Boeci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Severí Boeci

Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia
Màrtir
Nom secular Anici Manli Torcuat Severí Boeci (Anicius Manlius Torquatus Severiuns Boethius)
Naixement 480 ca.
Roma (Regne d'Odoacre)
Defunció 524 o 525
Pavia (Regne dels Ostrogots)
Enterrament San Pietro in Ciel d'Oro a Pavia (Itàlia)
Commemoració en Església Catòlica Romana (culte local a Pavia)
Canonització 25 de desembre de 1883 (confirmació del culte), Roma per Lleó XIII
Lloc de pelegrinatge San Pietro in Ciel d'Oro, Pavia
Festivitat 23 d'octubre (festa local a Pavia)
Fets destacables filòsof i autor literari, autor de La consolació de la filosofia

Boeci (Roma, c.470/475 - Pavia, 525), de nom complet en llatí Anicius Manlius Severinus Boethius, fou un filòsof cristià del segle VI, que tingué una gran repercussió en l'Edat mitjana. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Boeci provenia dels Anicii, una família rica i important, a la que pertanyien l'emperador Olybrius i molts cònsols, incloent-hi el seu pare, Flavius Manlius Boethius. Després d'estudiar retòrica i filosofia (estudis que ampliaria a Atenes), ell mateix fou anomenat cònsol l'any 510, i l'any 522 els seus dos fills també serien anomenats cònsols. Cap a l'any 520 fou anomenat magister officiorum pel rei ostrogot Teodoric el Gran.

Com ell mateix explica en La consolació de la filosofia, aquesta fou una època feliç en la seva vida:

« Amb gust tornaré al que és la culminació de la teva glòria. Si el gaudi dels béns terrenals porta amb si una sensació de felicitat, podria la seva memòria quedar destruïda per gran que sigui el mal que ens oprimeix? No fou un dia memorable aquell en què vas veure els teus dos fills sortir de casa entre el seguici dels senadors i l'aclamació de la multitud? »

No obstant això, en un breu lapse de temps la seva fortuna va canviar per complet. L'any 520, Boeci i altres senadors van ser enviats a Constantinoble per tal de buscar una solució al conflicte entre l'emperador Justí I, que era cristià ortodox, i Teodoric el Gran , que era arrià. Foren sospitosos d'haver conspirat a favor de l'emperador, i per tant, de l'imperi Bizantí, i declarats traïdors.

Boeci ensenyant els seus alumnes en un manuscrit italià del 1385 (La consolació de la filosofia).

La veritat sobre el procés no va quedar mai clara. En el conflicte, hi havia implicacions no tan sols polítiques, sinó també teològiques. Les relacions entre Orient i Occident, entre Constantinoble i Roma, eren difícils, i potser Boeci en fou una víctima propiciatòria. Boeci no tenia una clara vocació política, sinó que va entrar-hi més per un sentit del deure inspirant-se més per l'estat dels filòsofs de Plató, que per un desig de fama.

En tot cas, el resultat fou que en poc temps se'l va arrestar, condemnar, i enviar a l'exili, a Pavia. Mentre estava pres, esperant l'execució, va escriure el que seria la seva obra més coneguda, De consolatio philosophiae (La consolació de la filosofia). Finalment, l'any 524 o 525 va ser executat.

El culte secular que se li retia a Pavia fou confirmat pel Papa Lleó XIII l'any 1883. El dia en què se celebra la seva festiviat és el 23 d'octubre.

Doctrina filosòfica[modifica | modifica el codi]

Boeci davant l'aparició de la Filosofia en la seva cel·la, tal com és narrat en La consolació de la filosofia.

Boeci fou especialment rellevant per la seva aportació en el problema dels universals, tema especialment tractat en el seu comentari a la Isagogé de Porfiri. Defensà que els éssers no poden existir sense els impredicables, que es corresponen amb les categories d'Aristòtil, un cop rellegides per Porfiri: gènere, espècie, ... Creu que és difícil determinar si aquestes idees existeixen realment o són fruit de la raó. Argumenta que un cop separats de les coses, aquests conceptes universals només existeixen com a realitats independents si és en el subjecte pensant.

Pel que fa a les realitats, les divideix en:

  • Corpòries: homes, animals, plantes, ...
  • Incorpòries. Subdividides al seu torn en:
    • Déu, que és l'exclusió de tota unió amb el corpori.
    • Entitats geomètriques i predicables, que són realitats incorpòries però que no poden existir per elles mateixes sense els cossos, pel que tan sols som capaços de separar-les mitjançant l'intel·lecte.
    • Ànimes, que són en els cossos però no se'n poden separar.

Boeci va rebre una forta influència d'Aristòtil, que s'observa tant en la seva divisió de les realitats com en la seva doctrina dels impredicables. Pel que fa a la realitat de l'ànima, s'interpreta la seva doctrina com a crítica a Plató des de la lectura més corpòria d'Aristòtil, ja que defensa efectivament l'existència de les ànimes però limitant el món intel·ligible platònic, es tracta de realitats incorpòries però no en un món a part, sinó en el que ens movem. Es dóna un fet similar amb els impredicables: admetent com a correcte en general la teoria platònica, presenta una solució més sensible, en un àmbit aristòtelic, i no en un món a part.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • La consolación de la filosofia. Alianza Editorial, 2005. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boeci