Blue in the Face

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBlue in the Face
Fitxa
DireccióWayne Wang
Paul Auster
Protagonistes
Harvey Keitel
Victor Argo
Giancarlo Esposito
Roseanne Barr
Michael J. Fox
ProduccióHarvey Keitel, Robert Weinstein i Harvey Weinstein Modifica el valor a Wikidata
GuióPaul Auster
Wayne Wang
MúsicaJohn Lurie
FotografiaAdam Holender
MuntatgeChristopher Tellefsen
VestuariClaudia Brown
Efectes especialsDaniel Leung
ProductoraMiramax Films
DistribuïdorMiramax Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1995
Durada83 minuts
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica
Lloc de la narracióNova York i Brooklyn Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0112541 Filmaffinity: 140333 Allocine: 12874 Rottentomatoes: m/blue_in_the_face Letterboxd: blue-in-the-face Mojo: blueintheface Allmovie: v134319 TMDB.org: 5894 Modifica el valor a Wikidata

Blue in the Face és una pel·lícula independent estatunidenca escrita i dirigida per Wayne Wang i Paul Auster de 1995, que és alhora una pseudoseqüela de Smoke.[1]

Un cop finalitzat el rodatge d'aquesta, quedaven moltes històries, personatges i escenes que finalment no havien estat utilitzats a Smoke, i els directors van decidir fer una continuació de la pel·lícula aprofitant aquest material i la col·laboració d'alguns dels actors, afegint-ne d'altres. El rodatge es va fer en cinc dies i està ple de situacions i diàlegs improvisats pels mateixos actors, ja que, a més, no es va fer servir un guió complet.[2]

Argument[modifica]

La història transcorre novament al voltant de l'estanc d'Auggie a Brooklyn i és explicada pels personatges que la freqüenten, molts dels quals ja sortien a Smoke. Aquests filosofen sobre el plaer de fumar, el beisbol, Nova York, les relacions humanes i els gofres belgues.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

La pel·lícula va estar nominada al Cavall de Bronze del Festival de Cinema d'Estocolm, i Lily Tomlin, al seu torn, va optar a l'American Comedy Award a l'actriu secundària més divertida.[3]

Banda sonora[modifica]

La banda sonora original de la pel·lícula conté aquests temes:[4]

  1. Danny Hoch As Caribbean Tiger - Danny Hoch
  2. God's Child - David Byrne/Selena
  3. Danny Hoch As Andy - Danny Hoch
  4. The Brooklynites - Soul Coughing
  5. Mi Barrio - La Casa
  6. Suwanee Jo - Paula Cole
  7. To My Ba-bay! - Speerhead and Zap Mama
  8. Brooklyn Movements - Da Bush Babees
  9. As Flex - Danny Hoch amb Basehead
  10. Why Can't We Be Friends - Geggy Tah
  11. Let's Get Ready To Rhumba - John Lurie National Orchestra
  12. Tango Apasionado - Astor Piazzola
  13. As Shaddjeh - Danny Hoch
  14. Happy Suicide - David Byrne i Vjana Anand
  15. Egg Cream - Lou Reed
  16. In The Return Of Flex - Danny Hoch

Referències[modifica]