Blanca Selva i Henry

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partitura, Asturies, d'Isaac Albéniz que Blanca Selva interpretà sovint, en ser una de les pianistes preferides del compositor català

Blanca Selva i Henry (Briva, Llemosí, 1884 - Sant Amanç-Talenda, Alvèrnia, 1942) fou una pianista, pedagoga i musicòloga.

El seu pare era català del Conflent. Estudià al Conservatori de París (1893-95) i amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano (1901-1921). També professà als conservatoris d'Estrasburg i de Praga.

Al voltant del 1922 s'establí a Catalunya, on residí fins al 1937. Impulsà l'Acadèmia de Música de Barcelona i des de 1927 col·laborà estretament amb l'Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l'Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom Estudis Musicals Blanca Selva. Abans però, el (1929), prengué part al costat de Joan Maria Thomàs i Sabater, en el memorable cicle commemoratiu del centenari del Romanticisme.

Renovà la tècnica pianística i publicà La sonate (1913), L'enseignement musical de la technique du piano (en tres volums, 1922-25). Publicà també Les sonates de Beethoven (1927), publicades anteriorment en forma de d'articles a la Revista Musical Catalana, i la biografia Déodat de Séverac (1930).

Especialista de Bach, de Beethoven i de César Franck, interpretà amb igual perfecció obres d'Indy, Claude Debussy, Isaac Albéniz, (el qual veia en ella la seva intèrpret ideal), Séverac i Juli Garreta, alguns dels quals li dedicaren moltes de les seves obres. Col·laborà sovint amb el violinista Joan Massià en les seves memorables sessions de la Sala Parés de Barcelona (1925-28).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanca Selva i Henry Modifica l'enllaç a Wikidata