Blanca d'Anjou
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols 1283 - Barcelona 1310), princesa de Nàpols i reina consort d'Aragó (1395-1310).
[modifica] Orígens familiars
Filla del rei Carles II de Nàpols i la seva esposa Maria d'Hongria. Era néta per línia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provença, i per línia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cumana. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Nàpols.
[modifica] Núpcies i descendents
Es casà de nou el 29 d'octubre de 1295 a Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà) amb el comte-rei Jaume II el Just com a conseqüència del Tractat de Cefalú (1284), essent la seva primera esposa, amb la qual va tenir:
- l'infant Jaume d'Aragó (1296-1334). Va renunciar al seus drets el 1331 i va refusar casar-se amb Elionor de Castella
- l'infant Alfons el Benigne (1299-1336), comte de Barcelona i rei d'Aragó
- la infanta Maria d'Aragó (1299-1311), casada amb Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella
- la infanta Constança d'Aragó (1300-1327), que es va casar amb Joan Manuel de Castella
- la infanta Elisabet d'Aragó (1302-1330), casada el 1315 amb Frederic I d'Àustria
- l'infant Joan d'Aragó (1304-1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria
- l'infant Pere d'Aragó (1305-1381), comte de Ribagorça, Empúries i Prades
- la infanta Blanca d'Aragó (1307-1348), religiosa
- l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308-1366), comte d'Empúries i Prades
- la infanta Violant d'Aragó (1310-1353), casada amb Felip, dèspota de Romania i fill de Felip I de Tàrent
Blanca d'Anjou va morir a Barcelona el 14 d'octubre de 1310 després de donar a llum el seu desè fill. Es troba enterrada al Monestir de Santes Creus.[1]
