Bizantinisme
El bizantinism és un terme usat en ciència política i filosofia política per designar el sistema polític i la cultura de l'Imperi Bizantí, i els seus successors espirituals, en particular, els països dels Balcans, l'Imperi Otomà i la Federació de Rússia.[1][2]
El terme, encunyat al segle XIX,[3] té principalment connotacions negatives, que impliquen l'excés de complexitat i la autocràcia. Aquesta reputació negativa va destacar de la confusa complexitat d'organització dels seus ministeris, les cerimònies molt elaborades de la seva cort i l'abundància de títols honorífics, així com la seva suposada falta de lideratge en els assumptes de guerra. Així mateix, el sistema bizantí «suggereix també una predilecció per les intrigues, conspiracions i assassinats i, en general, una situació política inestable». Una altra important característica de l'Imperi era el cesaropapisme, o subordinació de l'Església a l'Estat.[4]
El terme ha estat criticat pels estudiosos moderns per ser una generalització que no és tan representativa de la realitat de l'aristocràcia i la burocràcia bizantina.[5][6]
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Dimiter G. Angelov 2003: p. 3
- ↑ Dimiter G. Angelov 2003: p. 11
- ↑ Dimiter G. Angelov 2003: p. 8
- ↑ Dimiter G. Angelov 2003: pp. 4 – 5
- ↑ Dimiter G. Angelov 2003: p. 6
- ↑ Dimiter G. Angelov 2003: pp. 17 – 18
Bibliografia [modifica]
- Angelov, Dimiter G. «Byzantinism: The Imaginary and Reial Heritage of Byzantium in Southeastern Europe». A: New approaches to Balkan studies (en anglès). Brassey s, 2003. ISBN 1-57488-724-6.
