Bogdan Kobúlov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bogdan Zakhàrovitx Kobulov
Богда́н Заха́рович Кобулов
1 de març de 1901
- 

23 de desembre de 1953 (als 52 anys)

Lloc de naixement: Rússia Tbilisi, Imperi Rus
Lloc de defunció: República Socialista Federada Soviètica de Rússia Moscou
Lleialtat: URSS Unió Soviètica
Arma/servei: NKVD NKVD
Anys de servei: 1938-1953
Rang: Gueneral Polkóvnik Gueneral Polkóvnik
Condecoracions: Orde de Lenin (3)
Orde de la Bandera Roja (5)
Orde de Suvórov de 1a classe
Orde de Kutúzov de 1a classe
Orde de la Bandera Roja del Treball

Bogdan Zakhàrovitx Kobúlov (Богда́н Заха́рович Кобулов) (Tbilisi, 1 de març de 1904 – Moscou, 23 de desembre de 1953) va ser un polític i cap de l'NKVD, la policia secreta soviètica, comissionat de la Seguretat Pública (des del 4 de febrer de 1943) i coronel general des del 9 de juliol de 1945. Era un dels membres del cercle íntim de Lavrenti Bèria. El seu germà va ser Amaiak Kobúlov.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Kobúlov va néixer a Tbilisi, fill d'un sastre armeni. S'afilià a l'OGPU el 1931, treballant conjuntament amb Bèria i ocupant diversos comandament a la Policia Secreta de la GRU a Geòrgia.

Va ser membre candidat al Comitè Central del Partit Comunista (18è i 19è Congressos), i va ser Adjunt al Soviet Suprem de l'URSS en la segona convocatòria.[1]

Ocupà diversos càrrecs de comandament a l'NKVD, la policia secreta soviètica, fins a ser l'home de confiança de Bèria. Com a cap de la Branca d'Investigació de l'NKVD entre desembre de 1938 i setembre de 1939 va ser un dels principals organitzadors de la política del terror (s'encarregà personalment de l'eliminació de l'ambaixador soviètic a la Xina i la seva esposa, que serien torturats a la presó de la Lubianka). Més tard seria cap de la Gestió Econòmica de l'NVVD. El 1944, durant una operació per deportar els txetxens i els ingúixos, va rebre l'orde de Suvórov de 1a classe. El 13 d'abril de 1944 va dirigir les operacions de neteja d'elements antisoviètics a Crimea, expulsant els suposats sequaços alemanys (tàrtars de Crimea, búlgars, grecs i armenis). Posteriorment dirigiria els desallotjaments de turcs, kurds i khemxins. Des de 1946 va ser Director Adjunt dels Actius Soviètics a l'estranger. Al març de 1953 va ser nomenat viceministre de l'Interior de la Unió Soviètica.

Amb la caiguda de Bèria, Kobúlov també va ser detingut el 27 de juny de 1953. Va ser considerat culpable de múltiples càrrecs, incloent-hi espionatge i conspiració per aconseguir el poder, i el van sentenciar a mort i afusellar el 23 de desembre de 1953.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ^ "yezh-pics.html". www.geocities.com. Archived from the original on 2009-10-22.