Bloc d'Estudiants Independentistes
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | BEI  | ||||
| Tipus | sindicat d'estudiants | ||||
| Ideologia política | pancatalanisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1988 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1r maig 1999 | ||||
| Reemplaçat per | Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Catalunya i Illes Balears | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Part de | Esquerra Independentista | ||||
El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) fou un sindicat d'estudiants fundat el 29 de març de 1988 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[1][2]
El BEI va treballar pel creixement de l'independentisme, per la defensa de la llengua catalana i per una universitat pública i popular. A més, tot i que sempre va mantenir autonomia orgànica i molts dels seus afiliats no tenien altres militàncies, també va estar connectat amb el que succeïa fora de les aules i va viure internament les transformacions de l'independentisme d'esquerres.[3]
Història[modifica]
Amb incorporació de la Coordinadora Universitària Independentista al BEI el 1990, aquest es va estendre a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Barcelona (UB). El 1992, va formar nuclis a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de les Illes Balears. Aquell mateix any va guanyar les eleccions claustrals de la UAB i de la UB, convertint el BEI en la força majoritària entre l'estudiantat català. El seu líder en aquell període fou Josep Castells.[4] Finalment, el 1993 i 1994 va crear nuclis a la Universitat de Lleida, a la Universitat de Girona i a la Universitat Rovira i Virgili (URV).
El BEI va ser l'associació majoritària d'estudiants en les eleccions universitàries fins a mitjans dels anys 1990, i realitzava, a part de les tasques de representació d'estudiants en els òrgans de govern, activisme nacional, amb xerrades, conferències i activitats culturals i de conscienciació com la Setmana Verda, en la que anualment es feien activitats en les quals es promovia la sostenibilitat.
L'1 de maig de 1999, es va fundar a Valls la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, com a confluència del BEI, del Principat i les Illes; l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes, del País Valencià; l'Associació Catalana d'Estudiants, de la Catalunya Nord; i el Col·lectiu Universitari Andreu Nin de la URV.[5]
L'activista David Minoves, els politòlegs Roger Buch i Jordi Muñoz, l'escriptor Jordi Vàzquez,[6] així com l'advocat Jaume Asens,[7] els periodistes David Bassa i Marcel Mauri i el fotoperiodista Jordi Borràs, en van formar part.[3]
L'any 2017, l'Editorial Gregal va publicar-ne la història, La generació de la independència. Del Bloc d'Estudiants Independentistes a l'Associació Catalana de Professionals, escrita per l'historiador Francesc Marco i Palau.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «Inventari del Fons DPP. Subsèrie ME-EI (Moviment Estudiantil de l'Esquerra Independentista) del CRAI Biblioteca Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona» (pdf). Dipòsit.UB.edu. [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ Martí, Pere. «BEI: Quan l'independentisme va aprendre a guanyar». Vilaweb, 18-11-2018. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Altarriba, Laia. «BEI: la 'fàbrica' de dirigents del moviment sobiranista». El Crític, 16-12-2018. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Miró, David. «Del BEI a JxSí, una (pre)història del Procés». Ara, 22-04-2017. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «5 anys de Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans». Endavant.org, 25-05-2011. [Consulta: 11 juny 2013].
- ↑ «Jordi Vàzquez - Llegir en català». LlegirenCatalà.cat. [Consulta: 31 maig 2016].
- ↑ Manchón, Manel. «Guanyem Barcelona, el proyecto de Ada Colau al que se aferra Podemos» (en castellà). Economia Digital, 20-01-2015. Arxivat de l'original el 2016-06-25. [Consulta: 31 maig 2016].
- ↑ Nerín, Gustau. «"La generació de la independència", de Marco-Palau». El Nacional, 12-04-2017. [Consulta: 16 juny 2020].