Blaveta estriada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Blaveta del romaní)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Blaveta estriada
Revers
Revers
Anvers
Anvers
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Papilionoidea
Família: Lycaenidae
Subfamília: Polyommatinae
Tribu: Polyommatini
Gènere: Leptotes
Espècie: L. pirithous
Nom binomial
Leptotes pirithous
(Linnaeus, 1767)
Sinònims
  • Lampides telicanus (Lang, 1789)
  • Papilio pirithous (Linnaeus, 1767)
  • Papilio telicanus (Lang, 1789)
  • Syntarucus pirithous

La blaveta estriada (Leptotes pirithous)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Lycaenidae.[2]

Distribució[modifica | modifica el codi]

S'estén pel nord d'Àfrica, sud i centre d'Europa i Orient Mitjà fins a l'Índia. Al centre d'Europa i zones fredes és migratòria. Molts dels exemplars que es troben a Europa i als Països Catalans provenen d'exemplars migradors africans. Es pot trobar a les Illes Balears.[2]

comparativa entre Leptotes pirithous i Lampides boeticus (Tàrrega, Lleida)

Descripció[modifica | modifica el codi]

Imago[modifica | modifica el codi]

Envergadura alar d'entre 21 i 30 mm. Similar a Lampides boeticus, però generalment més petita i sense la franja blanca postdiscal al revers de les ales. Com molts licènids, aquesta espècie presenta dimorfisme sexual: anvers blau als mascles i més tons marrons a les femelles. Revers de les ales posteriors acabades en dos ocels i una cua per ala.

Eruga[modifica | modifica el codi]

Robusta; el seu cos s'aplana a cada segment abdominal. Recoberta d'una fina pilositat curta que brilla amb la llum donant un aspecte vellutat. Pot ser de diverses coloracions (polimòrfica), normalment o verd clara, rosada o ambdues coses alhora.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Hàbitat variat, normalment herbassars càlids i secs, llindars de camins... L'eruga s'alimenta diversos gèneres i espècies de Fabaceae, Lythraceae, Plumbaginaceae, Rosaceae i Ercicaceae com Plumbago capensis, Indigofera, Rynchosia, Vigna, Burkea, Mundulea, Melilotus, Crataegus, Quercus suber, Medicago sativa, Trifolium alexandrium, Arachis hypogaea, Lythrum, Calluna, Genista, Dorycnium, Lythrum salicaria, Calluna vulgaris, Onobrychis viciifolia, Ulex, Melilotus alba...[2]

Període de vol[modifica | modifica el codi]

Allà on resideix és polivoltina, volant des de febrer fins a novembre. Als Països Catalans es torna molt comuna a finals d'estiu i tardor. No se sap amb certesa si en el seu cicle hi ha diapausa; en captivitat no se l'ha aconseguit induir.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes» (en català). Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre de 2012. [Consulta: 26 de gener de 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]