Boccus I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Boccus I (llatí Bocchus) fou rei de Mauritània (111 aC-80 aC).

Va arribar al tron el 111 aC i en el seu regnat tan aviat fou amic dels romans com de Jugurta de Numídia. El 108 aC Jugurta, que era el seu gendre (estava casat amb una filla de Boccus), pressionat militarment per Quint Metel, li va demanar ajut, però Boccus tot i que li va prometre auxili, també va entrar en contacte amb Metel que li havia enviat una ambaixada; per uns mesos la guerra va quedar aturada mentre Metel negociava, i el 107 aC el romà va entregar el comandament a Mari, al que Boccus va oferir entrar a la clientela romana, mentre negociava amb Jugurta l'ajut a canvi d'un terç de Numídia.

Aquest terç va passar a Boccus però Mari el va devastar i Boccus llavors es va unir a Jugurta amb un fort exèrcit, i per dues vegades van atacar als romans però foren derrotats en dues batalles. Després d'això Boccus va enviar una ambaixada a Mari demanant l'enviament de dos oficials. Mari va enviar a Sul·la i Aule Manli, que van convèncer al rei de passar decididament del costat romà. Llavors va enviar una ambaixada a Roma oferint de nou la seva aliança però els ambaixadors foren capturats pels gètuls (gaetuli) i va passar un cert temps fins que es van escapar i van poder arribar al campament de Sul·la que els va rebre hospitalàriament i els va enviar finalment a Roma, on la possibilitat d'una aliança no fou ben rebuda.

Boccus es va entrevistar amb Sul·la i aquest li va aconsellar que per guanyar-se al senat hauria d'entregar a Jugurta. Al mateix temps aquest darrer havia mig convençut al rei de trencar amb els romans i va passar un temps de dubtes fins que es va decidir per Sul·la secretament. Llavors va invitar a Jugurta a negociar i quan el rei númida va arribar, fou traïdorament empresonat i entregat a Sul·la el 106 aC (altres relats diuen que Jugurta va arribar com a fugitiu a Mauritània i que fou llavors quan Boccus el va entregar). A canvi de la seva traïció Boccus va poder entrar en l'aliança romana i va poder dedicar unes estàtues de la Victòria al Capitoli.

Va regnar com aliat romà fins vers el 80 aC en què el van succeir en comú els seus fills Bogud I i Boccus II.