Blut und Boden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip del Ministeri de l'agricultura nazi: Àguila imperial, Blut und Boden, full de roure, esvàstica espiga i espasa

Blut und Boden o Sang i terra és una ideologia que considera la sang, emblema de la descendència i de la raça i la terra, que nodreix gràcies a l'agricultura i l'espai vital com el fonament essencial d'una societat estable i esponerosa. La classe dels conreadors que conserva i transmet la tradició n'és la pedra angular.

Blut und Boden, el nacional-socialisme i enllà[modifica | modifica el codi]

La ideologia va néixer al segle XIX al context del moviment europeu del romanticisme nacionalista de pagès. Es fonamenta sobre una teoria de les races racista i nacionalista. També està impresa d'una enyorança de la vida rural "pura" lluny de la contaminació de l'home pels vicis de la ciutat decadent, una idea que ja es troba a l'obra Émile de Jean-Jacques Rousseau. Era una part del romanticisme nacionalístic que va inspirar diversos moviments d'independència a la fi del segle XIX, l'interès per a la conservació de la música i la literatura popular.

La teoria va inspirar força el nacionalsocialisme per la seva idea central que cada poble s'associa a un territori seu ben determinat, que la sang (la raça, l'estirp, el caràcter) d'un poble està intrínsecament lligada a la terra i que només a aquesta terra ancestral la personalitat d'un poble es pot desenvolupar i la civilització florir. Hi veien una manera de seduir la població rural i conservadora.

La versió nacional-socialista de la ideologia suscità evidentment la crítica pels seus aspectes guerrers i intolerants: no només es volia protegir una pròpia - imaginària - cultura ancestral enyorada, però a més es volia exterminar les altres. De fet, la versió nazi del Blut und Boden legitima l'acció de la pròpia raça per a garantir la seva expansió i supervivència en aniquilar els altres pobles per a annexionar el territori necessari per al conreu. Tot i ésser contradictori amb la idea d'un territori històricament propi, lligat a la sang, l'expansió a territoris i l'expulsió dels habitants va ser justificada per dues tesis: (1) els alemanys només reconquereixen territoris originalment germànics i (2) els pobles vigorosos tenen el dret de sotmetre o caçar els pobles febles o decadents, segons una usurpació del principi darwinista de la supervivència del més apte. Per a guardar la sang neta, s'ha de protegir la terra de tots els elements que poguessin "contaminar" la sang. El salt conceptual vers la purificació ètnica i els camps d’exterminació no era gaire lluny.

Walther Darré sota l'escut de Blut und Boden

El primer esment escrit de la parella Blut und Boden es trobaria a l'obra La decadència d'occident d'Oswald Spengler de 1922.[1] August Winnig comença dos assajos seus, Alliberament[2] i L'imperi com a república[3] amb la frase: «Sang i sòl són el destí dels pobles (dels homes).»[4] L'agrònom nazi i funcionari de la SS Richard Walther Darré escriví el 1930 el seu llibre Noblesa nova de sang i de sòl[5] i així feu entrar el concepte a la ideologia nazi. El 1932 escriví: «Volem tornar a fer de la sang i del sòl el fonament de la política agricultural.»[6]

La llei imperial sobre la successió dels masos (Reicherbhofsgesetz) del 1933 estipulava a la seva introducció: «El govern de l'imperi vol mantenir l'estament dels agricultors com a font de la sang del poble alemany, en conservar els usos i costums tradicionals. Els masos han de ser protegits contra l'excès d'endeutament i l'escissió, per garantir que per sempre queden l'herència de l'estirp a les mans d'agricultors lliures»[7]

Aquesta idealització del conreador es tornarà a trobar també al comunisme i al maoisme. L'antiga República Democràtica Alemanya també es presentava com el primer "Estat de conreadors i obrers". Sota el maoisme, molts intel·lectuals varen estar expulsats fora per a trobar la vida real i conrear la terra, lluny de la ciutat que engendra teories decadents. L'aplicació més extrema i mortal de la teoria es va concretar durant el règim de Pol Pot a Cambotja.

Blut und Boden a les arts[modifica | modifica el codi]

La literatura Blut und Boden descriu un món rural idíl·lic al qual pagesos purs viuen una vida de coratge i d'esforços, en harmonia amb la natura i les tradicions ancestrals i casats a dones forts i virtuoses que cuinen i crien. Junts vencen tots els obstacles. Al 1934 va crear-se a Berlín l'editorial "Blut und Boden Verlag GmbH" dedicat a aquest tipus de literatura. Els nazis consideraven la pintura i les escultures monumentals com a eina per a influir població ideològicament. Pouen els motius als mites aris del conreador diligent, del soldat coratjós, de la dona alemanya fecunda i de la família llarga i integra. Encarregaven artesans a fer obres que responien a aquest programa ideològic. L'art que no responia al programa era destruït o venut a fora del país com a entartete Kunst.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Götz Aly i Susanne Heim, Vordenker der Vernichtung. Auschwitz und die deutschen Pläne für eine neue europäische Ordnung, Frankfurt del Main, Editorial S. Fischer, 1993, ISBN 3-596-11268-0 (traducció: Precursors de l'aniquilament. Auschwitz i els projectes almanys per a un orde nou europeu).
  • Anna Bramwell, Blut und Boden, a: Deutsche Erinnerungsorte, Redacció Etienne Francois i Hagen Schulze, tom 3, Editorial C.H. Beck, Munic, 2003, pàgines 380-391
  • Berthold Hinz, Die Malerei im deutschen Faschismus. Kunst und Konterrevolution, Munic, Hanser, 1974, ISBN 3-446-11938-8 (traducció: L'art de la pintura al feixisme alemany. L'art i la contrarevolució)
  • Hermann Hinkel, Zur Funktion des Bildes im deutschen Faschismus, Steinbach, Anabas, 1975, ISBN 3-87038-033-0

Enllaços i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Això està controvertit, vegeu la pàgina de discussió a l'article a la viquipèdia alemanya Blut-und-Boden-Ideologie
  2. August Winnig, Befreiung, München, Milavida, 1926, 32 pàgines, (traducció: Alliberament)
  3. August Winnig, Das Reich als Republik, Cotta, Cotta’sche Buchhandlung, 1928, 361 pàgines (traducció: L’imperi com a república)
  4. „Blut und Boden sind das Schicksal der Völker (Menschen)“ (alemany)
  5. Richard Walther Darré, Neuadel aus Blut und Boden , Munic, Editorial JF. Lehmanns Verlag, 1930, 231 pàgines (traducció: Una noblesa nova de sang i de sòl), (alemany)
  6. Richard Walther Darré , in: Deutsche Agrarpolitik, 1932
  7. «Die Reichsregierung will unter Sicherung alter deutscher Erbsitte das Bauerntum als Blutquelle des deutschen Volkes erhalten. Die Bauernhöfe sollen vor Überschuldung und Zersplitterung im Erbgang geschützt werden, damit sie dauernd als Erbe der Sippe in der Hand freier Bauern bleiben.», a Reichserbhofgesetz, Die Verfassungen in Deutschland (seit 1806), Reichsgesetzblatt, 29 de setembre de 1933, pàgina 685