Bloc Nacionalista Gallec

Bloque Nacionalista Galego
BNG GZ.jpg
Fundació	1982
Seu	Avda. Rodríguez de Viguri, 16-Baix 15703 Santiago de Compostela
Ideologia	Socialdemocràcia, nacionalisme gallec, Socialisme democràtic, comunisme, independentisme
www.bng-galiza.org

El Bloc Nacionalista Gallec (Bloque Nacionalista Galego en gallec, de sigles BNG) és un partit nacionalista i independentista gallec d'esquerres, que actualment actua d'oposició juntament amb el PSdeG-PSOE, que junts van governar el país en un Govern Bipartit durant quatre anys (2005-2009).

Galiza Nova és l'organització juvenil del partit.

Història

La història del BNG comença als anys seixanta, quan es funda la Unión do Povo Galego (UPG) i el Partit Socialista Gallec (PSG), partits nacionalistes de caràcter comunista i socialista, respectivament. A l'any 1975 es funda l'Asamblea Nacional-Popular Galega (AN-PG) , front impulsat per la UPG com a plataforma de mobilització social i base per al futur establiment d'una candidatura electoral nacionalista. A l'octubre de 1981 es va celebrar la primera convocatòria per escollir el Govern gallec. Aquestes eleccions les va guanyar Alianza Popular i els partits nacionalistes gallecs van aconseguir un discret resultat.

L'Estreleira, bandera dels independentistes gallecs, acceptada pel BNG

El 26 de setembre de 1982 té lloc a la Corunya l'assemblea fundacional del Bloque Nacionalista Galego que agrupava l'AN-PG, la UPG, el PSG i altres col·lectius independents. Però un any després, el 1983, el PSG abandona el BNG, però un nodrit grup de militants del PSG segueix al BNG. El PSG es fusionà amb Esquerda Galega.

A les eleccions autonòmiques de Galícia de 1985 el BNG només aconsegueix un escó mentre que Coalición Galega, partit nacionalista de dretes, n'aconsegueix onze i el Partido Socialista Galego-Esquerda Galega guanya tres escons. Les eleccions les torna a guanyar Alianza Popular sota el nom de Coalición Popular de Galicia.

Al 1986, la UPG pateix una escissió, crent-se el Partido Comunista de Liberación Nacional (PCLN), de caràcter independentista i comunista. El BNG valora la direcció política a prendre i escull un camí més moderat. Liderat per Xosé Manuel Beiras Torrado, es desradicalitza per intentar guanyar més vots. A la tercera assemblea, el PCLN -que després formaria la Fronte Popular Galega (FPG)- ha d'abandonar el BNG per donar suport a Herri Batasuna davant la negativa de la majoria del Bloque.

A les eleccions autonòmiques de 1989, el BNG va aconseguir cinc diputats tot creant un grup parlamentari propi. El Partido Nacionalista Galego-Partido Galeguista (PNG-PG) i la FPG no van obtenir cap escó. El PSG-EG va obtenir dos escons.

Inzar, PNG-PG i Unidade Galega (antic PSG-EG) s'uneixen al BNG i a les eleccions autonòmiques de 1993, el BNG assoleix 13 diputats.

En aquesta època, el BNG viu la seva etapa més daurada, a les eleccions generals de 1996 el BNG aconsegueix dos escons al Congrés dels Diputats, a les eleccions autonòmiques de 1997 és la segona força política a Galícia per davant del PSdeG-PSOE, i a les europees de 1999 obté un eurodiputat.

Discurs d'Anxo Quintana durant el congrés del BNG el 2006 a Santiago de Compostela

A les eleccions autonòmiques de Galícia del 2001, BNG i PSdeG-PSOE igualen a 17 escons. A l'última Assemblea Nacional va haver-hi un canvi generacional al BNG, en el que Anxo Quintana va rellevar a Beiras com a portaveu nacional i candidat a la Presidència de la Xunta de Galicia.

A les eleccions generals espanyoles del 2004 el BNG, en plena reestructuració, pateix un petit retrocés en l'augment progressiu dels vots i aconsegueix dos escons al Congrés dels Diputats i cap al Senat. La crisi s'afiança durant les eleccions al Parlament Europeu, després de presentar-se en coalició amb CiU i el PNB GalEusCa, queda sense el seu eurodiputat.

Tot i així, al juliol de 2004, Anxo Quintana estableix canvis a la cúpula del partit. A les eleccions autonòmiques de juny de 2005, el BNG aconsegueix la seva major fita històrica en guanyar les eleccions formant coalició del Govern Bipartit juntament amb el PSdeG-PSOE tot obtenint 38 escons, un més que el PP. D'aquesta manera, el BNG està representat a l'Executiu gallec a través de la Vicepresidència única, càrrec que ocupa Anxo Quintana, juntament amb les Consellerías de Medio Rural, Cultura e Deporte, Vivenda e Solo i Innovación e Industria.

Evolució del vot

Seu nacional del BNG a a Santiago de Compostela

Eleccions autonòmiques

Eleccions	Vots	%	Diputat(s)
Eleccions al Parlament de Galícia de 1985	53.972	4,23	1
Eleccions al Parlament de Galícia de 1989	105.703	8,01	5
Eleccions al Parlament de Galícia de 1993	269.233	18,55	13
Eleccions al Parlament de Galícia de 1997	395.435	25,11	18
Eleccions al Parlament de Galícia de 2001	346.423	22,97	17
Eleccions al Parlament de Galícia de 2005	311.954	18,89	13
Eleccions al Parlament de Galícia de 2009	270.712	16,28	12

Eleccions generals

Eleccions	Vots	%	% (a Galícia)	Diputat(s)
Eleccions generals espanyoles de 1986	27.049	0,13	2,11	0
Eleccions generals espanyoles de 1989	47.763	0,23	3,59	0
Eleccions generals espanyoles de 1993	126.695	0,54	8,01	0
Eleccions generals espanyoles de 1996	220.147	0,88	12,85	2
Eleccions generals espanyoles de 2000	306.268	1,32	18,62	3
Eleccions generals espanyoles de 2004	208.688	0,81	11,37	2
Eleccions generals espanyoles de 2008	212.543	0,82	12,07	2
Eleccions generals espanyoles de 2011	183.279	0,75	11,25	2

Eleccions al Parlament Europeu

Eleccions	Vots	%	% (a Galícia)	Diputat(s)
Eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)	53.116	0,28	3,7	0
Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)	46.052	0,29	4,17	0
Eleccions al Parlament Europeu de 1994 (Espanya)	139.221	0,75	11,4	0
Eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)	349.079	1,65	21,98	1
Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Espanya)	798.816	5,15	12,32	0
Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)	394.938	2,49	9,4	1 1

• La candidatura de 2004 fou amb GalEusCa - Pobles d'Europa
• La candidatura de 2009 fou amb Europa dels Pobles - Els Verds

¹Per rotació

Eleccions municipals

Eleccions	Vots en milers	%	% (a Galícia)	Regidor(s)
Eleccions municipals espanyoles de 1983	50.400	0,27	4,1	118
Eleccions municipals espanyoles de 1987	61.256	0,31	4,53	139
Eleccions municipals espanyoles de 1991	107.932	0,57	7,71	241
Eleccions municipals espanyoles de 1995	208.098	0,94	13,15	428
Eleccions municipals espanyoles de 1999	290.187	1,36	18,54	586
Eleccions municipals espanyoles de 2003	325.331	1,42	19,41	595
Eleccions municipals espanyoles de 2007	315.279	1,43	19,15	661
Eleccions municipals espanyoles de 2011	261.513	1,16	16,5	590

Escons al parlament gallec

Vegeu també

• Esquerda Nacionalista
• Nacionalisme gallec
• Independentisme gallec

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bloc Nacionalista Gallec

• Web del Bloque Nacionalista Galego (gallec)
• Web de Galiza Nova (Joventuts del BNG) (gallec)