Bloqueig-AV

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bloqueig-AV
Classificació i recursos externs
CIM-10 I44.0-I44.3
CIM-9 426.0-426.1
MeSH D054537

El bloqueig auriculoventricular , també anomenat bloqueig AV , és un terme mèdic usat per un trastorn en la conducció elèctrica entre les aurícules i els ventricles cardíacs. En condicions normals, el node sinusal de les aurícules estableix el ritme cardíac, i aquests impulsos viatgen als ventricles, però en un bloqueig auriculoventricular, aquest missatge no arriba als ventricles o és interromput. Això no obstant, els ventricles cardíacs tenen els seus propis mecanismes de funcionament, de tal manera que poden mantenir un ritme cardíac baix en absència d'estimulació sinusal.

El bloqueig auriculoventricular està relacionat amb una fallada del nòdul sinusal, tot i que pot ser causat per fallades en altres estructures de conducció cardíaca, entre les quals s'inclou la isquèmia, l'infart o la fibrosi, i els bloquejos poden ser temporals, intermitents o permanents, i també poden ser complets o parcials. Alguns bloquejos auriculoventriculars de caràcter benigne es poden trobar en atletes o infants.[1] L'estimulació intensa del nervi vague també pot produir un bloqueig auriculoventricular.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Ritme sinusal amb un infart agut inferior, al seu torn afectat per un bloqueig auricoventricular de primer grau, manifestat en la forma de 5:4 períodes de Wenckebach; reciprocitat R-P/P-R.
Ritme sinusal (100/min) amb bloqueig auriculoventricular de segon grau, tipus 2 en una proporció de 3:2 i 2:1
Taquicàrdia sinusal amb bloqueig auriculoventricular complet.

Hi ha tres graus de bloquejos AV:[2]

  • Bloqueig AV de primer grau, quan els impulsos que passen des de les aurícules als ventricles disminueixen la seva velocitat (major de 0'2 segons)
  • Bloqueig AV de segon grau, que implica que part dels impulsos enviats des de les aurícules no arriben a destí. S'expressa amb una relació numèrica (per exemple, 3:2 vol dir que de tres impulsos només arriben dos fins als ventricles). Pot ser de dos tipus:
  • Tipus 1 (també conegut com Mobitz 1 o Wenckebach), quan s'esdevé una prolongació progressiva de l'interval cardíac, fins que finalment hi ha batecs que no tenen lloc.
  • Tipus 2 (també conegut com Mobitz 2 o Hay), quan l'interval cardíac roman inalterat abans de l'ona P que, de sobte, no arriba als ventricles.
  • Bloqueig AV de tercer grau o complet, quan tots els impulsos de les aurícules s'interrompen i, per tant, cap arriba a ser conduït fins als ventricles.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Els bloquejos auriculoventriculars s'observen en un electrocardiograma on s'identifiquen trastorns del ritme cardíac. Específicament solen aparèixer ones P que no vénen seguides d'un complex QRS, com és costum veure en l'electrocardiograma, de manera que no hi ha contracció dels ventricles. En aquests pacients se sol percebre un pols lent anomenat bradicàrdia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lilly, editor, Leonard S.. Pathophysiology of heart disease : a collaborative project of medical students and faculty. 4th ed.. Philadelphia: Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins, 2007. ISBN 978-0-7817-6321-9. 
  2. «Bloqueo auriculoventricular». ZonaMédica.com. [Consulta: 4 setembre 2013].