Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 14 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort d'Aragó (1395 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
[modifica] Llinatge
Filla del rei Carles II de Nàpols i la seva esposa Maria d'Hongria. Era néta per línia paterna del duc Carles I d'Anjou i la comtessa Beatriu I de Provença, i per línia materna d'Esteve V d'Hongria i Elisabet Cumana. Fou germana dels reis Carles I d'Hongria i Robert I de Nàpols.
Es casà de nou el 29 d'octubre de 1295 a Santa Maria de Vilabertran (Comtat d'Empúries) amb el comte-rei Jaume II el Just com a conseqüència del Tractat de Cefalú (1284), essent la seva primera esposa, amb la qual va tenir:
- l'infant Jaume d'Aragó (1296 - 1334). Va renunciar al seus drets el 1331 i va refusar casar-se amb Elionor de Castella
- l'infant Alfons el Benigne (1299 - 1336), comte de Barcelona i rei d'Aragó
- la infanta Maria d'Aragó (1299 - 1311), casada amb Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella
- la infanta Constança d'Aragó (1300 - 1327), que es va casar amb Joan Manuel de Castella
- la infanta Elisabet d'Aragó (1302 - 1330), casada el 1315 amb Frederic I d'Àustria
- l'infant Joan d'Aragó (1304 - 1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria
- l'infant Pere d'Aragó (1305 - 1381), comte de Ribagorça, Empúries i Prades
- la infanta Blanca d'Aragó (1307 - 1348), religiosa
- l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308 - 1366), comte d'Empúries i Prades
- la infanta Violant d'Aragó (1310 - 1353), casada amb Felip, dèspota de Romania i fill de Felip I de Tàrent
Blanca d'Anjou va morir a Barcelona el 1310 després de donar a llum el seu desè fill. Es troba enterrada al Monestir de Santes Creus.[1]
