Boccus II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritània vers 80 aC - 30 aC. Fill i successor de Boccus I, juntament amb son germà Bogud I. Com que foren hostils als pompeians, Cèsar el va confirmar vers el 50 o 49 aC i es van repartir el país i el primer va governar la part oriental i el segon l'occidental (la part occidental per uns anys, del 80 al 60 aC, ja havia estat independent).

Boccus II es va apoderar de territoris de Numídia (conquesta de Cirta la capital) vers el 48 aC durant la revolta del rei Juba I i el 45 aC els romans li van reconèixer a Boccus aquest territoris i encara els van ampliar amb els dominis de Masinissa II, aliat de Juba. Però a la mort de Juli Cèsar (44 aC) Arabió, fill de Masinissa, es va apoderar del regne patern expulsant a Boccus I.

Durant la guerra civil, Boccus II fou partidari d'Octavi August, i el 38 aC es va apoderar de la part occidental del seu nebot Bogud II, fill i successor de Bogud I i aliat de Marc Antoni, aprofitant que el sobirà era a Hispània. Octavi August el va confirmar com a únic rei de Mauritània.

Va morir després del 33 aC i abans del 30 aC i el regne va esdevenir província romana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]