Black Rebel Motorcycle Club

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióBlack Rebel Motorcycle Club

BRMC en el 101 Sun Festival 2014
Dades
Tipusgrup de rock Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1998, San Francisco
Activitat
Activitat1998 - Present (temps)
MembresPeter Hayes
Robert Been
Leah Shapiro
Membres anteriorsNick Jago
Segell discogràficAbstract Dragon, Vagrant, V2/Co-Op, Virgin Records, RCA
GènereRock alternatiu, garage rock revival
Format per

Lloc webBlackrebelmotorcycleclub.com
IMDB: nm1384130 Facebook: BRMCOfficial Twitter (X): BRMCOfficial Instagram: brmcofficial Youtube: UCd76y-6IlT88N8PpQMBXusQ Spotify: 1tpXaFf2F55E7kVJON4j4G iTunes: 624658 Last fm: Black+Rebel+Motorcycle+Club Musicbrainz: 32b90c92-9978-4a07-90eb-caa4b22f4907 Songkick: 274854 Discogs: 62807 Allmusic: mn0000771388 Amazon Music: B000TDU1F2 Deezer: 1315 Modifica el valor a Wikidata

Black Rebel Motorcycle Club són un grup nord-americà de garage rock originari de San Francisco, Califòrnia ara residents a Los Angeles.

Història[modifica]

BRMC (sigles per les quals també són coneguts) es van formar en 1998, prenent el seu nom de la colla de moters de la pel·lícula de Marlon Brando de 1953: "The Wild One". Al principi es deien The Elements, però en descobrir que hi havia un altre grup amb el mateix nom van decidir canviar-ho a Black Rebel Motorcycle Club.

Been i Hayes es van conèixer en la preparatòria en San Francisco i ràpidament van formar una banda, escrivint cançons i tocant junts. En estar buscant un bateria, van conèixer a Jago, nascut en Cornualla, Anglaterra, al cap de poc d'haver-se mudat amb els seus pares a Califòrnia.

Been va utilitzar el pseudònim "Robert Turner" durant els seus primers dos enregistraments, en un intent per no ser vinculat amb Michael Been, el seu aclamat pare i membre del grup The Call. Més tard va reprendre el seu veritable nom.

Etiquetats dins de la New Rock Revolution, nom que va utilitzar la premsa musical entre 2001 i 2003 per a grups com The Strokes i Kings of Leon, van decidir separar-se ràpidament dels altres, tant musical com estèticament. El seu segon àlbum Take Them On, On Your Own, inclou cançons com "Generation" i "US Government" que ataquen explícitament als Estats Units i en particular a George Bush.

Després de conflictes amb la seva companyia discogràfica, Virgin Records, el seu contracte va ser rescindit en 2004. A la fi del seua gira d'estiu d'aquest mateix any, Nick Jago va deixar la banda a causa de "conflictes interns", que després van ser confirmats com a problemes amb la beguda i les drogues. Hayes i Been van publicar a la pàgina web oficial de la banda que les portes estaven obertes perquè ell tornés quan resolgués els seus problemes. Després, ells dos van tornar a l'estudi per gravar el seu tercer disc. Suposadament, diverses de les cançons contingudes en Howl van ser escrites molt abans fins i tot que el concepte de BRMC naixés.

En 2005, la banda va signar amb Echo en el Regne Unit i RCA en EUA. El seu tercer LP, Howl, va sortir també aquest any i va obtenir molt bones crítiques. Jago tornà al grup el mateix any, després que l'àlbum hagués estat gravat, a excepció de la pista 7, "Promise", en la qual ell toca.

Baby 81, el seu quart àlbum d'estudi, va ser llançat per Island Records el 4 de maig de 2007 en el Regne Unit i Europa, i el 5 de maig per RCA als Estats Units, presentant com a primer senzill Weapon of Choice, amb un so més proper a les seves primeres produccions i col·locant de nou a les guitarres elèctriques en primer pla -encara que sense oblidar del tot certes tonades folk del seu anterior àlbum. Va ser rebut positivament per la crítica especialitzada.

Estil[modifica]

Els seus primers dos treballs estan plens de punk rock accelerat amb influències de Iggy Pop and The Stooges, Ramones, The Doors, Sex Pistols i bandes britàniques huitanteres com Spacemen 3 i especialment The Jesus & Mary Chain. No obstant això existien també cançons més lentes, psicodèliques i groovy influenciades per grups shoegaze com My Bloody Valentine i Ride.

Per al seu tercer àlbum, van desenvolupar un nou so que va entre el blues, el folk, el gospel i el rock, conservant encara la seva vella malenconia. En aquest disc, les labors vocals són compartides entre Been i Hayes. Possibles influències per a aquesta etapa del grup inclouen a la generació de poetes beat, particularment Allen Ginsberg. Això és evident en el títol Howl del seu disc, que és a la vegada el nom del treball més celebrat de Ginsberg.

El quart àlbum, Baby 81 presenta un so que torna a la pristina proposta de la banda però fonamentat amb la potència emocional del seu immediat antecessor.

Membres[modifica]

  • Peter Hayes: guitarra, baix, veu
  • Robert Levon Been: guitarra, baix, veu
  • Leah Shapiro: bateria (2008 fins avui)

Membres anteriors[modifica]

  • Nick Jago: bateria (1998-2004, 2005-2008)
  • Peter Salisbury: bateria durant la gira de 2004.

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

  • B.R.M.C. (abril del 2001)
  • Take Them On, On Your Own (agost del 2003)
  • Howl (agost del 2005)
  • Baby 81 (abril del 2007)
  • The Effects of 333 (novembre del 2008)
  • Beat The Devil's Tattoo (març del 2010)
  • Specter At The Feast (març del 2013)
  • Wrong Creatures (gener del 2018)

Senzills[modifica]

  • "Red Eyes and Tears" (febrer del 2001)
  • "Rifles" (març del 2001)
  • "Whatever Happened to My Rock'N'Roll" (octubre del 2001)
  • "Love Burns" (gener del 2002)
  • "Spread Your Love" (maig del 2002)
  • "Stop" (agost del 2003)
  • "We're All in Love" (novembre del 2003)
  • "Ain't No Easy Way" (agost del 2005)
  • "Weight of the World" (2006)
  • "Weapon of Choice" (2007)
  • "Berlin" (2007)
  • "Beat the Devil's Tattoo" (2010)
  • "Conscience Killer" (2010)
  • "Let The Day Begin" (2013)
  • "Little Thing Gone Wild" (2017)
  • "Haunt" (2017)
  • "Question of Faith" (2017)
  • "King of Bones" (2017)
  • "Echo" (2018)

EP[modifica]

  • For Murder (1999).
  • Screaming Gun (2001).
  • Howl Sessions' (2005).
  • American X (Baby 81 Sessions) (2008).

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Black Rebel Motorcycle Club