l'1 de gener de 1999, esdevenint de sobte la moneda de més de 300 milions de persones a Europa.[2] Durant els seus tres primers anys d'existència, l'euro era una moneda invisible perquè només s'utilitzava en comptabilitat. Físicament l'euro no va ser introduït fins a l'1 de gener de 2002, quan va reemplaçar la moneda nacional de cada país que formava l'eurozona dels 12, amb preus de canvi de divisa fixats.[2]

Període de transició[modifica | modifica el codi]

El període de transició durant el qual les monedes i bitllets de les monedes nacionals podien ser canviats per monedes i bitllets d'euro va durar dos mesos, de l'1 de gener de 2002 fins al 28 de febrer de 2002. La data oficial en la qual la moneda nacional va deixar de ser legal va variar depenent del que decidís cada estat membre.[2] El primer lloc on la moneda nacional va deixar de ser acceptada va ser Alemanya, que va decidir que ho deixés de ser el 31 de desembre de 2001, tot i que el període de canvi de moneda va durar els dos mesos estipulats. Fins i tot un cop les monedes nacionals ja van deixar de ser legals, encara van seguir sent acceptades pels bancs centrals de cada país durant un període mínim de 10 anys, i fins i tot en alguns casos sense límit, com en el cas d'Espanya.[2][8][9]

Canvis en el bitllet[modifica | modifica el codi]

Els bitllets impresos abans del novembre de 2003 presenten la signatura del primer president del Banc Central Europeu, Wim Duisenberg, qui va ser substituït en el càrrec per Jean-Claude Trichet l'1 de novembre de 2003. La firma de Trichet apareix en els bitllets impresos entre el novembre de 2003 i el març de 2012. Els bitllets impresos després del mes de març de 2012 duen la signatura del tercer president del Banc Central Europeu, Mario Draghi.[3]

Signatures dels presidents del BCE

Fins ara només hi ha hagut una sèrie de bitllets d'euro, però està planejat que es creï una nova sèrie similar a l'actual,[10] però amb elements de seguretat més complexos per dificultar-ne la falsificació. Els primers bitllets d'aquesta nova sèrie s'aniran introduint a intervals regulars de temps durant els propers any fins que substitueixin per complet els bitllets de la primera sèrie.[2] El disseny d'aquests nous bitllets també incorporarà elements de les diferents èpoques i estils d'arquitectura a Europa.[2] El Banc Central Europeu anunciarà en el moment corresponent la data en què els bitllets de la primera sèrie deixaran de ser legals.[10]

Disseny[modifica | modifica el codi]

Bitllet de 100 euros sota llum ultraviolada (UV-A)

Bitllet de 100 euros sota llum ultraviolada (Anvers)
Anvers
Bitllet de 100 euros sota llum ultraviolada (Revers)
Revers

El bitllet de cent euros és el tercer més gran de tots amb unes mides de 147x82 mm.[3] Tots els bitllets mostren ponts i arcs d'estils històrics europeus diferents. El de cent euros hi té representat ponts i arcs d'estil barroc i rococó, i l'esquema de colors que utilitza és verd.[3] Tot i que els dissenys originals de Robert Kalina pretenien mostrar monuments reals, per raons polítiques els motius utilitzats mostren únicament exemples hipotètics de cada era arquitectònica.[11]

Com tots els bitllets d'euro, el de cent conté escrit el valor del bitllet, la bandera de la UE, la signatura del president del BCE i les inicials d'aquest banc en diferents idiomes de la UE (BCE, ECB, EZB, EKT i EKP), un mapa d'Europa, una representació dels territoris d'ultramar de la UE, les estrelles de la bandera de la UE i diversos elements de seguretat.[3]

Elements de seguretat[modifica | modifica el codi]

La marca d'aigua dels bitllets de cent euros.

Els elements de seguretat presents en el bitllet de cent euros són els següents:

  • Una banda hologràfica.[1] Si s'inclina el bitllet la imatge de l'holograma canvia alternant entre el valor del bitllet i el símbol de l'euro sobre un fons multicolor[12]
  • Una constel·lació d'EURió.[1]
  • Tinta que canvia de color.[1] En inclinar el bitllet, el número que indica el valor del bitllet al revers canvia de color i es pot veure en marró, verd o violeta.
  • Filigranes[1] que apareixen quan s'observa el bitllet a contrallum.
  • Impressió en relleu en alguns elements del bitllet.[13]
  • Tinta visible sota llum ultraviolada.[1] Sota llum ultraviolada els bitllets tenen les propietats següent: no brillen per si mateixos, apareixen fibres en el paper de color vermell, blau i verd; la bandera de la UE es veu verda i les estrelles taronges, la signatura del president del BCE es torna verda, les estrelles i cercles del centre del bitllet brillen, i el mapa i el pont apareixen en groc o verd.[14]
  • Microtext.[1] En diversos llocs del bitllet es poden caràcters reduïts de 0,2 mm que es poden observar bé amb l'ajuda d'una lupa.[14]
  • Fil de seguretat.[1] Està encastat a l'interior del paper i es pot veure a contrallum.[15]
  • Puntejat.[1] Si es mira la banda hologràfica a contrallum es pot veure el símbol de l'euro puntejat.[15]
  • El paper.[1] El paper del bitllet està fet de fibra de cotó pur, que li confereixen una textura ferma i amb caràcter que li dóna unes característiques de resistència i aspror al tacte.[13]
  • Un número incomplet.[1] En una de les cantonades superiors del bitllet hi ha un número incomplet amb el valor del bitllet, que es pot veure complet si s'observa a contrallum.
  • Un número de sèrie.[15]

Circulació[modifica | modifica el codi]

Al juliol del 2012 hi havia aproximadament 1.681.502 bitllets de cent euros en circulació als països de la zona euro.[7] Això representa un total aproximat de 168.150.206 euros en bitllets de cent.[7] El Banc Central Europeu controla la circulació i la quantitat de monedes i bitllets d'euro. És una tasca de l'Eurosistema per garantir un subministrament eficient i sense problemes de l'euro i per mantenir-ne la seva integritat a tota la zona euro.[7]

Seguiment[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses comunitats de persones a nivell europeu que, com a afició, realitzen un seguiment dels bitllets d'euro que passen per les seves mans, i saben per on han viatjat utilitzant l'EuroBillTracker.[16] L'objectiu és registrar tantes dades com sigui possible per tal de conèixer detalls sobre la seva propagació, com ara des d'on a on viatgen, fer-ne un seguiment i generar estadístiques i rànquings, com per exemple, en quins països hi ha més bitllets.[16] A data de setembre de 2012, EuroBillTracker havia registrat més de 109 milions de bitllets[17] amb un valor superior a 2.105 milions d'euros.[17]

Falsificació[modifica | modifica el codi]

Microtext present en els bitllets de cent euros.

Els bitllets d'euro són molt difícils de falsificar perquè tenen un gran nombre d'elements de seguretat. El bitllet de cent euros és el tercer més falsificat de tots després del bitllet de vint euros i el de cinquanta. Durant el primer semestre del 2012, un 17,0% del total de bitllets d'euros falsificats eren bitllets de cent.[18] Això representa un total de 42.670 bitllets de cent falsificats per un valor de 4.267.000 euros. El BCE i els bancs centrals nacionals recomanen estar a l'aguait i reconèixer els bitllets falsos amb el mètode simple de tocar-mirar-inclinar.[18]

Per lluitar contra les falsificacions, el BCE utilitza una tecnologia avançada en impressió i utilitza una sèrie d'elements de seguretat que són suficients per dissuadir els falsificadors. També compta amb un centre d'anàlisi de falsificacions, que coopera estretament amb l'Europol.[19] El BCE també compta amb l'ajuda del Grup de Bancs Centrals per la Dissuasió de Falsificacions, que impedeixen la falsificació per mitjans digitals i, en evitar la producció de bitllets falsos, redueixen les pèrdues dels particulars i les empreses que els puguin rebre.[19]

Impacte ambiental[modifica | modifica el codi]

Com a institució favorable al medi ambient, el Banc Central Europeu s'esforça molt per utilitzar els recursos naturals de manera prudent, per mantenir la qualitat de l'entorn i per protegir la salut dels ciutadans en la fabricació i subministrament dels bitllets d'euro.[20]

Els bitllets d'euro són segurs d'utilitzar: els resultats d'avaluacions independents confirmen que els bitllets d'euro compleixen tots els reglaments de la UE relatius a un ampli conjunt de substàncies químiques presents en els mateixos.[20] Totes les substàncies presents en els bitllets d'euro mostren una concentració molt inferior a qualsevol límit establert.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «BCE: Elementos de seguridad» (en castellà). BCE. ecb.int. [Consulta: 9 setembre 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «BCE: Introducción» (en castellà). BCE. [Consulta: 9 setembre 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «BCE: Billetes» (en castellà). BCE, 2002. [Consulta: 13 octubre 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «BCE: Concurso de diseño de la primera serie de billetes en euros» (en castellà). [Consulta: 9 setembre 2012].
  5. «Witnessing a milestone in European history» (en anglès). Back Issue. The Herald, 1 gener 2002 [Consulta: 23 octubre 2011].
  6. 7,0 7,1 7,2 7,3 «Banknotes and coins circulation» (en anglès). BCE. [Consulta: 8 setembre 2012].
  7. «Press kit - tenth anniversary of the euro banknotes and coins» (pdf) (en anglès). BCE. Banc Central d'Irlanda, 2011. [Consulta: 9 setembre 2012].
  8. «Canje de pesetas a euros» (en castellà). Banc d'Espanya. [Consulta: 9 setembre 2012].
  9. 10,0 10,1 «ECB Monthly bulletin- August 2005 - THE EURO BANKNOTES: DEVELOPMENTS AND FUTURE CHALLENGES» (pdf) (en anglès). BCE, agost 2005. [Consulta: 9 setembre 2012].
  10. «Money talks — the new Euro cash» (en anglès). BBC News, desembre 1996 [Consulta: 9 setembre 2012].
  11. «BCE: Incline» (en castellà). BCE. ecb.int, 1 gener 2002. [Consulta: 9 setembre 2012].
  12. 13,0 13,1 «BCE: Toque» (en castellà). BCE. ecb.int, 1 gener 2011. [Consulta: 9 setembre 2012].
  13. 14,0 14,1 «BCE: Otros elementos de seguridad» (en castellà). BCE. ecb.int, 1 gener 2002. [Consulta: 9 setembre 2012].
  14. 15,0 15,1 15,2 «BCE: Mire» (en castellà). BCE. ecb.int, 1 gener 2002. [Consulta: 9 setembre 2012].
  15. 16,0 16,1 «EuroBillTracker — Referent aquest web» (en català). Philippe Girolami, Anssi Johansson, Marko Schilde. EuroBillTracker, 1 gener 2002. [Consulta: 9 setembre 2012].
  16. 17,0 17,1 «EuroBillTracker — Estadístiques» (en català). Philippe Girolami, Anssi Johansson, Marko Schilde. EuroBillTracker. [Consulta: 9 setembre 2012].
  17. 18,0 18,1 «BCE:Información semestral sobre la falsificación del euro» (en castellà). BCE, 2012. [Consulta: 9 setembre 2012].
  18. 19,0 19,1 «[http://www.ecb.int/euro/html/counterfeiting.es.html BCE: Lucha contra la falsificación]» (en castellà). BCE. [Consulta: 9 setembre 2012].
  19. 20,0 20,1 20,2 «BCE: Impacto ambiental de los billetes en euros» (en castellà). BCE. ecb.int. [Consulta: 9 setembre 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bitllet de cent euros Modifica l'enllaç a Wikidata