Bogomilisme

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bogomils)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable. Els grups de monjos predicaven l'amor lliure i consideraven el llibre més sagrat l'Evangeli segons Sant Joan. El bogomilisme va triomfar sobretot entre les classes més pobres de l'est d'Europa pel rebuig a les riqueses i al poder.

Creences[modifica | modifica el codi]

Negaven el naixement diví de Crist, la coexistència personal del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Sostenien la concepció dualista maniquea de l'origen del món. En realitat creien que Déu havia tingut dos fills: Satan i Miquel. El mal i el bé, respectivament. Negaven la validesa de les cerimònies i els sagraments cristians. Els miracles fets per Jesús eren interpretats en un sentit espiritual, no com a fets materials reals. El baptisme sols el practicaven a les persones adultes, sense aigua ni oli, sinó per l'auto-renúncia, les pregàries i el cantar d'himnes. S'havien d'instruir els uns als altres, i no tenien sacerdots especials. Resaven a casa, no en edificis religiosos. Hi havia dues branques principals, una —la més puritana— rebé el nom d'albanesa pel fet que gran part dels seus integrants es retirava a viure a les zones muntanyoses, la branca menys estricta s'ha conegut amb el nom de "garatens".

Història[modifica | modifica el codi]

Segons documents eslavònics el fundador d'aquesta secta era un cert sacerdot, Bogomil, qui va beure de l'ensenyança maniquea i va viure en temps de l'emperador búlgar Pere (927-968. Després de ser pràcticament exterminats a Tràcia, principalment per ordre dels emperadors bizantins molts es refugiaren en el país actualment conegut com a Bòsnia, a on arribaren a ser la majoria de la població.

En produir-se la invasió turca otomana a la península dels Balcans en el segle XV, gran part dels bogomils s'aliaren amb els turcs front els cristians. A partir de llavors, la majoria dels bogomils es convertí a l'islam sunnita.

Durant l'edat mitjana, ja des del segle X els bogomils realitzaren missions a Itàlia fomentaren l'anomenada creença patarina, mentre que a Occitània i a Catalunya influïren en la instauració de les creences dels càtars.

Com els bogomils, els càtars solien rebutjar el matrimoni i consideraven el món actual com un producte del mal, i sovint solien practicar el celibat o formar comunitats en les que el celibat era freqüent. Això donar peu a la difamació, segons la que els bogomils eren homosexuals "sodomites".

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]