Boeing P-26

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Boeing P-26
Boeing P-26.jpg
El Boeig P-26 Peashooter
Tipus caça
Fabricant Boeing
Primer vol 20 de Març de 1932
Introduït 1936
Retirat 1957
Estat Guatemala
Usuaris Estats Units Estats Units
the Second Spanish Republic Segona República Espanyola
Xina Xina
Guatemala Guatemala
Filipines Filipines
Panamà Panamà
Producció Estats Units
Construïts 162
Cost unitari 14.000 $[1]
Variants 4

El Boeing P-26 Peashooter (Sarbatana) fou un avió fabricat per la companyia Boeing que es va avaluar amb el Hawker Fury per substituir el Nieuport 52. Va ser un avió del període d'entreguerres que va combatre a la Segona Guerra Mundial.

Història[modifica | modifica el codi]

El projecte de Boeing per construir el model 248 va començar el setembre del 1931. El primer vol va ser el 20 de març de 1932, resultant una primera comanda de tres prototips anomenats XP-936, per avaluar-los, per banda de United States Army Air Corps (Força aèria dles Estats Units), que va fer la comanda més nombrosa fins a la data.

Va ser un dels primers avions metàl·lics, un monoplà d'ala mitjana atirantada amb cables d'acer. L'estructura del fusellatge era de tubs d'acer soldats. El motor era un motor en estrella de 9 cilindres Pratt & Whitney R-1430-33 refrigerat per aire, amb una potència de 600 CV, que governava una hèlix bipala metàl·lica de pas variable.[2] La cabina era una de les darreres obertes i el tren d'aterratge fix de tipus "pantaló" (tren molt carenat, en què els suports de les rodes són gruixuts com els camals d'un pantaló que cobreixen les rodes). Tot això l'hi conferia una elevada velocitat i una maniobrabilitat superior als biplans de l'època, però també el feia un avió molt car respecte als altres models en litigi.

Inicialment tenia problemes a l'aterratge, que provocaven problemes a més d'un pilot. Es van solucionar afegint uns flaps que el permetien aterrar a l'elevada velocitat (117 km/h).[3]

Dades tècniques[modifica | modifica el codi]

  • Llargada: 7,18 metres
  • Amplada: 8,50 metres
  • Alçària: 3,04 metres
  • Pes al buit: 996 kilograms.
  • Pes a l'envol: 1.524 kilograms.
  • Velocitat màxima: 377 km/h.
  • Autonomia: 1.022 kilòmetres.
  • Armament: Dues metralladores Browning M1919 de 7,62 mm, en el capó sincronitzades amb l'hèlix, una bomba de 90 kilograms.

Teatre d'operacions[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Va arribar a Espanya un sol aparell (el quart de la sèrie), sense armes, el 10 de febrer del 1935 per ser avaluat amb el Hawker Fury per concursar per a la substitució del Nieuport 52. Va ser confiscat pel govern quan va començar la Guerra civil espanyola, i va combatre durant els primers mesos de la guerra.[4] Va ser abatut al front de Madrid el 21 d'octubre de 1936, quan el pilotava el pilot Ramon Puparelli.[5]

Estats Units[modifica | modifica el codi]

P-26 existent en el museu de la USAF

Es van comandar, com ja s'ha comentat, els tres prototips per ser sotmesos a avaluació, i posteriorment es va fer la primera comanda de 111 aparells que van ser entregats entre el gener i el juny del 1934, amb la designació de P-26A, formant part de diversos grups de l'Army (USAF, Forces Aèries dels Estats Units). Disseminats per tot el territori dels Estats Units, els pilots el van batejar amb el mot Peashooper.

Els darrers aparells de la sèrie P-26C es van entregar el 1936, i només cinc van sobreviure fins a la Segona Guerra Mundial.

Altres teatres d'operacions[modifica | modifica el codi]

  • Xina: van comandar 11 aparells del model 281, que va rebre durant el 1933, i on va rebre el bateig de foc, a l'enfrontar-se a les forces japoneses,[6] a on van tenir victòries. Degut a dificultats per obtindre recanvis van deixar de ser operatius.
  • Guatemala: van estar en servei del 1942 al 1957 (dos d'aquests aparells van ser retornats als Estats Units, per exposar-los en museus).
  • Filipines: l'any 1937, van ser venuts a les Forces aèries de Filipines 31 aparells que van ser destruïdes en els atacs japonesos.
  • Panamà: els Estats Units, van vendre 7 aparells sobrants del model P-26A per les forces aèries de Panamà, per mort a les restriccions que hi havia a l'Amèrica Llatina.

Models[modifica | modifica el codi]

  • XP-936: 3 prototips per avaluació.
  • P-26A : primera sèrie de 111 aparells, equipats amb motor en estrella de 9 cilindres Pratt & Whitney R-1340-27 Wasp de 500 HP.
  • P-26B : segona sèrie de 2 aparells, amb motor en estrella de 9 cilindres Pratt & Whitney R-1340-33 Wasp de 600 HP.
  • P-26C: sèrie de 23 aparells, amb millores de carburació, i amb sistema d'injecció de carburant (posteriorment tots els aparells dels Estats Units, van tenir aquestes millores)
  • Model 281: sèrie de 12 aparells, model P-26C, fet per l'exportació, els 11 per la Xina, i el d'Espanya.

Models existents[modifica | modifica el codi]

Han sobreviscut dos models originals exposats en els museus de Chino (Califòrnia) i a l'Smithsonian Air & Space Museum convenientment restaurats i en condicions de vol. Hi ha una rèplica al National Museum of the United Air Forces de Dayton, Ohio. Dues més han siguts fabricades per Golden Age Aeroplanes de Seymoure, Indiana.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maloney and Ryan 1965, Squadron Assignements
  2. Asociación de Aviadores de la República-Armas-Aviones de caza
  3. Aragon liberal, article 33.-Aquellos locos cacharros:P-26 PEASHOOTER
  4. Asociación de Aviadores de la República, Boeing P-26
  5. La Aviación en la Guerra Civil, de Salvador Rello, Editorial San Martin.
  6. Sino-Japanese Air War 1937-1945
  7. Wikipedia en anglès

Veieu També[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boeing P-26