Bleda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Bleda (hun)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bleda
Beta vulgaris subsp. vulgaris
Beta vulgaris subsp. vulgaris

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Caryophyllales
Família: Amaranthaceae
Subfamília: Chenopodioideae
Gènere: Beta
Espècie: B. vulgaris
Nom binomial
Beta vulgaris
L.
Bledes amb porro i all

La bleda (Beta vulgaris var. cicla que descendeix de la subespècie Beta vulgaris subsp. maritima) és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment ubicada dins la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la Península ibèrica.

La remolatxa o bleda rave és una varietat anomenada crassa de Beta vulgaris amb l'arrel molt engruixida i rica en sucre, de la qual s'extrau.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Bledes florides

Planta anual, biennal o perenne de fins a 2 metres d'alçada (quan està florida), fulles en roseta glabres verdes (o groguenques en la varietat de Lió) la penca (nervi mitjà) de la fulla pot estar molt desenvolupada segons la varietat. Floreix en una inflorescència amb nombroses flors poc vistoses de 2 a 3 mm. Llavors de 2'5 mm.

Conreu[modifica | modifica el codi]

Bledes, varietat Groga de Lyon a un hort

Es pot sembrar tot l'any, excepte els mesos d'hivern si el clima es fred. En el conreu casolà es van agafant les fulles i es deixen sense tocar les del centre perquè es tornin a desenvolupar i poder collir fulles esgraonadament. En el conreu intensiu es cull la planta sencera. Cal que creixi ràpid per que sigui tendra amb suficient adob (és planta nitròfila) i vol molta aigua. Un cop comença a formar la flor ja no és bona per al consum. Per això per al conreu d'estiu cal utilitzar varietats resistents a l'espigat, si no les temperatures altes provoquen la florida molt ràpidament.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Planta molt popular, en temps antics constituïa un dels aliments principals de la classe treballadora. Al mercat es pot trobar fresca i congelada.

Es menja bullida, sofregida, sola o amb patates o altre acompanyament. Les penques (el nervi central i el pecíol de les fulles) de vegades s'arrebossen o se'n fan llibrets amb pernil. Substitueix els espinacs durant els mesos d'estiu

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]