Bloodhound
El Bloodhound és una raça canina originària de Bèlgica, més concretament de la regió de les Ardenes. És una de les diferents races de gos reconegudes per la Federació Cinològica Internacional en el seu grup 6. És el gos amb l'olfacte més fi del món. S'ha documentat que són capaços de seguir un rastre de fins a quinze dies, a causa de l'enorme sensibilitat del seu olfacte, causada pels plecs interns de les seves fosses nasals. Per aquesta raó s'usa com a gos policia en tasques de rastreig.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Tradicionalment s'ha considerat als monjos del monestir de Sant Hubert com els creadors de la raça, i que van basar la seva selecció en els gossos de caça que utilitzava el monjo Hubert, fundador de l'ordre i que més tard en ser canonitzat va passar a ser el patró dels caçadors. El rei Guillem el Conqueridor va portar exemplars d'aquesta raça a Anglaterra quan va accedir al tron. Els descendents d'aquests exemplars van ser coneguts al país com Bloodhound, fent referència a la puresa de la seva sang.
Explica la llegenda que un noble molt ric caçava en un divendres sant acompanyat d'un grup de sorollosos gossos, i al lluny va poder observar un cérvol i quan es disposava a disparar va veure dibuixat en la seva cornamenta l'imatge de la creu de Jesucrist i des de llavors es va retirar de la seva vida dissipada per dedicar la seva fortuna a les bones obres. Des de llavors es va acostumar a regalar als nobles el millor exemplar del seus estimats gossos. Actualment la tradició es continua, però ara es realitza un servei religiós i es dóna la benedicció als exemplars, continuant amb l'exposició de la raça en la Comunitat de Sant Hubert de Bèlgica. Després la raça va ser introduïda als Estats Units, on una de les seves missions va ser la de buscar i donar caça als esclaus fugitius. Durant molts anys el reconeixement per part d'un Bloodhound era considerada prova incriminatoria pels jutjats americans.
Característiques [modifica]
Són gossos de grans dimensions i fortalesa, encara àgils. El seu cos és més llarg que alt. Les arrugues del cap i la papada són potser un dels trets més característics, juntament amb la longitud de les seves orelles penjants. Els colors admesos són el negre i foc, marró i foc i el vermell en les seves diferents tonalitats.
- Cap: Gran, llarga, no gaire ampla. Pell de la cara arrugada.
- Musell i boca: El musell no és perllongat i ample. La pell és solta i cau als costats. Es prefereix la mossegada de tisora, on en tancar la boca les dents inferiors descansen en la part interior de les superiors.
- Nas: Fosses nasals grans, obertes.
- Orelles: Ben llargues, de pell suau i agradable al tacte. Col·locades baixes en el cap. Les manté caigudes a banda i banda del cap.
- Coll: Relativament llarg.
- Cos: Fort.
- Pèl: Curt, suau. La pell és solta.
- Color de pèl: Negre i lleonat, castany vermellós fosc (color fetge) i negre, lleonat, castany vermellós. Algunes federacions permeten algunes pintes blanques en el pit, potes i cua.
- Extremitats davanteres: Les potes davanteres deuen ser rectes i fortes.
- Extremitats posteriors: Les potes posteriors són fortes.
- Peus: Arrodonits.
- Cua: Llarga. Col·locada alta. Cau sense ser corbada.
- Altura: A la creu o les espatlles: Els mascles mesuren de 63 a 69 cm. Les femelles de 58 a 63 cm.
- Pes: El pes dels mascles és de 40 a 50 Kg (de 90 a 110 lliures). Les femelles pesen de 36 a 45.5 Kg (de 80 a 100 lliures).
- Ventrada: La ventrada usual d'aquesta raça de gossos és de sis a deu cadells. Es registren ventrades de fins a disset cadells.
Temperament i caràcter [modifica]
Alguns autors no recomanen aquesta raça com a mascota. No obstant això, és molt afectuós amb el seu amo. Usualment de caràcter una mica tímid, no ha de ser renyat de forma brusca. Es recomana que sempre que es tregui de la casa sigui portat amb una corretja ja que en el cas que els seus instints es despertin, en la seva persecució no hi ha qui aconsegueixi detenir-lo.
Qualitats positives [modifica]
• Usualment bo amb els nens, realment són els nens els que tal vegada presentin el problema.
• Usualment es porta molt bé amb altres mascotes.
• El pèl requereix poc manteniment.
• No demanda molt exercici, encara que una caminada diària li ve molt bé.
Qualitats negatives [modifica]
• Requereix exercici.
• Alguns individus poden ser molt diferents i convertir-se en agressius.
• Per la seva forma de ser, aquest gos és un dels que bavegen, omplint la casa de la seva saliva.
• Cal portar-lo al veterinari sovint ja que sempre està fent forats al terra i recull molts bacteris.
Esperança de vida [modifica]
De 10 a 12 anys.
Galeria d'imatges del Bloodhound [modifica]
Referències [modifica]
- Barwick, M. Aspects of Bloodhound History
- Boitard, Jean-Pierre, Le Chien de Saint-Hubert, éditions Artémis 2002. ISBN 2-84416-155-3
- Dalziel, Hugh. British Dogs Ch IX
- Fogle, Bruce (2000). The New Encyclopedia of the Dog. Dorling Kindersley (DK). ISBN 0-7894-6130-7.
- Reed, Lena and Brey, Catherine F. (1991). The New Complete Bloodhound. Howell Book House. ISBN 0-87605-077-1.
- Tweedie, Jan (1998). On the Trail!: A Practical Guide to the Working Bloodhound and Other Search and Rescue Dogs. Alpine Publications. ISBN 1-57779-005-7.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bloodhound |
