Bloc d'Esquerra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Bloco de Esquerda)
Infotaula d'organitzacióBloc d'Esquerra
(pt) Bloco de Esquerda Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtBE
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocialisme democràtic
euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra radical Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPSR i UDP
Creació24 març 1999
Activitat
Membre dePartit de l'Esquerra Europea Modifica el valor a Wikidata
Membres6.830 (2009) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Coordenador Nacional do Bloco (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataMariana Mortágua Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoves del Bloc
Afiliació europeaPEL, CEAE i Ara la Gent
Grup al Parlament EuropeuGUE-NGL
Diputats
5 / 230
Eurodiputats
2 / 21
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbloco.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): blocodeesquerda Modifica el valor a Wikidata

El Bloc d'Esquerra (en portuguès Bloco de Esquerda), que es declara socialista, nasqué el 1999 a Portugal de la fusió entre tres forces polítiques: la Unió Democràtica Popular (UDP), el Partit Socialista Revolucionari (PSR) i Política XXI.[1] Qualsevol d'elles, en aquella època, era el resultat de processos de crítica en relació a l'anomenat «comunisme» o «socialisme real». Membre de la IV Internacional, el PSR heretava la tradició trotskista que era una escissió contra l'estalinisme; la UDP ja havia abandonat referències al camp comunista internacional, posicionant-se en ruptura amb totes les experiències de «socialisme real»; i Política XXI havia estat formada per exmilitants del Partit Comunista Portuguès, pels hereus del MDP-CDE i per independents. A la formació del Bloc s'hi afegiren després persones sense afiliació anterior, com per exemple Fernando Rosas (la seva antiga afiliació al PCTP-MRPP havia acabat feia molt temps).

El Bloc va anar creixent. L'acord entre els tres partits va anar donant lloc a una mena d'organització interna democràtica, cada cop més basada en la representació dels adherits i menys en l'acord d'equilibri partidari. Això va anar passant com més creixia el nombre de nous militants; actualment hi deu haver una majoria de militants sense procedència d'aquests tres partits inicials.[2]

El Bloc encara va anar sumant alguns grups i tendències: des de petits grups polítics, com la Ruptura-FER, fins a grups que, sense ser organitzacions polítiques, són grups d'interès constituïts ja dins del Bloc: dones, LGBT, sindicalistes, ecologistes, etc. Les agendes d'aquests grups no sempre són pas d'absoluta coincidència amb la política general del Bloco, i són ben lluny de qualsevol vincle a qualsevol dels partits constituents originals.

Catarina Martins

Mentrestant, els partits entraren en un procés d'autoextinció. Política XXI es dissolgué i esdevingué una associació de reflexió política que s'expressa en una de les revistes de l'àrea del Bloc d'Esquerra, el Manifesto. El PSR també es dissolgué i es convertí també en una associació que s'expressa amb una altra revista, el Combate. Pel que fa a l'UDP, fou l'última de les organitzacions fundadores que es transformà en associació política, a principis de 2005. També edita una revista, A Comuna. El Bloc escollí el seu primer diputat europeu, Miguel Portas, el 2004. A les eleccions legislatives portugueses del 20 de febrer de 2005 aconseguí 8 diputats. En la seva IV Convenció Nacional, oficialitzà Francisco Louçã[3] com a líder. Ja l'any 2005, s'aprovaren a l'última convenció un conjunt d'estatuts, que inclouen un codi de conducta i preveuen un quadre de disciplines, que anteriorment no existia. El 2016, després de la X Convenció, Catarina Martins assumí les funcions de Coordinadora del Bloc d'Esquerra.[4]

Arran de les eleccions legislatives de l'any 2015, El Bloc d'Esquerres i el Partit Comunista Portuguès donaren suport al govern del Partit Socialista i del seu Primer Ministre, António Costa, sense entrar a l'executiu però segellant un programa comú consistent en l'augment del salari mínim, millores per als funcionaris, final de les privatitzacions, apujada de les pensions, mesures contra l'atur i augment de la inversió en salut i educació, entre d'altres.[5]

L'any 2019, el Bloc d'Esquerres defensà l'autodeterminació de Catalunya i la llibertat dels presos polítics al programa electoral de les eleccions generals. La qüestió catalana fou un dels sis punts de l'apartat «Una política externa per a defensar la democràcia», on també proposà una «solució política i pacífica per a Catalunya amb un respecte escrupolós a la voluntat del poble».[6]

Resultats electorals[modifica]

Assemblea de la República[modifica]

Election Lider Vots % Escons +/- Govern
1999 Francisco Louçã 132,333 2.4 (#5)
2 / 230
Nou Oposició
2002 153,877 2.7 (#5)
3 / 230
Augment1 Oposició
2005 364,971 6.4 (#5)
8 / 230
Augment5 Oposició
2009 557,306 9.8 (#4)
16 / 230
Augment8 Oposició
2011 288,923 5.2 (#5)
8 / 230
Disminució8 Oposició
2015 Catarina Martins 550,945 10.2 (#3)
19 / 230
Augment11 Oposició (2015)
Suport
2019 498,549 9.5 (#3)
19 / 230
= Oposició
2022 244,603 4.4 (#5)
5 / 230
Disminució14 Oposició

Parlament Europeu[modifica]

Any Lider Vots % Escons +/-
1999 Miguel Portas 61,920 1.8 (#5)
0 / 25
Nou
2004 167,313 4.9 (#4)
1 / 24
Augment1
2009 382,667 10.7 (#3)
3 / 22
Augment2
2014 Marisa Matias 149,764 4.6 (#5)
1 / 21
Disminució2
2019 325,450 9.8 (#3)
2 / 21
Augment1

Referències[modifica]

  1. Toledo, Daniel. «Las mujeres del Bloque», 28-12-2016. [Consulta: 3 octubre 2019].
  2. «Bloco de Esquerda: 20 años después». Viento Sur, 27-05-2019. [Consulta: 3 octubre 2019].
  3. «Se ha mejorado la vida de la gente, la izquierda lo debe reivindicar con orgullo», 03-07-2018. [Consulta: 3 octubre 2019].
  4. «Catarina Martins passa a ser única líder do Bloco de Esquerda». SIC Notícias, 06-05-2016. [Consulta: 6 octubre 2019].
  5. «Així és el pacte a la portuguesa que reclama l'esquerra a Espanya», 19-07-2019. [Consulta: 3 octubre 2019].
  6. «El Bloc d'Esquerres portuguès defensa l'autodeterminació de Catalunya i la llibertat dels presos polítics al programa electoral». Vilaweb, 03-10-2019. [Consulta: 3 octubre 2019].

Enllaços externs[modifica]