Blaveta del romaní

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Blaveta del romaní
Revers
Revers
Anvers
Anvers
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Lycaenidae
Subfamília: Polyommatinae
Tribu: Polyommatini
Gènere: Leptotes
Espècie: L. pirithous
Nom binomial
Leptotes pirithous
(Linnaeus, 1767)
Sinònims
  • Lampides telicanus (Lang, 1789)
  • Papilio pirithous Linnaeus, 1767
  • Papilio telicanus Lang, 1789
  • Syntarucus pirithous

La blaveta del romaní (Leptotes pirithous) és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.

Taula de continguts

Distribució [modifica]

S’estén pel nord d’Àfrica, sud i centre d’Europa i Orient Mitjà fins a l’Índia. Al centre d’Europa i zones fredes és migratòria. Molts dels exemplars que es troben a Europa i als Països Catalans provenen d’exemplars migradors africans. Es pot trobar a les Illes Balears.

comparativa entre Leptotes pirithous i Lampides boeticus (Tàrrega, Lleida)

Descripció [modifica]

Imago [modifica]

Envergadura alar d’entre 21 i 30 mm. Similar a Lampides boeticus, però generalment més petita i sense la franja blanca postdiscal al revers de les ales. Com molts licènids, aquesta espècie presenta dimorfisme sexual: anvers blau als mascles i més tons marrons a les femelles. Revers de les ales posteriors acabades en dos ocels i una cua per ala.

Eruga [modifica]

Robusta; el seu cos s'aplana a cada segment abdominal. Recoberta d'una fina pilositat curta que brilla amb la llum donant un aspecte vellutat. Pot ser de diverses coloracions (polimòrfica), normalment o verd clara, rosada o ambdues coses alhora.

Hàbitat [modifica]

Hàbitat variat, normalment herbassars càlids i secs, llindars de camins... L’eruga s’alimenta diversos gèneres i espècies de Fabaceae, Lythraceae, Plumbaginaceae, Rosaceae i Ercicaceae com Plumbago capensis, Indigofera, Rynchosia, Vigna, Burkea, Mundulea, Melilotus, Crataegus, Quercus suber, Medicago sativa, Trifolium alexandrium, Arachis hypogaea, Lythrum, Calluna, Genista, Dorycnium, Lythrum salicaria, Calluna vulgaris, Onobrychis viciifolia, Ulex, Melilotus alba...

Període de vol [modifica]

Allà on resideix és polivoltina, volant des de febrer fins a novembre. Als Països Catalans es torna molt comuna a finals d'estiu i tardor. No se sap amb certesa si en el seu cicle hi ha diapausa; en captivitat no se l'ha aconseguit induir.

Bibliografia [modifica]

  • Tom Tolman & Richard Lewington, 2002. Guía de las Mariposas de España y Europa. Lynx Edicions. ISBN 84-87334-36-9.

Enllaços externs [modifica]