Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Блок Наша Україна–Народна Самооборона
Blok Nasha Ukrayina-Narodna Samooborona
President Víktor Iúsxenko
Fundació 2001
Ideologia Conservadorisme, reformisme, liberalisme
Afiliació europea Partit Popular Europeu (observador)
http://nuns.com.ua/

El Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular (ucraïnès Блок Наша Україна–Народна Самооборона, Blok Nasha Ukrayina-Narodna Samooborona) és una aliança electoral activa a Ucraïna, associada amb el president Víktor Iúsxenko. Des de 2005, el bloc ha estat dominat per un nucli format per la Unió Popular la Nostra Ucraïna i cinc partits més petits com a socis.

El Bloc està estretament relacionat amb la "Revolució Taronja" i segueix utilitzant el taronja com el seu color polític. El juliol de 2007, l'antic bloc La Nostra Ucraïna, havia estat reorganitzat sota el nom Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular per a les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2007. Els partits havien planejat fusionar-se en un sol partit el desembre de 2007, però el 16 de novembre de 2007 ho va deixar estar i el procés avui dia no és clar. Els partits que actualment formen el bloc són:

Història[modifica | modifica el codi]

L'original Bloc la Nostra Ucraïna, es va formar a Kíev el 2001 de cara a les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2002. En el moment de la seva formació, el líder del bloc va ser Víktor Iúsxenko. A les eleccions va obtenir el 23,6 % dels vots i 112 de 450 escons, i per primer cop, els comunistes no van obtenir el primer lloc en vots. L'aliança incloïa els partits:

El setembre de 2002, el bloc negocià amb nou faccions pro-presidencials (Kutxma) per formar una coalició, i finalment el cap de la facció la Nostra Ucraïna Iuri Kostenko i el de Treball d'Ucraïna Serhiy Tyhypko assoliren un projecte d'un acord de coalició que va ser rebut per tots els dirigents de les faccions el 20 de setembre de 2002 (excepte pels líders del Partit Socialista d'Ucraïna, el Partit Comunista d'Ucraïna i el Bloc Iúlia Timoixenko). No obstant això, la coalició mai es va materialitzar.

Les eleccions de 2006[modifica | modifica el codi]

A les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2006 el bloc va ser derrotat, ja que només va obtenir el 13,95% dels vots i quedà en el tercer lloc darrere del Bloc Iúlia Timoixenko (22 % i 156 escons) i del Partit de les Regions (33 % 175 escons). Va obtenir 81 dels 450 escons. En aquestes eleccions formaren el bloc els partits:

Després de les eleccions s'han produït crides al president d'Ucraïna Víktor Iúsxenko, qui va ser membre i portaveu de La Nostra Ucraïna durant les eleccions parlamentàries de març per dimitir i mantenir-se independent.

Les eleccions de 2007[modifica | modifica el codi]

Durant les eleccions al Parlament d'Ucraïna de 2007, el Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular es col·locà en tercer lloc, després del Bloc Iúlia Timoixenko i del Partit de les Regions. Va rebre el 14,16% dels vots, 236.964 vots menys que el 2006, el que representa un gir total del 0,20 %. L'aliança era integrada pels partits

El 15 d'octubre de 2007, tot i que el Partit de les Regions va obtenir la majoria dels escons al Parlament, el Bloc la Nostra Ucraïna-Autodefensa Popular i el Bloc Iúlia Timoixenko van acordar formar una coalició majoritària en el nou parlament. El 29 de novembre es va signar un acord entre els dos blocs (que representaven el 45 % dels vots a nivell nacional]). El 18 de desembre de 2007 Iúlia Timoixenko, amb un marge de dos vots, va ser elegida Primer Ministre d'Ucraïna.

Dimissions i la creació de Centre Unit[modifica | modifica el codi]

El febrer de 2008 van dimitir diversos membres prominents del partit. Víktor Baloha, cap de la Secretaria de la Presidència, va renunciar el 15 de febrer. Roman Bezsmertni, alt funcionari del partit, juntament amb els diputats Mikhailo Poliantxitx, Ihor Kril, Víktor Topolov, Oksana Bilozir i Vassil Petevka renunciar el 20 de febrer, en una declaració conjunta en què va declarar: "Alguns dels líders del partit tenen el seu propi joc, provinents dels interessos personals i no té res a veure amb la responsabilitat, el pluralisme i les normes de la democràcia". Alguns d'ells van formar Centre Unit, que s'espera que participi en el pròximes eleccions parlamentàries de forma independent. Un dels objectius principals d'aquest nou partit és: "ajudar al president Víktor Iúsxenko a dur a terme del seu programa d'accions".

Resultats per regions[modifica | modifica el codi]

Resultats 2002
Resultats 2006
Resultats 2007
2002 2006 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]