Blai de Sebaste
 | |
| Nom original | (el) Βλάσιος  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle III Sivas |
| Mort | 316 Sivas |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Arquebisbe catòlic | |
| 300 – | |
| Bisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, metge, anacoreta |
| Període | Imperi Romà |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 3 de febrer (occident); 11 de febrer (orient) |
| Iconografia | Robes de bisbe, amb una espelma o uns ciris creuats; amb una pinta de cardar; amb un porc |
| Patró de | Dubrovnik (Croàcia), Dalmàcia; cardadors de llana, otorinolaringòlegs; advocat contra el mal de gola; Bot (Terra Alta), Cabacés, Bocairent, Altea, Torrent (València), Potries (la Safor); Orde de Sant Blai |
| Obra | |
Obres destacables | |
Sant Blai o Blasi (de Blasius Βλάσιος, armeni: Սուրբ Բարսեղ) va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de la Petita Armènia i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme.
Hagiografia
Segons les actes (tardanes i probablement falses) del seu martiri (316 pel governador Agrícola de Capadòcia, durant el regnat de Licini I), va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat.[1] La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles: es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix i que la seva mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó; per això és considerat l'advocat del mal de coll. En una altra ocasió, Sant Blai digué a un llop que deixés un porc que estava atacant. El llop li va fer cas i l'amo del porc, en agraïment va donar menjar a Sant Blai, que estava reclòs sense poder menjar.
Veneració
El seu culte es va estendre per Europa als segles XI i XII, essent un dels Catorze sants auxiliadors. Sant Blai és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.
Relíquies
El cos del bisbe va ser sebollit a la catedral de Sebaste. En 732, durant els conflictes iconoclastes, part de les seves restes van ser embarcades per portar-les a Roma, però una tempesta detingué el vaixell a Maratea (Basilicata), on van quedar-se les relíquies (l'anomenat Sacro torace) a la Basílica de San Biagio, al Monte San Biagio de Maratea.
La tradició assenyala altres llocs que conserven relíquies del sant: a Carosino (Taranto) hi ha una part de la llengua; a Caramagna Piemonte (Cuneo) part del crani; a Penne (Abruços), el crani, etc.
A Dubrovnik, la tradició dàlmata diu que hi ha el crani del sant en un ric reliquiari en forma de corona.
Iconografia
Se'l representa amb un porc, ciris entrecreuats (la seva festa és just l'endemà de la Candelera), banya, mitra o pinta de cardar.
Tradicions
Sant Blai és invocat per al mal de gola o de coll (un refrany popular diu "San Blai gloriós, lleva'm la tos", amb variants) i en aquest dia és costum la benedicció d'aliments (pans, pastissos, pomes, cristines, cócs i blaiets, etc.), destinats a guarir persones i animals.
Com a la Candelera, és una festivitat que es fa servir per a augurar el temps que farà la resta de l'hivern: "Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut" o el refrany castellà "Por San Blas, la cigueña verás, i si no la vieres, año de nieves".
- A La Fatarella (Terra Alta) se celebra la primera setmana del mes de febrer. Acabada la Missa Major en honor al Sant els majorals subhasten la llenya a la Plaça. És tradició que per la tarda els Majorals i la resta del poble ballin la jota amb la tortada.
- Al poble de Bot (Terra Alta) se celebra el seu patronatge el dia 3 de febrer. És tradició donar pastes beneïdes, ja que tenen el miracle de curar el mal de gola. Aquest dia s'hi fa una missa major i dels diners recollits es fa un donatiu a les monges del convent de Tortosa. És una festa molt arrelada per a tots els botencs i botenques.
- A Bocairent (Vall d'Albaida) el veneren com a patró des del 1632, quan el poble patí una epidèmia de diftèria.[2] Des de l'1 fins al 6 de febrer s'hi celebren les festes de Moros i Cristians.
- Al barri de Russafa de la ciutat de València se celebra el dia 3 de febrer, ja que Sant Blai és patró del barri. S'hi formen llargues cues per a venerar el sant i comprar les típiques galetes de Sant Blai. Sobre les 17h una processó recorre els carrers pròxims a l'església.
- És patró d'Altea (Alacant) on en el seu honor se celebren les festes de moros i cristians, sent l'últim cap de setmana de setembre, però el cap de setmana més proper al 3 de febrer se celebra el mig any fester.
- També és patró del poble de Cabacés (Tarragona), en el seu honor hi celebren les festes majors al voltant del 3 de febrer.
- L'Ermita de Sant Blai a Pedreguer (Marina Alta): Del segle xviii però reconstruïda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita se celebra el 3 de febrer el Porrat en les festes de Sant Blai, on es troben moltes paradetes en què es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes.
- A Torrent (l'Horta) es fa la Fira del Porrat (amb parades de nous, ametlles, quicos, cacau, castanyes...). També hi fan festa a Albal, l'Alcúdia, Estivella, Llaurí, la Pobla del Duc, Potries i Sueca.
- A Alginet (Ribera Alta del Xúquer), el dia de sant Blai és el dia del rotllo, un dolç elaborat amb farina, sucre, ous i oli, al qual s'afegeix sagí (o ametlla, taronja, carabassa, anís, mistela); també n'hi ha de carats, amb merenga o xocolata. Antigament se'n feien d'escaldats, i també del sequillo, uns panellets en forma de rosca o llarguera.
Referències
- ↑ «Saint Blaise» (en anglès). Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 8 setembre 2002].
- ↑ Bocairent inicia amb febrer les festes de Sant Blai, patró de la localitat des del segle XVII
Enllaços externs
-
Pintura de Hans Memling, 1491 (Lubeck, Sankt-Annen-Museum) -
Basílica de Maratea -
Església de Sw. Vlaho a Dubrovnik -
Suposada relíquia d'un braç (Dankwarderode, Brunswik, Alemanya)
