Boínder

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Boínder a la casa Marsans de Barcelona, de 1907, actual alberg juvenil Mare de Déu de Montserrat

Un boínder, o tribuna, és un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Van aparéixer al Regne Unit durant el segle XVIII, sent especialment populars als anys 70 d'aquell segle i posteriorment als dos darrers terços del segle XIX, sent un element típic de l'arquitectura victoriana.

Durant el segle XVIII (1713-1756, 1763-1782 i 1798-1802) l'illa de Menorca va estar dominada pels britànics, deixant-hi com a llegat construccions (fortificacions, torres de defensa, el fort de Marlborough, l'hospital de l'illa del Rei, l'aljub des Mercadal, etc.) i elements arquitectònics propis de la moda i usos britànics de l'època, com les finestres amb tancament de guillotina i els balcons afinestrats.[1]

A aquests darrers els anglesos els deien bay-windows, finestres en forma de badia. Habitualment les seves plantes eren de forma poligonal (com un rectangle o un trapeci) tot i que de vegades podien tenir forma d'arc de circumferència, i en aquest cas es deien bow-windows. D'aquest mot a derivat al menorquí el mot "boínder".[1]

Eficiència energètica[modifica | modifica el codi]

Intentant integrar un boínder a l'arquitectura i clima mediterrani

Aquest element arquitectònic té sentit i utilitat pràctica a la Gran Bretanya com a conseqüència del seu clima i latitud, però en canvi no s'adapta gens als mediterranis. L'ús d'aquests finestrals, així com dels mobles que encara avui dia es fabriquen i fan servir a Menorca, responia a la necessitat emocional d'incorporar elements de la cultura britànica, en un principi pels propi britànics nouvinguts a l'illa. El mateix va ocórrer a alguns indrets d'Itàlia, sota dominació britànica, on s'anomenen (en italià) finestra a bovindo.

Les finestres que s'adapten millor al clima balear i mediterrani en general són les corresponents a l'arquitectura tradicional illenca: petites per a mantenir la frescor a l'estiu. L'alçada a la qual es troben les finestres tradicionals i les seves dimensions, tenint en compte el gruix de les parets, permeten que a l'estiu -quan els raigs de sol són més perpendiculars a terra, i per tant paral·lels a les parets- aquest no entrin a dins de la casa, mentre que a l'hivern -quan els raigs són més diagonals- entrin a l'interior escalfant i aportant lluminositat. Aquest mateix principi és el que s'usa a la paret de Trombe.

El Código Técnico de Edificación espanyol de 2007 considera el mur de Trombe una font d'energia solar passiva per a mantenir la temperatura desitjada dins d'un edifici. D'altra banda menciona els "invernaderos adosados", que descriu com a balcons de finestres i considera una bona manera d'aconseguir llum i calor del sol de forma passiva a llocs amb climes freds (clima continental). Per exemple a Espanya són típics a Vitoria.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boínder