Bogotà

Bogotà
Bogotá

(En detall) (En detall)
Localització
Estat • Departament • Regions	Colòmbia Cudinamarca Bogotá, Distrito Capital
Superfície	1750 km²
Altitud	2.640 msnm
Població (2005)   • Densitat	6.840.116 hab. 3.908,64 hab/km²
Coordenades	4° 39′ N, 74° 3′ O
Codi postal	11001000
Web	Pàgina de l'Ajuntament

Bogotà (nom oficial en castellà Bogotá Distrito Capital, abreujadament Bogotá D.C., abans Santa Fe de Bogotá) és la ciutat més gran i la capital de Colòmbia i del departament de Cudinamarca, i és una de les més grans de l'Amèrica del Sud, amb 11 milions d'habitants a l'àrea metropolitana. Està localitzada al centre del país entre 4 ° 36' Nord i 74 ° 05' Oest.

Bogotà es va fundar el 6 d'agost de 1538. Durant la major part del període colonial, Bogotà va ser la seu del govern del virregnat de Nova Granada. Juntament amb Cartagena de Indias, va ser la ciutat més important del territori.

Situada en un altiplà de la Serralada Oriental dels Andes, avui és el centre econòmic i cultural de Colòmbia. Són famosos la seva arquitectura colonial d'esglésies i edificis civils, i els seus més de 40 museus, entre els quals destaca el Museo del Oro, on es mostren els joiells de l'art precolombí fet en or.

La seva població és de 6.840.116 d'habitants, mentre que la seva àrea metropolitana (no establerta oficialment, però existent de facto) arriba fins als 8 milions, segons els resultats del Cens de 2005 del DANE.

La ciutat és a més el centre cultural més important de Colòmbia i una de les principals de l'Amèrica Llatina. La important oferta cultural es troba representada en la gran quantitat de museus, teatres i biblioteques, sent alguns d'ells els més importants del país. A més, és seu d'importants festivals d'àmplia trajectòria i reconeixement nacional i internacional. També es destaca l'activitat acadèmica, ja que algunes de les universitats colombianes més importants tenen la seva seu a la ciutat. Cal destacar que la UNESCO va atorgar a la ciutat el títol de Capital Mundial del Llibre per a l'any 2007.

Ubicació i noms històrics

El nom de Bogotà té origen en la paraula indígena Bacatá, nom de la capital de la confederació del Zipa en l'antiga civilització muisca, la qual significa "voltat fora de la labrança" o "territori del tancat de la frontera". El cronista espanyol Juan de Castellanos va afirmar que la veu original de Bacatá tradueix "el final dels camps". Literalment el nom actual significa "territori de la minga ["treball col·lectiu"] de Déu" (Bo, "divinitat"; go, "treball col·lectiu" o "genoll"; ta, "territori", "labrança").

El Poporo Quimbaya, peça precolombina, al Museu de l'Or de Bogotà.

L'àrea on actualment està la ciutat rebia el nom de Muequetá ("camp o sabana de la labrança") i la població del Zipa (el més important príncep muisca) va ser Funza ("baró poderós"). Precisament en territori de l'actual municipi de Funza, suburbi de Bogotà, i probablement en la seva sendera El Cacique, es trobava la capçalera de la població de Bacatá, la ciutat més important del poble chibcha, un dels grups indígenes més avançats que van trobar els espanyols a la seva arribada a les Índies Occidentals; però el Príncep Muisca rebia educació en l'avui Municipi de Chía.

A través de la historia Bogotá i els seus voltants han estat coneguts amb diferents noms. El nom original, en chibcha, del lloc en el qual els espanyols fundarien la ciutat era Thybzacá o Teusacá, de com es va derivar Teusaquillo.

Al 1538, quan el conqueridor Gonzalo Jiménez de Quesada va fundar la ciutat li va donar el nom de La nostra Senyora de l'Esperança. No obstant això, un any més tard, al 1539, durant la fundació jurídica de la ciutat, el nom es canvia pel de Santafé o Santa Fe.

El nom Santafé de Bogotà (o Santa Fe de Bogotá) no va ser oficial durant l'època colonial, però el seu ús es va tornar comú per la necessitat de distingir aquesta Santafé d'altres ciutats amb el mateix nom, sent Bogotà el nom indígena de la regió. Durant aquesta època s'anomenava Bogotà a l'actual població de Funza.

Al 1819, en crear-se la República de Colòmbia, el nom de la ciutat es reemplaça per Bogotà. Llavors la població de Bogotà comença a anomenar-se «Funza».

La Constitució de 1991 indirectament canvia el nom de la capital pel de Santa Fe de Bogotà. La polèmica deslligada per aquest canvi obliga que al 2000 s'aprovi una reforma constitucional per a suprimir les paraules «Santa Fe de», quedant la ciutat de nou amb el nom de Bogotà.

Història

Des del 10500 adC, grups humans habitaven la zona amb activitats de caça i recol·lecció. Des del 3500 adC, ja es registren activitats hortícoles, de terrisseria i la domesticació del curí per grups que àdhuc depenien de la caça i recol·lecció. En el 500 adC, ja estava molt difós el cultiu del blat de moro i la papa. Cap a l'any 800 de l'era actual, els muisques (poble indígena més important de la família Chibcha) habitaven la zona, com resultat d'una migració d'origen chibcha, procedent d'altre territori (probablement vinguts des de Centreamèrica), que s'havia barrejat amb la població anterior.

Durant l'any 1200 la Confederació Muisca ja estava establerta en la seva totalitat (es calcula que la seva població era propera al milió d'habitants, però pel moment de la conquesta havia descendit a uns 650 000). El primer Zipa i príncep de Bacatá del que es té coneixement va ser Meicuchuca al 1450, on Saguanmachica va venir a succeir vint anys més tard.

Període colonial

Plazoleta del Chorro de Quevedo, un dels llocs probables on va tenir lloc la fundació de Bogotà

La "fundació de facto" de la ciutat de Santafé va ser celebrada el 6 d'agost de 1538 pel conqueridor espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada, amb la construcció de dotze barraques en honor als apòstols i una església en el lloc anomenat Thybzaca, (en espanyol Teusaca, d'aquí l'origen del nom del barri Teusaquillo), on estava la casa d'estiu del Zipa. Alguns historiadors situen el lloc de l'església en l'actual plaça del Chorro de Quevedo, uns altres on estava la capella del Humilladero, borda nord-oriental de l'actual Plaça Santander, i les versions més encertades, en el lloc on ara està l'altar major de la Catedral Primada de Bogotà.

Després d'haver derrotat als muisques i conquerit el Valle de los Alcázares, avui Sabana de Bogotà, entre 1536, any que Jiménez va arribar a la Sabana, (després d'arribar amb més de 500 homes en la seva expedició des de Santa Marta i acabar amb tan sols 70), i 1538, Jiménez també va realitzar la "fundació jurídica" de Santafé el 22 d'abril de 1539, juntament amb Nicolás de Federmann i Sebastián de Belalcázar. Inicialment anomenada La nostra Senyora de l'Esperança, en la fundació jurídica va canviar el seu nom a Santafé.

Des que Jiménez va denominar, al 1538, a tots els territoris que envoltaven Santafé com el Nou Regne de Granada, Santafé va ser durant tot el període colonial la seu del govern de l'Audiència del Nou Regne de Granada (creada en 1550) i cabdal d'aquest, depenent del Virregnat del Perú. Després va ser cabdal del Virregnat de Nova Granada —després de la creació del mateix en 1717—, acollint als virreis.

Juntament amb el port de Cartagena de Indias, van anar les ciutats més importants en el territori que avui constituïx la nació colombiana. Cronistes de l'època reporten un misteriós soroll que va provocar pànic en els habitants de Santa Fe la nit del 9 de març de 1687, fenomen que es va denominar Temps del Soroll.

La real cèdula de l'emperador Carles I va elevar a Santafé, en 1540, a la categoria de ciutat. El Cabildo de Santafé ja havia estat establert en 1539, i en 1548 l'emperador li va atorgar el títol de molt noble, molt lleial i ciutat més antiga del Nou Regne, i per blasó d'armes un escut que està una àguila negra en camp d'or, amb una magrana oberta en cada arpa, orlat d'alguns rams d'or en camp blau.

Mural sobre la Independència de Colòmbia en el Congrés Nacional

Alexander von Humboldt va visitar Bogotà entre el 1800 i 1804, denominant-la Atenes d'Amèrica en honor a les seves institucions culturals i científiques, entre les quals es comptava el primer observatori astronòmic d'Amèrica del Sud, fundat per José Celestino Mutis.

A la ciutat habitaven alguns dels criolls més influents del Virregnat (persones de la talla de Policarpa Salavarrieta i Antonio Nariño), ja que va ser allà on es va gestar el moviment independentista que va dur als fets del 20 de juliol de 1810 i que van desembocar en la primera independència de Colòmbia, sent Santafé el primer territori en independitzar-se.

Aquests fets es coneixen com l'esdeveniment de El Florero de Llorente, quan els germans Francisco i Antonio Morales van entrar a demanar prestat, per a adornar un sopar amb un funcionari real arribat d'Espanya, un florer al comerciant espanyol José González Llorente, que tenia un magatzem en el cantó nord-oriental de l'avui anomenada Plaça de Bolívar, sent rebutjats de dolenta manera per aquest, el que va ser pres com una excusa per a provocar una baralla que va acabar en disturbis entre la població. Aquest fet marca l'inici de les lluites i el crit de la independència. Si bé el territori va ser reconquerit pels espanyols al 1816, finalment al 1819 es va obtenir la independència definitiva.

Període republicà

Palau de Justícia (costat Nord de la Plaça de Bolívar)

Després de la independència de 1819, Santafé va rebre novament el nom indígena de l'antiga capital muisca: Bogotà (encara que el poble va ser rebatejat com Funza). De fet, des de sempre el seu nom oficial va ser Santafé de Bogotà però se li denominava comunament sol com Santafé per distingir-la de l'actual Funza.

La ciutat es va convertir en capital de la república de la Gran Colòmbia liderada pel llibertador Simón Bolívar, que es va dissoldre poc després donant inici als avui estats de Equador, Colòmbia Veneçuela i Panamà. El 17 d'abril i el 19 de juny de 1876 el Consell de la ciutat en els seus acords 6 i 8 estableixen la nomenclatura i numeració de calles i carreras, canviant els tradicionals noms dels carrers per números consecutius tal i com es manegen en la actualitat. No obstant això, hi ha grans avingudes que tenen nom propi (Ex. Avenida del Dorado).

La història de Colòmbia i Bogotà la resta d'aquell segle va ser un reguitzell de guerres civils, entre les quals la més transcendental va ser la Guerra dels Mil Dies, en la que les faccions Conservadora i Liberal van dessagnar al país donant lloc a grans batalles en territori de Bogotà i als seus voltants (Usaquén). Aquesta guerra va donar la benvinguda al segle XX. En el període de la federalització de 1861 a 1886, Bogotà va rebre el títol de Capital Federal i els seus pocs barris van ser elevats a la categoria de cantons, tornant a la normalitat després de la constitució de 1886.

En aquesta època la població de la ciutat amb prou feines superava els 100 mil habitants. En 1881 es va estrenar la primera línia del Ferrocarril de Bogotà des de San Victorino fins a Facatativá, que, finalitzant el segle XIX, arribava a diferents zones del país i fins i tot fins al mar, a Santa Marta. En 1884 va començar a operar el servei de tramvia de mules (de la Plaça de Bolívar a Chapinero), i en 1910 va fer el propi el sistema de tramvia elèctric que fins als anys 1940 es va estendre en múltiples línies al voltant de la ciutat i les seves proximitats. Junt amb el tren, aquests mitjans de transport van ser els pilars de la interacció, creixement i desenvolupament futur de la capital i els seus voltants.

Segle XX

Amb el segle es va iniciar un període de floriment urbanístic. En els anys 1920 es va inaugurar el primer aeroport de Llatinoamèrica, sent Colòmbia el primer país en tenir líneas aèries comercials.

En 1925 amb la fundació de la Companyia Nacional d'Electricitat, José Domingo Dávila Pumarejo li va subministrar a la ciutat el servei de energia elèctrica ininterromput, després d'aprofitar la caiguda d'aigua del riu Bogotà a l'altura del Salt del Tequendama. Es pot anotar que aquesta central elèctrica fins i tot es troba en funcionament.

A partir de la dècada de 1930 es van dur a terme els primers projectes urbanístics amb motiu del quart centenari de la seva fundació, entre els que es pot destacar la construcció del complex urbanístic en el per llavors naixent barri de Teusaquillo, la Ciutat Universitària, el Parc Nacional i l'estadi de futbol Nemesio Camacho (El Campín).

Catedral Primada de Bogotà (costat Est de la Plaça de Bolívar).

En l'època compresa entre 1940 i 1960 es van desenvolupar altres importants projectes inspirats en el ' ' International Style ' ' i els dogmes de Le Corbusier, entre els que es pot destacar el Centre Residencial Antonio Nariño.

L'esmentat floriment es va veure abruptament detingut després de la mort de Jorge Eliécer Gaitán el 9 d'abril de 1948, que van seguir la destrucció i el saqueig de gran part de la ciutat, provocats per una multitud enardida. Després d'aquest esdeveniment conegut com el Bogotazo, el desenvolupament de la ciutat va ser afectat profundament.

El 30 d'abril de 1948 es va firmar el Pacte de Bogotà com parteix de la IX Conferència Panamericana realitzada a la ciutat durant aquest mes, i que es va subscriure el maig de 1949 davant de l'ONU. D'aquest es va generar la creació de l'Organització d'Estats Americans (OEA), en un compromís de buscar sempre solucions pacífiques en els conflictes entre els països americans.

Després del Bogotazo, les famílies més poderoses, que fins a aquell moment havien habitat majoritàriament el centre de la ciutat, es van anar desplaçant gradualment a altres sectors de la ciutat com Chapinero i El Chicó, i fins i tot a poblacions properes com Usaquén i Suba. Aquests desplaçaments van obligar a la ciutat -que fins a aquell moment era un petit burg centralista, seu de pensadors i polítics- a modernitzar-se i ampliar-se fins i tot aquestes noves poblacions, quan històricament la seva extensió no superava la de les actuals localitats de La Candelaria i Santafé.

Després del Bogotazo, el país es va veure sumit en una ona de violència rural, que encara en l'actualitat no s'ha detingut totalment. Conseqüència directa d'això ha estat el desplaçament massiu de la població rural, que ha migrat cap a les principals ciutats del país. A causa d'això, Bogotà va passar en cas de tenir 831.800 habitants el 1951 a 6.840.116 en l'actualitat (sol en el perímetre, i al voltant de 8 milions en l'àrea metropolitana) i ubicar-se entre les 30 ciutats més poblades del món. Si bé en aquest augment cal, considerar l'annexió dels municipis metropolitans deguda a l'expansió de la capital, el factor immigratori és la part primordial.

La breu dictadura militar de mitjan els anys 1950, dirigida pel General Gustavo Rojas Pinilla, va contribuir enormement al desenvolupament de la ciutat, orientant la urbanització cap a l'occident, principalment gràcies a la construcció de l'Autopista Nord, del nou Aeroport Internacional El Dorado (inaugurat el 1959) i la reconstrucció de l'avinguda que l'unia al centre de la ciutat (Carrer 26 o El Dorado) i el llavors ultra modern Centro Internacional de Bogotá. A pocs carrers d'aquest també es va inaugurar, el 1951, l'hotel més important del país cridat primer 'San Diego, posteriorment canviaria el seu nom a Tequendama' (a finals de la dècada), després pas a anomenar-se 'Tequendama Intercontinental' (ja que és administrat per aquesta firma hotelera) i actualment és seu del 'Crowne Plaza Tequendama Bogotá'.

L'1 de gener de 1955 es va crear el Districte Especial, com a Àrea Metropolitana de Bogotà, són integrats allà els municipis de Bosa, Engativá, Fontibón, Suba, Usme i Usaquén; així mateix el mas de Chapinero és integrat al perímetre de la capital i es va constituir com la primera alcaldia menor de la ciutat.

En 1961, durant la presidència de Alberto Lleras Camargo, i amb els diners atorgats pel president dels Estats Units d'Amèrica. John Fitzgerald Kennedy com a part del projecte de la Aliança per al Progrés, es va desenvolupar la construcció del barri Ciutat Kennedy en proximitats del popular barri de Techo.

En 1964 la zona de Pont Aranda (primer residencial i després empori industrial) va rebre també el nomenament d'alcaldia menor, sent en 1967 seguida per l'extensió del barri Ciudad Kennedy.

Per a 1972 es va dividir el districte a 16 alcaldies menors, incloent els municipis annexos. Noves alcaldies van ser els tres tradicionals sectors del centre: Santafé, Teusaquillo i Los Mártires; els Barris Units del Nord -apareguts en els anys 1920 i legalitzats en 1933-, Antonio Nariño, San Cristóbal (aquestes al sud de l'antiga ciutat) i Tunjuelito, segregada d'Usme.

En 1977 es va crear l'alcaldia menor de La Candelaria, gràcies a l'esforç de la Corporació Centre Històric La Candelaria en preservar i reservar aquesta zona històrica de la ciutat.

En 1983, a causa del caos generat per les invasions al sud, el govern va disposar el pla Ciutat Bolívar i aquesta va passar a ser una altra localitat més de la ciutat.

Alguns fets per destacar durant la violenta i plena de terror dècada de 1980 són la crisi d'ostatges de l'Ambaixada de República Dominicana, que només es va solucionar després de 19 dies; el robatori de l'espasa de Simón Bolívar, que era propietat del Llibertador i que va ser sostreta de la Quinta de Bolívar; el robatori de gran quantitat d'armament militar del Cantó Nord (Usaquén) i la presa i crisis d'ostatges del Palau de Justícia (1985), que va acabar en tragèdia, després de la presa per la força del recinte per part de l'exèrcit i la desaparició de molts dels quals allà es trobaven, sense que mai s'hagi pogut saber amb exactitud l'ocorregut i ell donant lloc a mútues recriminacions que encara avui s'escolten entre ex-guerrillers del M-19 i Govern.

Val la pena esmentar també l'atemptat realitzat amb més de 500 quilos d'explosius contra l'edifici del DAS el 6 de desembre de 1989 -el principal objectiu era el seu director, el general Miguel Alfredo Maza Márquez- per part de Pablo Escobar i Els Extraditables, que va ocasionar més de 60 morts i va ser la pitjor de les accions perpetrades pel grup a la Capital. Tanmateix, l'esperit dels bogotans va mostrar el seu tremp davant la adversidad.

Amb la Constitució de 1991, el Districte Especial es va convertir en Districte Capital, es van integrar tots aquests municipis al seu perímetre urbà, les zones es van elevar a localitats, dividint-se el Districte a 20 localitats, incloent-se ara la de Rafael Uribe Uribe -segregada d'Antonio Nariño- i la nova localitat de Sumapaz, netament rural, on hi ha els corregimientos de San Juan de Sumapaz i Betania, i les inspeccions de policia de Concepció, Nazareth i Pasquilla, que van ser afegits en els anys de 1960 per preservar aquest pulmó de la ciutat i tenir control sobre l'erm i per seguretat a les zones muntanyoses d'accés a la ciutat.

A partir de la dècada de 1990, la ciutat va experimentar importants canvis durant les administracions dels alcaldes grans Antanas Mockus i Enrique Peñalosa. Es va iniciar la construcció del destacat sistema de transport massiu TransMilenio, basat en models de transport metropolità implementats amb èxit en Brasil, però desenvolupat amb una major complexitat i amplitud. Actualment és un dels orgulls de la ciutat i és considerat un exemple quant a mobilització urbana. Igualment es va realitzar una important tasca de recuperació de l'espai públic per als vianants, especialment en el centre de la ciutat amb la construcció del Eje Ambiental(carrer 13 o avinguda Jimenez ), la recuperació de la placeta del barri San Victorino(carrer 13 amb carrera 13), la construcció del Parc Tercer Mil·lenni al sector marginal conegut com El Cartucho, entre altres, sumades a la construcció d'una xarxa de biblioteques públiques i una xarxa de ciclo-rutes per tota la ciutat, a més a Bogotà es troba la Torre Colpatria de 196 metres d'altura , l'edifici més alt del país i el quart edifici més alt de Llatinoamèrica.

Segle XXI

L'any 2000 Antanas Mockus va ser elegit per a un nou període al capdavant de la ciutat. El 2003 Luis Eduardo Garzón, del Pol Democràtic Independent, va guanyar les eleccions. En aquest últim període, s'han continuat els megaprojectes iniciats per administracions anteriors, sobretot en infraestructura viària per al sistema de transport massiu TransMilenio. A més d'això, la implementació d'una marca per atreure turisme i inversió i programes socials, que inclouen la creació de menjadors comunitaris i l'ampliació de la cobertura educativa per a la població de baixos recursos.

Malgrat estar allunyat dels principals actes terroristes i de la guerra que es viu al país, Bogotà ha estat colpejada diverses vegades per atemptats amb bombes, sent especialment importants d'esmentar l'atemptat al Club El Nogal el 2003 perpetrat per les FARC. L'últim atemptat (que no va provocar ferits, però sí danys materials), fou perpetrat el 12 d'agost del 2010 contra l'emissora Radio Caracol. Tanmateix, la seguretat de la ciutat, a hores d'ara, és força millor que fa uns anys.

Geografia

Bogotá de nit: Torres de la Procuraduria Avianca i Contraloría (d'esquerra a dreta).

La ciutat-capital està situada a la Sabana de Bogotà, sobre l'altiplà cundiboyacense (Serralada Oriental dels Andes), a una altitud d'uns 2640 msnm. Té una àrea total de 1732 km² i una àrea urbana de 384,3& km². El territori on s'assenteixi la ciutat va ser antigament un llac. D'això donen evidència els aiguamolls que cobreixen alguns sectors no urbanitzats de la Sabana i a la localitat de Suba. A l'arribada dels primers conqueridors aquest territori estava cobert de pantans.

Està delimitada per un sistema muntanyós en el qual es destaquen els turons de Monserrate (3152 msnm d'altura|alçària) i Guadalupe (3250 msnm d'altura|alçària) a l'orient de la ciutat. Es troba comunicada amb el turó de Monserrate a través dels serveis de transport de telefèric i funicular. El Santuari que allà es troba, és considerat el major atractiu de la capital. Al bescoll|turó de Guadalupe s'accedeix a través de la via a Choachí.

El seu riu més extens és el riu Bogotà, que des de fa diverses dècades presenta alts nivells de contaminació, el govern de la ciutat ha liderat diversos projectes de descontaminació. Altres rius importants a la ciutat són el riu Tunjuelo, que discorre pel sud de la ciutat, el riu Fucha, el riu Juan Amarillo (Salitre), els quals desemboquen al riu Bogotà.

Les cascades del Salt del Tequendama en Sibaté, fan part del riu Bogotà i són un lloc turístic als afores de la ciutat, per seu en altre temps esplendor. Finalment el riu desemboca en el riu Magdalena, a l'altura del municipi cundinamarqués de Girardot.

La zona on està ubicada la ciutat, la qual correspon a la placa tectònica sud-americana, presenta una important activitat sísmica, que s'evidencia amb els terratrèmols que ha sofert durant la seva història, registrats en 1785, 1827, 1917 i 1948. Aquests dos últims, sumats a diversos incendis, van destruir gran part de la zona colonial de l'antiga Santafé.

Vista del centre de la ciutat des del Parc Salitre Mágico

Además encara que encara continuen sent municipis pertanyents al Departament de Cundinamarca, les poblacions de Soacha, Zipaquirá, Facatativá, Chía, Mosquera, Madrid, Funza, Cajicá, Sibaté, Tocancipá, La Calera, Sopó, Tabio, Tenjo, Gachancipá i Bojacá conformen el Àrea Metropolitana de Bogotà, reconeguda per l'últim cens nacional realitzat pel DANE en 2005.

Reuneixen una població de més d'1 milió d'habitants, conformant una mateixa zona urbana amb Bogotà. Estan integrats a més, conurbados al seu territori (és a dir sense peatges), Soacha i Sibaté fins i tot l'arribada a les cascades del Salt de Tequendama i el zoològic Santa Creu en el peatge Chusacá cas de la part sud. En la part nord fins al Pont del Común en el límit amb Chía. A l'occident fins al peatge Sibèria absorbint el Parc Metropolitano La Florida i part de Cota. A l'orient hi ha La Calera, totalment unida a la ciutat i a més és un sector turístic de fàcil accés. En cap part de la jurisdicció de la ciutat no hi ha peatges, cas molt diferent al que ocorre en capitals com Londres. Només quan es construeixi l'Avinguda Longitudinal d'Occident (ALO) que unirà Chusacá amb el sector de La Caro en el municipi de Chía, hi haurà dos peatges tipus TAG com els usats a les autopistes de Santiago de Xile al llarg d'aquesta via.

Vegeu també: Àrea Metropolitana de Bogotà

Clima

La ciutat té un clima de muntanya a causa de l'altitud (principalment afectat per la nuvolositat), que oscil·la entre els 7 i els 18 °C, amb una temperatura mitja anual de 14 °C (similar al clima de la primavera septentrional). Les temporades més plujoses de l'any són entre abril i maig, i entre setembre i novembre, assolint els 114 mm/mes. En contrast, les temporades més seques de l'any es presenten entre desembre i febrer, i entre juliol i agost, en les quals durant la nit i la matinada es presenten fortes gelades que afecten l'agricultura; durant aquestes gelades, les temperatures solen descendir per sota dels zero graus Celsius. El gener de l'any 2007 la temperatura va baixar a xifres rècord, ja que a l'àrea de la ciutat es va assolir els -8.1 °C i en els municipis veïns -9 °C. El mes d'agost sol ser molt assolellat durant el dia i acompanyat de vents, el sorgiment de gelades també és possible en aquestes dates.

En els mesos en què es presenten majors precipitacions a l'any ocorren calamarsades de grans proporcions com l'ocorreguda el 3 de novembre de l'any 2007.

Temperatures i precipitacions mitjanes de Bogotà
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Record altes °C (°F)	30 (86)	23 (73)	23 (73)	30 (86)	21 (70)	21 (70)	23 (73)	28 (82)	23 (73)	21 (70)	22 (72)	26 (79)	23 (73)
Mitjana més altes °C (°F)	18 (64)	18 (64)	19 (66)	18 (64)	17 (63)	17 (63)	17 (63)	17 (63)	17 (63)	17 (63)	17 (63)	17 (63)	18 (64)
Mitjana més baixes °C (°F)	4 (39)	7 (45)	8 (46)	8 (46)	8 (46)	8 (46)	8 (46)	7 (45)	7 (45)	8 (46)	8 (46)	6 (43)	7 (45)
Record baixes °C (°F)	-9 (16)	-7 (19)	-7 (19)	-2 (28)	-4 (25)	-2 (28)	-1 (30)	-4 (25)	-5 (23)	-1 (30)	-5 (23)	-6 (21)	-6 (21)
Precipitació mm (inches)	40 (1.57)	50 (1.97)	80 (3.15)	110 (4.33)	100 (3.94)	60 (2.36)	40 (1.57)	40 (1.57)	60 (2.36)	167 (6.57)	110 (4.33)	60 (2.36)	986 (38,82)
Font: 2008.02.13

Demografia

Població de Bogotà (sol el perímetre del Districte) (miles de habitants)
1938	330,3
1951	831,8
1964	1.878,0
1973	2.796,2
1985	3.992,2
1993	4.945,4
2005	6.840,1
Habitantes de Bogotà (Carrera 7 amb Carrer 72) durant la famosa marxa del 4 de febrer de 2008.

D'acord amb les xifres presentades pel DANE del cens 2005, la ciutat compta actualment amb una població de 6.840.116 habitants i 7.945.263 en l'àrea metropolitana, amb una densitat poblacional d'aproximadament. 3.912 habitants per quilòmetre quadrat. Sol 15.810 habitants s'ubiquen en la zona rural del Districte Capital. El 47,5% de la població són homes i el 52,5% dones. La ciutat compta amb la taxa de analfabetisme més baixa del país, ja que només assoleix el 4,6% en la població major de 5 anys d'edat.

Els serveis públics tenen una alta cobertura, ja que un 99,5% dels habitatges compta amb servei de energia elèctrica, mentre que un 98,7% té servei de aqüeducte i un 87,9% de comunicació telefònica. No obstant això segons la missió per al disseny d'una estratègia per a la reducció de la pobresa i la desigualtat, en el 2005 la ciutat presentava un 32,6% de pobres (persones que viuen amb menys de US$2,0 al dia).

A Bogotà, igual com en tota la resta del país, el procés d'urbanització accelerat no es deu exclusivament a la industrialització, ja que existeixen unes complexes raons polítiques i socials com la pobresa i la violència, les quals han motivat la migració del camp a la ciutat al llarg del segle XX, determinant un creixement exponencial de la població a les zones urbanes i l'establiment de 'cinturons de misèria' ' als seus voltants. Una exemple dramàtic d'això és l'alt nombre de desplaçats que han arribat a Bogotà, segons la Consultoria per als Drets Humans, Codhes, en el període 1999-2005 van arribar a Bogotà més de 260.000 persones com a resultat de desplaçaments, aproximadament el 3,8% del total de la població de Bogotà. Les localitats on es concentra la majoria de la població desplaçada són: Ciudad Bolívar, Kennedy, Bosa i Usme.

Ordre Social

Els últims governants de la ciutat han realitzat campanyes dirigides a la ciutadania tendents a la reducció dels seus índexs de delinqüencia. d'acord amb el recent informe oficial de la Veeduría Distrital, en els últims deu anys s'ha passat de 89,4 morts violentes per cada 100.000 habitants el 1996, a 37,9 el 2005.,la qual cosa representa una reducció del 57.6%, tenint en compte que en el mateix període la població va augmentar en més d'un 25%. D'aquestes morts violentes, es va registrar que un 62,8% es van produir per homicidis, mentre que el 20,5% van anar causades per accidents de trànsit; a més es revela que un 85,1% de les víctimes van ser homes i un 14,9% mujeres. Malgrat això presenta nivells de delinqüència menors als d'altres grans capitals de món.

Organització polític-administrativa

La ciutat s'ubica dins del Distrito Capital, subdivisió dins del Departament de Cundinamarca i equivalent a un Departament, sent una divisió territorial de primer ordre a Colòmbia, el qual organitza i administra aquesta ciutat i les altres poblacions dins de la seva jurisdicció.

El Alcalde Major del Districte Capital és el cap de govern i de l'administració distrital, representant legalment, judicialment i extrajudicialment al Districte Capital. És un càrrec elegit democràticament per quatre anys, que és exercit actualment per Samuel Moreno, membre del Pol Democràtic Alternatiu. A més cada una de les localitats té un Alcalde Local, nomenat per l'Alcalde Gran del Districte i sota la supervisió d'aquest, els qui s'encarreguen de coordinar l'acció administrativa del govern distrital a la localitat.

El Concejo Distrital posseeix atribucions legislatives i és l'encarregat d'exercir el control polític en l'administració distrital. Es troba compost per 45 regidors representatius de les vint localitats, els quals són elegits democràticament cada quatre anys; de la mateixa forma, compte amb secretaries distritales (salut, mobilitat, educació, entre d'altres) i un departament que maneja el tema ambiental (Departament Tècnic Administratiu del Medi Ambient - DAMA).

El poder judicial a la ciutat es troba conformat pel Tribunal Superior del Districte Judicial i pel Consell de Justícia, el qual és compost per 9 membres i dividit a tres sales, les quals sesionan cada una amb tres consellers de la següent manera: Sala de decisió de contravencions civils, Sala de decisió de contravencions penals i Sala de decisió de contravencions administratius, desenvolupament urbanístic i espai públic.

Vegeu també: Alcalde de Bogotà

Divisió administrativa

Localitats de Bogotà

La ciutat està ubicada dins del Distrito Capital de Bogotà, el qual se subdivideix a 20 localitats i en aquestes s'agrupen més de 1.200 barris que hi ha al casc urbà de Bogotà. Llevat de la localitat de Sumapaz, les altres localitats es consideren també subdivisions de la ciutat.

Cada localitat compta amb una Junta Administradora Local -JAL-, integrada per no pas menys de set ni més de nou membres, elegits per votació popular per a un període de quatre anys que hauran de coincidir amb el període del Consell Distrital.

Una JAL compleixen funcions concernents amb els plans i programes distritales de desenvolupament econòmic i social d'obres públiques, vigilància i control a la prestació dels serveis públics a la seva localitat i les inversions que es realitzin amb els recursos del Districte Capital, a més del concernent a la distribució de les partides globals que els assigni el pressuposat distrital i, en general, velar pel compliment de les seves decisions, recomanar l'adopció de determinades mesures per les autoritats del Districte Capital, i promoure la participació ciutadana.

Les localitats són:

Usaquén Chapinero Santafé San Cristóbal Usme

Tunjuelito Bosa Ciutat Kennedy Fontibón Engativá

Suba Barrios Unidos Teusaquillo Los Mártires Antonio Nariño

Puente Aranda La Candelaria (Centre Històric) Rafael Uribe Uribe Ciutat Bolívar Sumapaz

Les localitats se subdivideixen al seu torn en «Unitats de Planificació Zonal» (UPZ) o simplement Zones, i aquestes agrupen diversos barris i, en ocasions, senderes.

Economia

L'any 2006, el PIB (producte intern brut) de Bogotà va ser de 50 bilions de pesos, el qual representa 23% del PIB nacional; no obstant això, la taxa de desocupació arriba a l'11,3% i la subocupació al 31,6 per cent.

Les principals fonts de desenvolupament econòmic de la ciutat són la indústria manufacturera (20,93% del PIB), els serveis immobiliaris (8,81%), els serveis financers (7,64%), comerç (6,91%) i administració pública (6,25%).

Vista del Centre Internacional de Bogotà des de la Torre Colpatria, a l'altura de la intersecció dels viaductes del Carrer 26 (Avinguda El Dorado) amb el Carrer 10 i el Carrer Setè. S'aprecia al costat inferior-esquerre, l'Hotel Intercontinental Tequendama Bogotá (edifici terracota) i al costat centre-esquerre, l'edifici del Centre de Comerç Internacional (edifici gris)

Bogotà és un dels majors centres industrials del país i d'Amèrica Llatina. Per la seva ubicació geogràfica, la ciutat és un punt estratègic en termes logístics, ja que el transport de tot tipus de mercaderia cap a altres llocs del país és relativament ràpid. De la mateixa manera es facilita el proveïment de matèries primeres per al sector industrial a la ciutat, per la seva proximitat a regions agrícoles de gran importància com els Llanos Orientales. Primordialment es destaquen els sectors industrials de aliments, begudes química, farmacèutica, tèxtil, editorial i metalmecànica. Moltes companyies multinacionales han establert la seva operació regional en aquesta zona industrial durant les últimes dècades pels avantatges que ofereix. Un 22,7% de la producció industrial del país en el 2004 es va manufacturar a Bogotà.

Els principals sectors del Districte Capital en els quals es concentra l'activitat industrial són Puente Aranda, Fontibón, Bosa, i en els municipis de Funza i Soacha.

La ciutat compte amb diversos sectors comercials on es poden trobar productes nacionals i importats, l'any 2004 es van comptabilitzar 2.552 establiments comercials en la ciudad. També és pionera en la construcció de centres comercials (llocs on es troba una varietat d'establiments en una ciutadella comercial), per la qual cosa és considerada per molts com la ciutat amb major concentració d'aquest tipus d'edificacions al món. Entre els més coneguts es pot esmentar:

• Nord: Unicentro (el més antic i famós, pioner a Sud-Amèrica, va ser el més gran fins i tot que es inauguro el Santafé), Palatino, Cedritos 151, Atlantis Plaza, Andí, El Retiro, Santa Ana, Granahorrar (rebatejat recentment com a Avinguda Xile, a causa de la desparición del Banc Granahorrar, que era el seu propietari i que va ser adquirit per BBVA), Hisenda Santa Bàrbara, BIMA, Galerias Ciudadela Comercial, Plaça 54 (extensió de l'anterior) i el Santafé (el més gran del país).

• Occident: Portal de la 80, Cafam Floresta Mundo Comercial Metrópolis, Àlbers Diverplaza Gran Estació, Salitre Plaza, Unicentro de Occidente, Hayuelos Centro Comercial (el segon en mida de la ciutat).

• Noroccidente: Bulevard Niça, Portoalegre, Passeig San Rafael, Iserra 100, Centre Suba, Subatzar Plaça Imperial.

• Centre: Ciutadella Comercial San Martín, Omnicentro de la Calle 19, Centre Mundial del Llibre.

• Sud: Plaça de Las Américas, Ciutat Tunal, Tintal Plaza, Mil·lenni Plaça, MetroRecreo, Altavista.

• Àrea Metropolitana: Centre Chía, Plaça Major i Sabana Nord (Chía), Uniabastos (Cota), Nova Plaza (Facatativá) i Metrosur, Unisur i Mercuri en Soacha.

Addicionalment els dies els diumenges funcionen alguns Mercados de Puces a la ciutat, en els quals es poden adquirir antiguitats i artesanies.

Diverses multinacionals i empreses d'hipermercats i supermercats tenen punts de venda al llarg i ample de la ciutat com Carrefour (divuit hipermercats en l'àrea metropólitana), Almacenes Éxito (disset hipermercats en l'àrea metropólitana), Homecenter, Makro, Alkosto, Cafam. SAO, Casa Estrella, Carulla, Viver, Falabella i Olímpica, entre d'altres.

Telecomunicacions

La capital té disponibles pràcticament tots els serveis de comunicacions existents. Es pot trobar des de telèfons públics fins a xarxes sense fil de banda ampla, passant per xarxes de telefonia mòbil que inclouen fins i tot els túnels o les estacions del sistema TransMilenio i centres de navegació o cibercafès comunament anomenats cafès internet. Té punts d'accés a Internet sense fil a diversos hotels, universitats, carrers, centres comercials, a l'aeroport internacional, al Pont Aeri, biblioteques, botigues, etc.

La principal prestadora del servei de telefonia fixa és l'Empresa de Telecomunicacions de Bogotà (ETB); també són presents Telecom (de Telefónica) a través del servei Capitell, Telmex i EPM Bogotà. Hi ha tres operadors de telefonia cel·lular tots amb tecnologia GSM (Movistar, Comcel i Tigo).

Bogotà és pionera en la implementació de tecnologies de nova generació, com les xarxes 3G, televisió digital, etc.

La ciutat compta amb quatre canals de televisió pública exclusius (Capital, Citytv, Canal 13 i TeleAmiga), a més dels cinc canals nacionals (els privats: Caracol i RCN, i els públics Canal Un, Senyal Institucional i Senyal Colòmbia). Compta amb múltiples serveis de televisió satel·lital com el de DirecTV i el de Telefónica, per cable majoritàriament proporcionada per l'empresa mexicana Telmex (Antigues Tv Cable, Cablecentro i superWiew) i l'empresa veneçolana Super Cable i d'antenes parabòliques, amb una àmplia oferta de centenars de canals internacionals, a més de diversos canals exclusius per a Bogotà en els diferents serveis de televisió satel·lital i per cable.

A la capital estan establertes totes les grans cadenes radials del país i les seves diferents emissores en AM i FM, en un 70% de les emissores de FM està disponible el servei RDS. (vegi's Emissores de Bogotà)

Compte també amb diversos diaris entre els quals es destaquen:

El Tiempo El Espectador Cartera El Nuevo Siglo El Periodico

La Republica Avui El Espacio VER el diari de la gente

Entre els setmanaris destaquen:

• Bogotà Positivo (Gratuït)
• Voz Proletaria
• UN Periodico

Mobilitat a Bogotà

Trànsit

Es calcula que cada dia entren i surten de la ciutat prop d'un milió de cotxes. Els trancones o embussos són força comuns a la ciutat, tot i les àmplies avingudes que recorren la ciutat.

Accessos viaris

Embús de trànsit en hora punta a l'alçada de la Calle 100 de Bogotà amb l'Autopista Norte.

Bogotà compta amb accessos viaris ràpids a tot el país, les principals vies terrestres d'accés a la ciutat són l'Autopista Nord (que comunica amb les zones del nord del país) i la Autopista Sud, que al costat de la Troncal Carrer 13, també anomenada Avenida Centenario, fan part de la Carretera Panamericana en el tram Simón Bolívar que la uneix amb Caracas, Maracaibo, Quito i Guayaquil. A la part occidental hi trobem la Calle 80, que després del pont sobre el riu Bogotà es converteix en l'autopista Medellín-Bogotà. També al nord hi ha la Carrera Séptima, que després de la Calle 170 es denimina Carretera Central del Norte i serveix com a via alternativa per a l'Autopista Norte. Al l'extrem sud-oriental, l'Avenida Boyacà, que enllaça amb l'Avenida Caracas i l'Autopista al Llano, es connecten comunicant la ciutat amb els Llanos Orientales.

Pel nord també té una gran importància l'Avenida Sexta que després de la Calle 170 es denomina Carretera Central del Norte i serveix com a via alterna per a l'Autopista Norte, cap a tot el nord i orient del país.

L'Avinguda Suba-Cota connecta la localitat de Bogotà amb aquest municipi i des d'allà es connecta amb l'Autopista Norte, l'Avenida Séptima i la Calle 80 (Autopista Medellín-Bogotà).

Pròximament s'iniciarà la construcció de l'Avenida Longitudinal de Occidente (ALO), que serà la via perifèrica de l'occident de la ciutat i que tindrà com a objectiu descongestionar el trànsit a l'interior de la ciutat. Començarà en el peatge de Chuzacá, travessant el municipi de Soacha per penetrar posteriorment en el perímetre de la ciutat, per la localitat de Bosa. Continuarà cap al nord passant per les localitats de Ciudad Kennedy, Fontibón, Engativá i Suba, per finalment acabar a l'extrem nord al lloc de La Caro en el municipi de Chía. En aquesta via es té projectat que funcioni amb un sistema de Telepeatge free flow similar al de les autopistes de Santiago de Xile.

L'Avenida El Dorado o Calle 26, a partir de la Avenida 50 fins a l'Aeroport, passa a denominar-se com Autopista El Dorado ja que té una major quantitat de carrils i encreuaments per a ponts, el que permet la comunicació ràpida entre el centre de la ciutat i l'Aeroport internacional.

Transport terrestre

Busos Articulats per la Avinguda Jiménez, arribant a l'Estació Museu de l'Or (estació) del sistema TransMilenio.

Cap a la dècada dels anys 1990, el sistema de transport de la ciutat es trobava a punt del col·lapse. Durant dècades es va debatre sobre la construcció d'una xarxa de transport metropolità, però mai no es va comptar amb el suport del govern nacional, havent de descartar-se i ajornar diversos projectes de construcció d'un sistema de tren metropolità.

Finalment el 1998 es va iniciar un projecte de transport públic massiu. Es va optar per una solució diferent al Metro, per tal d'estalviar costos i fer possible una major extensió de les línies. És conegut com a Sistema de Transport Massiu del Tercer Mil·lenni "TransMilenio".Gràficament, es podria definir com un autobús articulat que funciona per un carril segregat, semblantment als tramvies moderns, com ara els que circulen a la ciutat de Barcelona. Compta amb un servei de "llançadores" que enllacen les estacions del Transmilenio amb els barris perifèrics de la ciutat. Els autobusos que fan el servei són de color vermell i els llançadora de color verd. Estan em marxa diversos projecte per tal d'ampliar el recorregut d'aquest important mitjjà de transport.

Es calcula que gairebé 1.500.000 de de Bogotà usen el sistema TransMilenio a diari. El passatge té un preu de $1.500 pesos colombians, (0,86 dòlars).

S'ha construït a més una xarxa de línies de Ciclorrutes de més de 300 km, que és la més extensa de Llatinoamèrica, per promoure el transport alternatiu i reduir l'ús de l'automòbil. El seu ús ha augmentat gradualment, encara que encara falta connectar algunes de les línies i crear xarxes secundàries, terciàries i completar els llocs d'encontre|trobada com està pressupostat.

Estació Héroes de TransMilenio sobre la Autopista Nord (Bogotà).

Més de 24.800 Busos i Microbusos de 66 empreses privades presten el servei de transport urbà, que continua sent la base principal del transport a la ciutat. El servei ha millorat en els últims anys amb l'adquisició de nous vehicles, però fins i tot circulen busos que porten més de 20 anys de circulació, generant una contaminació crítica i una sobre oferta caòtica.

A Bogotà hi ha uns 47.000 taxis, distingibles clarament pel seu color groc. Funcionen amb taxímetre i són un mitjà de transport molt utilitzat pels bogotans.

El Tren de Rodalies de Bogotà està inclòs en el Pla Mestre de Mobilitat de la ciutat, i s'espera el suport del govern nacional, que actualment estudia i gestiona el projecte, per a la seva futura realització. El 2004 el govern nacional va reparar la línia fèrria del nord, que de Bogotà arriba fins a les Acereries i Ciments Pau del Riu a Boyacá, per al transport de càrrega durant els dies hàbils, en canvi els caps de setmana i dies festius la línia fèrria s'utilitza per al Tren Turístic de la Sabana de Bogotà. Ocasionalment la línia fèrria de l'occident també és usada per a transport de càrrega.

La ciutat compta a més amb la Terminal Terrestre de passatgers i càrrega ubicada en Ciutat Salnitre Occidental dins de la localitat de Fontibón, dividida en 5 Mòduls de Mini-Terminals:

• Groc (1) Rutes Al Sud del País
• Blau (2) Rutes a l'Est i Oest del País
• Vermell|Roig (3): Rutes al Nord del país i a tot Sud-amèrica.
• Verd (4): Servei de Taxis Intermunicipals i Interdepartamentals
• Morat (5): Arribada de passatgers i abordatge de Taxis i Busos de servei urbà.

A més, funciona un Parador satèl·lit a l'altura del Portal del Nord de TransMilenio amb destinacions cap al nordest de la ciutat (Cundinamarca, Boyacá i Santander) i un altre a l'altura de l'Estació Avinguda Américas 53 A, amb destinació als municipis metropolitans de l'occident de la ciutat.

La ciutat es trobava en procés de posar en funcionament Terminals de Transport en els extrems Nord i Sud de la ciutat, i ja ha iniciat la seva construcció la del sud.

Transport aeri

El 1919 es va inaugurar l'Aeroport de Sostre, que va ser reemplaçat en 1959 pel Aeroport Internacional El Dorado, construït durant el govern de Gustavo Rojas Pinilla a la localitat de Bogotà de Fontibón, molt a prop de la capital. Aquest aeroport és el més important del país, amb una terminal nacional i un altre d'internacional, a més d'un terminal de càrrega compost per dues terminals i una de les tres pistes d'aterratge més grans del món. En 1998 es va inaugurar una segona pista, actualment l'aeroport internacional El Dorado és un dels mes importants de Llatinoamèrica i és el primer aeroport quant a moviment de càrrega de tot Llatinoamèrica, i el tercer quant a moviment de passatgers.

A causa de la congestió presentada a l'Aeroport El Dorado, en 1981 va ser inaugurat un aeroport annex denominat Puente Aéreo, administrat per l'aerolínia Avianca. En aquesta terminal operen tots els vols nacionals de la companyia i de la seva subsidiària SAM.

També, annex a El Dorado es troba l'Aeroport Militar CATAM (Comando Aeri de Transport Militar), reservat per a vols militars i governamentals.

Tot el complex d'El Dorado (Aeroport Internacional, Pont Aeri i CATAM) conforma l'aeroport amb major volum de càrrega i el tercer quant a passatgers en Amèrica Llatina(després de Ciutat de Mèxic i São Paulo), amb més de 9 milions de viatgers per any.

En la zona rural de Pugi, localitat al nord-oest de Bogotà, es troba l'Aeroport Guaymaral, amb capacitat de permetre l'aterratge de petites aeronaus i manegar l'operació aèria de la policia metropolitana. En el veí municipi de Madrid, ubicat a la zona metropolitana de Bogotà, es troba un aeròdrom que funciona com una important base aèria de la FAC (Força Aèria Colombiana).

El 2006 es va lliurar la licitació per a la concessió per vint anys del complex aeri d'El Dorado, això, a fi d'efectuar una gran remodelació durant els pròxims cinc anys. Es busca ampliar l'espai de l'aeroport per augmentar la seva capacitat a 16 milions de passatgers, el doble de l'actual. Tot l'anterior permetrà convertir al Aeroport Internacional El Dorado en un dels més grans centres d'operacions aèries del continent. Tanmateix a causa de problemes estructurals descoberts en l'edifici principal, es prengué la decisió de cancel·lar la remodelació que es vènia avançant, per demolir-lo i finalment construir un nou aeroport al mateix lloc.

Salut

Bogotà compta amb una xarxa d'institucions prestadores de serveis en salut adscrites a la Secretaria de Salut Distrital.

Les esmentades institucions s'agrupen en tres nivells d'acord a l'atenció que presten: el primer nivell compta amb 10 hospitales que ofereix atenció bàsica medicina general, exàmens de laboratori, urgències, hospitalització i odontologia; el segon nivell compta amb 7 hospitals, els quals a part dels serveis del primer ofereixen a més atenció en especialitats bàsiques optometría i psicologia; el tercer nivell congrega 5 hospitals, els quals deixen addicionalment serveis de subespecialitats tals com cardiologia, neurologia, genètica, dermatologia, etc.

Addicionalment, el Districte Capital compta amb 142 punts d'atenció mèdica distribuïts en totes les localitats, en els quals es pot accedir a serveis de diversa complexitat. L'atenció en cada institució està regida pels lineaments de la llei 100 de 1993 i els seus decrets reglamentaris, els quals estableixen el règim subsidiat per als usuaris. En l'actualitat existeixen 22 entitats prestadores de salut (EPS), les quals tenen una cobertura de 4.963.607 usuaris d'acord amb les estadístiques presentades pel Ministeri de Protecció Social corresponents al 30 de novembre de 2005. La capital recentment ha vingut constituint-se en destinació|destí per a nacionals i estrangers, que busquen tractaments mèdics, a causa de la presència d'institucions mediques molt reconegudes a nivell internacional, com la Clínica Barraquer (especialitzada a Optometría i Oftalmologia) i la Fundació Abood-Shaio, on es realitzo la primera intervenció quirúrgica per instal·lar un marcapassos al món, així com també reconeguts centres de tractament de càncer, tractament de malalties neurologias i de cirurgia plàstica i reconstructiva, ademas de l'exitencia de diversos bancs de sang, teixits i celulas mare.

Educació

La plaça central de la ciutat universitària de la Universitat Nacional de Colòmbia.

La ciutat compta amb un ampli sistema educatiu, tant a nivell de primària i secundària com a universitari. A causa de la constant migració de persones cap a la capital del país, la disponibilitat de quotes per accedir a l'educació que ofereix l'Estat gratuïtament, és sovint insuficient. La ciutat compta a més amb un sistema de col·legis variat i escoles de caràcter privat.

Existeix un gran nombre d'universitats, i a la ciutat es troben 6 de les millors universitats del país, totes acreditades parcial o totalment pel CNA (Consell Nacional d'Acreditació), de les quals són a Bogotà, a saber:

• La Universitat Nacional de Colòmbia,
• La Universidad de Los Andes,
• La Universitat del Rosari,
• La Universitat Externado de Colòmbia i
• La Pontifícia Universitat Javeriana.

Una de les seus de la Universitat Sant Tomás, sobre la Carrer Nou.

Altres universitats que es destaquen són: Universitat de La Sabana (en el municipi veí de Chía), Universitat Militar Nova Granada, Universitat de La salle (Bogotà), Universitat EAN, Universitat de San Buenaventura, Universitat Pedagògica Nacional, Universitat Distrital Francisco José de Caldas, Uniempresarial, Universitat Minut de Déu, Universitat Incca de Colòmbia, Universitat San Martín, Universitat d'Amèrica, Universitat Sergio Arboleda, Universitat Pilot de Colòmbia Universitat Konrad Lorenz, Universitat Sant Tomás, Universitat Autònoma de Colòmbia, Politècnic Grancolombiano, Universitat Catòlica de Colòmbia, Escola Colombiana d'Enginyeria, Fundació Universitat Central, Universitat El Bosque, Universitat La Gran Colombia, Universidad Lliure, Els Llibertadors Institució Universitària, Universitat Manuela Beltrán, Universitat Jorge Tadeo Lozano i Universitat Antonio Nariño.

La ciutat compta amb una Ciudad Universitària en la Universitat Nacional de Colòmbia ubicada al tradicional sector de Teusaquillo. Amb una àrea d'1 milió 200 mil metres quadrats es converteix al campus més gran de Colòmbia i un dels més grans d'Amèrica Llatina, va ser construïda des de 1936 per l'arquitecte urbanista Leopoldo Rother amb base en l'esquema pedagògic de l'alemany Fritz Karlsen. En la construcció dels edificis van participar arquitectes com l'italià Bruno Violi, els alemanys Ernst Blumenthal i Erich Lange, i els colombians Fernando Martínez Sanabria, Guillermo Bermúdez i Rogelio Salmona.

La localitat de La Candelaria acull|allotja la major concentració d'universitats privades, única en Amèrica Llatina, donant la impressió que en s'hi hagi en un verdader campus públic.

La UNESCO va atorgar a Bogotà el títol de Capital mundial del llibre per a l'any 2007, per la qualitat de les iniciatives que s'han desenvolupat, i per aquelles que es tenen previstes, tendents a promoure la lectura i la indústria editorial.

Cultura

Museus i Galeries

Bogotà disposa d'una àmplia oferta cultural que s'ha incrementat considerablement en les últimes dècades. En l'actualitat, la ciutat ofereix 58 museus i prop de 70 galeries d'art.

Arqueologia i Història Natural

• El Museu de l'Or, amb 35 mil peces d'or i tumbaga, a més de 30 mil objectes ceràmics, lítics i tèxtils, representa la major col·lecció d'orfebreria prehispànica del món. El seu edifici i col·leccions van ser declarats pel Ministerio de Cultura com Bé d'Interès Cultural de Caràcter Nacional.

• El Museu Arqueològic - Casa del Marquès de San Jorge. Mantingut pel Banc Popular en una casa colonial del Centre Històric de Bogotà. Compta amb prop de 30 mil peces d'art precolombí.

• El Instituto de Ciències Naturals de la Universitat Nacional de Colòmbia. Un dels quatre majors museus de ciències naturals d'Amèrica Llatina. La seva col·lecció de més d'un milió d'ítems, inclou peces zoològiques, botàniques, paleontològiques, geològiques, arqueològiques i etnogràfiques. Posseeix restes de tombes de més de 12 mil anys procedents de la Sabana de Bogotà, les més antigues de la Regió; una col·lecció de papallones de finals del segle XVIII recollida per José Celestino Mutis; dibuixos de plantes elaborats per la Comissió Corogràfica (1852); restes prehistòriques d'assentaments humans a l'Amazones, a més d'una biblioteca especialitzada en ciències amb llibres procedents de biblioteques particulars dels segles XVIII i XIX. Encara que l'Institut té|posseeix un edifici en al campus de la Universitat Nacional de Colòmbia, un gran percentatge de les seves col·leccions és restringida de consulta a investigadors. En un espai del vestíbul principal, es mostra una petita selecció de la col·lecció.

• Museu Geològic d'Ingeominas. Ubicat a un costat del campus de la Universitat Nacional de Colòmbia, té|posseeix una col·lecció especialitzada en Geologia i Paleontologia.

Art

• El Museu Botero, on poden trobar-se, a més de 123 obres de Fernando Botero, 87 obres d'artistes internacionals com Picasso, Miró, Degas, Monet, entre molts d'altres.

• La Col·lecció d'Art del Banc de la República amb prop de 4300 peces d'art colombià, llatinoamericà i universal. Ocupa la poma sud de la Biblioteca Luis Ángel Arango.

• El Museu d'Art del Banc de la República.

• El Museu d'Art Modern de Bogotà, ubicat en un edifici dissenyat per l'arquitecte Rogelio Salmona, té|posseeix una col·lecció d'art colombià, llatinoamericà, europeu; arts gràfiques, disseny industrial i fotografia.

• El Museu Nacional de Colòmbia, el patrimoni del qual es divideix en quatre col·leccions: art, història, arqueologia i etnografia. Amb pintures de:José María Espinosa, Ramón Torres Méndez, Fernando Botero, Alejandro Obregón, Ricardo Acevedo Bernal, Ignacio Gómez Jaramillo, Guillermo Wiedemann, Enrique Grau, Eduardo Ramírez Villamizar i Edgar Negret entre d'altres.

• El Museu d'Art Colonial, en una casa del segle XVI, reuneix la més important col·lecció d'art colonial de Colòmbia. La seva col·lecció de prop de 4000 peces inclou art neogranadino, de Quito, cuzqueño, centreamericà, mexicà i europeu des del segle XV fins al segle XIX.

• El Museu d'Art de la Universitat Nacional de Colòmbia, ubicat al campus de la Universitat Nacional de Colòmbia, reuneix una col·lecció de pintura, dibuix, gravat, fotografia i escultura colombiana, amb prop de 2.500 peces. Posseeix la Col·lecció Pizano que inclou una selecció de gravats europeus antics i prop de dues-centes reproduccions (del segle XIX) d'escultures europees. Mostra el seu patrimoni a través d'exposicions temporals.

• El Museu - Església de Santa Clara, ubicat a un costat del Palau Presidencial, reuneix una esplèndida col·lecció d'art colonial santafereño. Presenta exposicions temporals d'art contemporani (fotografia, vídeo i instal·lacions).

Museu d'Art i Pinacoteca, Ciutat Universitària, Bogotà

• El Museu d'Art Contemporani El Minuto de Dios, ubicat a l'occident de la ciutat, és un museu fangar que reuneix peces de Fernando Botero, Alejandro Obregón, Enrique Grau, Eduardo Ramírez Villamizar i altres importants artistes colombians.

• La Fundació Gilberto Alzate Avendaño, ubicada en el centre històric de Bogotà, a més de realitzar activitats relacionades amb les arts escèniques, presenta de forma temporal a les seves sales exposicions d'art. Compta amb una col·lecció d'art colombià del segle XX que mostra el públic a través d'exposicions temporals.

• El Museu d'Arquitectura Leopoldo Rother, ubicat al campus de la Universitat Nacional de Colòmbia. És l'únic museu d'arquitectura al país. Té nombrosos plànols, maquetes, fotografies i documents relatius a l'arquitectura colombiana del segle XX, que mostra, a través d'exposicions temporals.

• Casa-Museu Ricardo Gómez Campuzano, ubicada al nord de Bogotà i administrada per la Biblioteca Luis Ángel Arango, posseeix una col·lecció de prop de 2500 obres realitzades per aquest artista entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Al Museu funciona també la Biblioteca Alfonso Palacio Rudas.

• El Museu d'Arts Visuals, de la Universitat Jorge Tadeo Lozano.

Històrics

• La Cinquena de Bolívar. Patrimoni Històric i Monument Nacional. En l'adultesa de Bolívar, la Quinta va ser el lloc on va residir per més temps.

• El Museu Nacional de Colòmbia. A més de la seva col·lecció d'art, té una important col·lecció d'història de Colòmbia.

• El Museu del Segle XIX. Ubicat a un costat del Palau Presidencial i mantingut pel Fons Cultural Cafetero, reuneix, sota una mirada històrica, una important mostra d'arts decoratives, arts plàstiques i en general, objectes històrics del Bogotà del segle XIX.

• El Museu de la Independència, també conegut com a Casa del 20 de juliol. En aquest lloc es van desenvolupar els esdeveniments del 20 de juliol de 1810, data de la primera revolta que portaria a la independència de la regió de Cundinamarca.

• La Casa Museu Francisco José de Caldas, reconegut intel·lectual de finals del segle XVIII.

Nens

• Maloka.
• Museu dels Nens de Bogotà.
• Museu de la Ciència i el Joc de la Universitat Nacional

Nous Museus

Actualment es troben en desenvolupament diversos nous museus:

• El Museo Art Decó, un dels pocs en el seu gènere a Amèrica Llatina.

• El Museu de Bogotà, per al que s'està restaurant l'antiga Casa del Virrei Sámano a La Candelaria.

• El Museu Enrique Grau, que s'assentarà al casalot que pertanyés a l'artista, al nord de Bogotà. Inauguració prevista per a 2008.

• El Medecina, de la Medecina. L'altre Museu d'Història de la Medicina|Medecina, el de la Universitat Nacional de Colòmbia, es troba tancat el públic temporalment.

• El Museu Olímpic Colombià, que estarà dedicat enterament a l'esport. La seva construcció va iniciar finals del primer semestre de 2007.

• El Museu de la Maragda.

Teatres

Festival Iberoamericà de Teatre, el festival de teatre més gran del món

D'altra banda, l'urbs és l'escenari del Festival Iberoamericà de Teatre, esdeveniment que se celebra cada dos anys, que convoca una infinitat de grups teatrals tant nacionals com estrangers i es cataloga com el millor festival de teatre del país i d'Amèrica Llatina. Com tota ciutat cosmopolita, compta també amb un bon nombre de sales de teatre (45 en total), sent la principal, el Teatro Colón i les sales del Teatre Nacional a les seves dues seus, el de La Castellana i el del Carrer 71, així com la tradicional sala del TPB, el Teatre La Candelaria, el Teatre Camarín del Carmen (amb més de 400 anys d'existència; que va ser abans un antic hospital, després un hotel i posteriorment un convent), el Teatre Colsubsidio (privat), i un símbol de la ciutat, el remodelat Teatre Jorge Eliécer Gaitán, el de major aforament de Sud-amèrica en l'actualitat, ubicat en la Carrera Setena en el Centre Internacional de Bogotà, el Auditori Lleó de Greiff ubicat en la Universitat Nacional de Colòmbia, és el major auditori i amb la millor acústica de Colòmbia, on actualment es presenta la Orquestra Filarmònica de Bogotà i altres múltiples esdeveniments culturals. També es troba el denominat Teatro a l'aire lliure, "La Mitjana|Mitja Coca|Mastegot" on també es realitzen esdeveniments musicals.

Respecte al setè art, la metròpoli compta amb el seu propi festival de cinema, el Festival de Cinema de Bogotà, i nombroses sales, les quals presenten tant com les millors cintes de cinema comercial del moment, com cinema art, el que permet apreciar les diverses realitzacions de directores europeus, asiàtics i llatinoamericans.

El principal pol cultural de la ciutat es troba al sector de La Candelaria, Centre Històric de la ciutat; aquest presenta una concentració d'universitats i centres acadèmics única a Amèrica del Sud. En aquest mateix sector es troben la gran majoria dels museus importants de la ciutat; per aquestes i més raons, per a l'any 2007 Bogotà va ser designat com Capital Iberoamericana de la Cultura.

Festivals

La Plaça de Braus La Santamaría, el Planetari Distrital i les Torres del Parc a la localitat de Santa Fé.

• Temporada Taurina, es du a terme durant els mesos de gener i febrer en la Plaça de Braus de Santamaría (amb capacitat per a 23 mil persones), al costat del Parc de la Independència amb la participació dels toreros més importants llatinoamericans i europeus. Ofereix el millor cartell de quantes temporades se celebren a Sud-amèrica, sol comparable amb les que es realitzen a Mèxic. Durant els últims anys s'ha presentat ininterrompudament el millor torero de l'actualitat, Julián López, "el Juli".

• Festival de Rock al Parc, cada any es realitza Rock al Parc, el festival de música en espanyol més gran del món, l'esdeveniment musical gratuït més gran de Llatinoamèrica i el primer festival llatinoamericà, on participa un gran nombre de bandes distritales, nacionals i internacionals dins dels gèneres del Rock com el Metal, Hardcore, Punk, Ska, alguna cosa de Blues i Jazz i noves tendències. Té com a punt de celebració la gegantina plaça d'esdeveniments del Parc Metropolità Simón Bolívar (amb aforament màxim de 140.000) i rep anualment més de 500.000 assistents en els tres dies de celebració.

• 'Festival de Salsa al Parc ' ', es realitza anualment al Parc Metropolità Simón Bolívar amb la participació de les millors orquestres de salsa de Nova York, Cuba, Puerto Rico, Colòmbia i el Carib.

• Festival de Jazz al Parc, esdeveniment anual realitzat el mes de setembre als principals parcs i universitats de Bogotà, així com al Teatre a l'aire lliure "La Mitjana|Mitja Coca|Mastegot".

• Festival de Cinema Europeu mostra cinematogràfica anual que es realitza a finals del mes d'abril.

• Festival Iberoamericano de Teatro, un dels esdeveniments culturals més importants de la capital, es realitza cada dos anys en els mesos de març o abril, coincidint amb la Setmana Santa, és un dels internacionalment més grans en el seu gènere.

• Carnaval de Bogotá, se celebra cada any el dia 6 d'agost i el cap de setmana posterior a aquest, per a l'aniversari de la ciutat.

• Festival d'Estiu, se celebra des de fa 11 anys el mes d'agost, amb inauguració i les seves activitats més importants al Parc Metropolità Simón Bolívar, però amb activitats per tots els parcs i zones verdes de la capital, amb múltiples activitats esportives i recreatives.

Biblioteques

Les dues majors biblioteques públiques són:

• La Biblioteca Nacional de Colòmbia, fundada en 1777, dependent del Ministeri de Cultura i dipositària de més de dos milions d'exemplars, amb un important fons de llibres antics.
• La Biblioteca Luis Ángel Arango, inaugurada el 20 de febrer de 1958, dependent del Banc de la República i dipositària de gairebé dos milions de ejemplares. Con 45 mil metres quadrats i 10 mil visitants diaris, constitueix un dels centres culturals més dinàmics del continent. Del Banc de la República depèn també la Biblioteca Alfonso Palacio Rudas, al nord de la ciutat, amb prop de 50 mil exemplars.

Biblioteca Virgilio Barco, en el Parc Simón Bolívar

Biblioteques de Biblored

La ciutat compta també amb les biblioteques pertanyents a Biblored, institució que administra 16 biblioteques petites i 4 grans biblioteques públiques, totes elles, icones de la ciutat. Aquestes últimes són:

• La Biblioteca Virgilio Barco, inaugurada l'any 2000 al mig d'un nou parc homònim. El seu disseny va ser realitzat per l'arquitecte Rogelio Salmona. En seus 16 mil metres quadrats allotja 150 mil llibres. Allà estan ubicades les oficines de Biblored. És un dels edificis icones de l'arquitectura de la ciutat.

Megabiblioteca pública El Tintal, al sud de la ciutat.

• La Biblioteca El Tintal, ubicada en el sud-occident de la ciutat i dissenyada per l'arquitecte Daniel Bermúdez. Capacitat: 150 mil exemplars. Antigament en aquest lloc estava ubicada una planta de tractament de residus.
• La Biblioteca El Tunal, ubicada al parc homònim al sud de la ciutat. Capacitat: 150 mil exemplars.
• La Biblioteca de Suba Centro Cultural Julio Mario Santodomingo, encara en construcció, la seva inauguració està prevista per a finals de 2008. Amb disseny de l'arquitecte Daniel Bermúdez, serà la més gran de Biblored, ja que comptarà amb dos teatres (un de gran capacitat i un altre de baixa), sales de lectura amb 150 mil exemplars, sales d'exposició i un gran parc. El seu cost ascendeix a prop de 25 milions de dòlars.

Biblioteques públiques i universitàries no adscrites a Biblored

Altres grans biblioteques públiques són: la Biblioteca del Congrés de Colòmbia (amb 100 mil exemplars), la del Institut Car i Corb (amb gairebé 200 mil exemplars, la biblioteca més important llatinoamericana en Filologia i Lingüística), la Biblioteca de l'Acadèmia d'Història, la Biblioteca de l'Acadèmia de la Llengua, la Biblioteca de l'Institut Colombià d'Antropologia i Història ICANH, i, nombroses biblioteques universitàries.

Dins d'aquestes últimes, mereixen menció:

Biblioteca Central, Ciudad Universitària.

• La Biblioteca Central de la Universitat Nacional de Colòmbia, amb prop d'un milió d'exemplars a totes les seves seus.

• La Hemeroteca Nacional Universitària, una de les majors col·leccions de revistes i diaris del país.
• La Biblioteca Central de la Universitat Javeriana, amb diversos cents de milers d'exemplars, té un important fons antic de la comunitat jesuïta.
• La Biblioteca i Arxiu|Arxivament Històric de la Universitat del Rosari, en els fons dels quals és possible trobar, 11 llibres incunables, milers de manuscrits i llibres antics.
• La Biblioteca de la Universitat dels Andes, amb gairebé mig milió d'exemplars, estrena nova seu.
• La Biblioteca de la Universitat de Bogotà Jorge Tadeo Lozano, amb un nou edifici per a seus 200 mil exemplars dissenyat per l'arquitecte Daniel Bermúdez.
• La Biblioteca de la Universitat Externado de Colòmbia, amb cent cinquanta mil exemplars.

Addicionalment el nou Centre de Ciència i Alta Tecnologia Luis Carlos Sarmiento Angulo de la Universitat Nacional de Colòmbia, que comptarà a més, amb una biblioteca especialitzada de 80 mil exemplars. El cost de l'edifici ascendeix a 10 milions de dòlars.

Biblioteques adscrites a institucions

La ciutat compta amb les sis seus de la Xarxa de Biblioteques de la Caixa|Capsa de Compensació Familiar Colsubsidio i, amb les biblioteques i centres de documentació adscrits a institucions com el Museu Nacional de Colòmbia (especialitzat en llibres antics, catàlegs i art), el Museu d'Art Modern de Bogotà, la Aliança Francesa, el Centre Colombo Americano, etc.

==== Noves biblioteques ====

Un altre conjunt de biblioteques de Bogotà el constitueixen les noves iniciatives colaborativas entre l'Estat, la ciutat i organismes internacionals. Aquest és el cas dels nous:

• Centre Cultural Gabriel García Márquez, dissenyat per l'arquitecte Rogelio Salmona en el Centre Històric de Bogotà, per encàrrec del Fons de Cultura Econòmica de Mèxic. Va ser inaugurat el 30 de gener de 2008. Su cost ascendeix a 10 milions de dòlars.

• Centre Cultural Espanyol, que començarà a construir-se amb fons públics de Bogotà i del Govern Espanyol en la Carrera Tercera amb Avinguda 19, en el Centre de Bogotà.

• Biblioteca Julio Mario Santodomingo, dissenyada per l'arquitecte Daniel Bermudez, va començar a construir-se en el primer semestre del 2007 i comptés amb una àrea construïda de 23.000 metres quadrats sobre un terreny de 5.5 hectàrees. El seu cost supera els 20 milions de dòlars.

Aquesta infraestructura de biblioteques públiques ha estat elogiada internacionalment i ha portat a premis com l'"Access to learning" atorgat per la Fundació Bill i Melinda Gates; o el més recent, "Bogotà: Capital Mundial del Llibre 2007".

Arxius Històrics

A més de les biblioteques, Bogotà compta amb un conjunt d'arxius històrics.

Arxiu de Bogotà, al Carrer Cinquè

• El Arxiu General de la Nació. El seu edifici, inaugurat el 1994 amb disseny de l'arquitecte Rogelio Salmona, acull prop de 60 milions de documents, sent un dels dipositaris de fonts històriques primàries més gran d'Amèrica Llatina. Reuneix documents de tots els períodes de la història d'Amèrica (des de la Conquesta fins al present) procedents no solament de Colòmbia sinó també dels territoris que van conformar la Nova Granada o, posteriorment, la Gran Colòmbia com Veneçuela, l'Equador i Panamà. També hi ha documents provinents d'Amèrica Central, el Perú i Xile. El seu Fons "Negres i Esclaus" va ser distingit per la UNESCO com a part del programa Memòria del Món.

• El Arxiu de Bogotà, ubicat a prop a l'Arxiu General de la Nació i inaugurat el 2003.

• Addicionalment, existeixen arxius de consulta restringida a causa de la seva importància específica: l'Arxiu Musical de la Catedral Prevalguda de Bogotà (amb milers de llibres de cor i cançoners del període colonial), l'Arxiu Arquidiocesano, l'Arxiu del Seminari Conciliar de Bogotà, l'Arxiu Històric de la Universitat Nacional de Colòmbia i l'Arxiu de la Casa de la Moneda de Bogotà, dependent del Banc de la República.

Bogotà Capital Mundial del Llibre 2007

Publicitat de Bogotà Capital Mundial del Llibre, promovent una sèrie d'esdeveniments al llarg de tot l'any (Casa del Gerro al fons la Catedral)

En 2005 el llavors Alcalde Gran de Bogotà Luis Eduardo Garzón, va presentar davant d'UNESCO la postulació de Bogotà per a ser Capital Mundial del Llibre el 2007. El document incloïa una àmplia ressenya sobre l'activitat literària a Bogotà. Programes com a Llibre al Vent, la xarxa de biblioteques i la presència d'organitzacions que, de manera articulada, treballen per la promoció del llibre i la lectura a la ciutat es feien que es ressaltava. Després d'estudiar les postulacions de diverses ciutats del món, la UNESCO va proclamar a Bogotà com a Capital Mundial del Llibre 2007, per la integralitat de la seva proposta, l'existència de diverses iniciatives específiques per al programa Capital Mundial del Llibre i el compromís de tots els grups, tant públics com privats, involucrats en el sector del llibre.

Fires

• Feria Internacional del Libro, es realitza anualment en el Centre de Fires i Exposicions de Corferias (Corporació de Fires i Exposicions S.A) i està recolzada per editors internacionals, sent de les millors que es realitzen al continent.

• Feria Internacional de Bogotà, una fira internacional d'indústria i comerç que es realitza cada dos anys en el Centre de Fires i Exposicions de Corferias, durant els anys parells.

• Expoartesanías també celebrada a Corferias. En general durant tot l'any se celebren importants fires i esdeveniments a Corferias; aquest coliseu és un altre importantíssim orgull de la capital.

• ArtBo, La Feria Internacional de Arte de Bogotà, és un esdeveniment organitzat per la Cambra de Comerç de Bogotà que l'any 2006 va arribar en la seva segona versió, consolidant-se com una vitrina que mostra el treball|feina d'artistes consolidats i emergents i que enforteix el mercat de l'art a Colòmbia. Tot a 6.600 metres quadrats d'exhibició i amb la presència de 21 galeries nacionals i 31 d'internacionals (Argentina, el Brasil, Espanya, Mèxic, Xile, Cuba, Veneçuela i els Estats Units).

Tradicions culturals

Bogotà reuneix persones provinents de tot el país, que en mesura menor o major han vingut contribuint a les antigues tradicions culturals típiques de la ciutat. Igual com en la resta de Colòmbia, el valor de la unitat familiar és bastant important en la societat de Bogotà, que és especialment notable en celebracions religioses i èpoques especials de l'any.

Vista nocturna de l'Església San Agustín en La Candelaria.

Històricament la ciutat des dels seus primers anys ha tingut una tradició molt forta d'arrelament el catolicisme, que ha vingut canviant durant l'última dècada des de la Constitució de 1991, la qual va motivar el creixement de moviments protestants i altres grups religiosos. Mostra d'aquesta tradició religiosa és el nombre de temples construïts en el centre històric de la ciutat i els costums associats a ella com a l'ascens als turons tutelars Monserrate i Guadalupe, als cims de la qual es troben temples catòlics.

Els de Bogotà són persones retastades, amants de l'educació, la cultura i les seves diverses manifestacions com la música, la literatura, el cinema, el teatre i les arts plàstiques; mostra d'això és la proliferació d'institucions culturals, biblioteques públiques i privades, institucions educatives, sales de cinema, de teatre i galeries d'art per tota la ciutat.

Gastronomia

el Ajiaco, potser el plat típic més representatiu de Bogotà.

A Bogotà és possible trobar restaurants de menjar|dinar típic, internacional i especialitzat en diferents llocs de la ciutat. Els principals sectors de restaurants internacionals són Usaquén, la Zona G, La Candelaria i el Centre Internacional.

Dins dels plats típics de Bogotà es pot destacar el ajiaco santafereño, que és una sopa preparada amb pollastre papa de diferents varietats, panotxa i guascas (una espècia), usualment se li addiciona crema de llet i alcaparras i s'acompanya de alvocat i una deliciosa crema de curuba.

També és molt tradicional consumir tamal amb chocolate; el tamal colombià és una pasta de massa de maiz amb carn o pollastre, cigró, pastanaga i condiments, embolicats en fulles de plàtan i cuits, al vapor.

Així mateix, les principals postres típiques de la ciutat són les figaflors amb arequipe, maduixes amb crema, postres de nates i mató amb melao. El Canelazo és una beguda del Altiplà Cundiboyacense que es prepara amb aigua de panela, aiguardent i canyella, i es consumi calent.

Als afores de la ciutat en els 4 punts cardinals s'ubiquen llocs d'encontre|trobada per degustar almojábanas (panets de farina de blat de moro, mató i formatge), garullas (aneu. de farina de blat de moro), el pa de iuca (aneu. de farina de iuca), civades i masatos (panets de farina de quinoa), productes que parlen dels costums alimentaris típics de la ciutat.

Esports

Estadi El Campín, ubicat sobre el Carrer 30, és el principal estadi de futbol de la ciutat i el país (tribuna occidental).

A la capital colombiana, així com a tot el país, l'esport que més interès motiva és el futbol, sent Millonarios (l'equip amb major nombre de campionats del futbol colombià, 13) i Santa Fe (primer campió del futbol colombià) dos dels seus equips en la Primera Divisió. A més són els únics en haver jugat tots els torneigs de primera divisió en la història del futbol professional del país. Ambdós conjunts disputen el clàssic de la capital.

La Equitat és l'equip ascendit en condició de campió de la Segunda Divisió en el 2006 i és el tercer representant de la ciutat en la primera divisió.

El Boyacá Chicó Fútbol Club, format en honor al barri del mateix nomeni, va jugar a la ciutat fins a 2004, quan per qüestions de patrocini i de suport econòmic governamental, es va traslladar a la ciutat de Tunja, ubicada a 157 km de Bogotà (90 minuts de distància).

Altres equips de futbol de la ciutat que fan la seva història en la Segunda Divisió són Academia Futbol Club de Compensar i el Bogotà Futbol Club, tambien estava l'equitat assegurances de compensar que ja acendio a ho ´ ´ A ``

També de la ciutat i la seva zona metropolitana competeixen 11 equips en la divisió Primera C, a la zona 1, Independent Distrital, Facatativa Fútbol Club, Associació Cristiana Esportiva i els equips B de La Equitat i Compensar. A la zona 2 competeixen Caterpillar Motor, Super Mundial Fútbol Club, Chía Fútbol Club, Real Madrid i els equips B de Millonarios i Santa Fe.

Quant a infraestructura, la ciutat compta amb el Estadi Nemesio Camacho El Campín (a la localitat de Teusaquillo), inaugurat en 1938 amb capacitat per a 48.600 persones. És la seu de la Selecció de futbol de Colòmbia en les Eliminatòries Mundialistas i la casa de Millonarios i Santa Fe.

El Campín suma 23 disputes de la Copa Llibertadors d'Amèrica i ocupa el lloc 10 de ciutats amb major quantitat de partits en aquest torneig, a més ambdós equips han jugat allà nombrosos partits i temporades internacionals i han guanyat molts dels seus 19 títols en el Futbol Professional Colombià.

Estadi Alfonso López Pumarejo, l'estadi de la Ciutat Universitària de Bogotà, construït el 1936.

Per destacar s'han jugat finals de la Copa Llibertadors d'Amèrica en 1989, de la Copa Conmebol en 1996 i de la Copa Merconorte en 1999, 2000 i 2001. A més la Selecció de futbol de Colòmbia, es classificà pel Campionat Mundial de Xile 1962 i ha estat subcampiona en 1975 i campiona en 2001 de la Copa Amèrica.

Altres estadis a Bogotà són:

- El recent remodelat Estadi Metropolità de Sostre (a la localitat de Ciutat Kennedy), sedi de La Equitat, amb capacitat per a 15.000 persones.

- El Estadi Alfonso López Pumarejo en la Universitat Nacional de Colòmbia, a la Ciutat Universitària (també ubicada a Teusaquillo), sedi del Bogotà Futbol Club, amb capacitat per a 12.000 persones, primer estadi de la ciutat en 1936, Monument Nacional i seu de primera divisió entre 1948 i 1952 del desaparegut Universidad de Bogotà.

- El Estadi Compensar, propietat de la caixa|capsa de compensació familiar del mateix nom, casa de la Acadèmia Futbol Club i que va ser el primer estadi i un dels dos únics de gespa sintètica a Colòmbia. Té capacitat de 4.500 espectadors.

- Estadi Olaya Herrera (en la localitat de Rafael Uribe Uribe), on es disputa des de 1959, el torneig de futbol aficionat més important i tradicional del país, l'Hexagonal de l'Olaya. Amb capacitat per a 10.000 aficionats.

Altres camps de futbol de menor nivell dins del perímetre de Bogotà són: El Campincito (mini-estadi annex a El Campín), Tabora (a la localitat d'Engativa), Servitá (a la localitat d'Usaquen), La Alquería (a la localitat de Pont Aranda), Atahualpa (a la localitat de Fontibon), La Gaitana (a la localitat de Suba), La Paz (dins del Parc Metropolitano Timiza), el del Parc El Salitre, el del Club La Fortaleza, entre d'altres.

A més compta en l'àrea metropolitana amb els Estadis Luis Carlos Galán de Soacha, i els Municipales de Chía, Zipaquirá, Sibaté, Tabio, Facatativa i Madrid (en els que s'ha disputat el torneig de Segunda Divisió i en els casos de Soacha i Zipaquirá, fins i tot partits de Primera Divisió quan El Campín va estar suspès).

Cap destacar una cosa molt important les milers de canxes de 'Microfútbol' ', modalitat del Futsal, que existeixen de cap a cap de la ciutat, des dels parcs més petits, així com en coliseus o centres esportius, en realitat, aquesta modalitat ve a ser més practicada a Bogotà que el mateix futbol, per la facilitat de trobar camps on jugar-la.

Altres escenaris esportius importants són el Coliseu Cobert El Campín, ubicat al costat del Estadio i de l'Estació Coliseo de TransMilenio, amb capacitat per a 28 mil persones, el Autòdrom de Tocancipá, situat en el municipi d'aquest nom, que inclou el Kartódromo Juan Pablo Montoya, el complex aquàtic del Parc Simón Bolívar, el Velòdrom Primero de maig, el Palau dels Esports i la unitat esportiva "El Salnitre" que inclou el Velòdrom Luis Carlos Galán Sarmiento (seu dels Campionats Mundials de Ciclisme en pista de 1995), el Diamant El Salitre (estadi de beisbol), el Coliseu El Salitre, el Centre d'Alt Rendiment, així com el Centre de Recreació de Compensar (amb piscines olímpiques i canxes de futbol).

Altres importants escenaris esportius de Bogotà es troben dins dels grans parcs de Bogotà (veure sota secció Parcs importants de Bogotà).

Però no només de futbol viu la ciutat, ja que es compta amb la xarxa de Ciclorrutas que a part de ser un mitjà|medi alternatiu de transport, serveixen per a la pràctica del ciclisme, igual com la Ciclovía dominical, una tradició que va complir 25 anys el 2005. El Campín va ser seu de l'etapa final de la Volta a Colòmbia en diverses ocasions, quan encara comptava amb la seva pista atlètica. El 1995 celebro els Campionats Mundials de Ciclisme de pista en el nou Velodromo Luis Carlos Galán.

Altres esports que li han donat nom a la ciutat són el automobilisme amb l'expilot de fórmula un, Juan Pablo Montoya, que actualment debuta en la sèrie Nascar, sent la competència automobilística més important de la ciutat i del país, les «6 Hores de Bogotà,» celebrades a final d'any i que es van fer famoses pels sis repetits triomfs de Montoya a l'Autòdrom de Tocancipá, així mateix es du a terme el campionat nacional de TC (Turisme Carretera), i el bàsquet amb l'equip Piratas que va guanyar 5 títols del campionat nacional de la disciplina.

En com al tennis, de 1994 a 2001 es va desenvolupar el Club Colòmbia World Series ATP (els torneigs World Series equivalien als actuals Masters Series), que va rebre alguns dels millors tenistes del món, però que per la inseguretat del país no es va tornar a jugar, ara es juga el Segurs Bolivar Open, de menor nivell. En la categoria femenina es disputa el Colsanitas Open, un dels torneigs WTA més importants de Llatinoamèrica. Els millors escenaris són el del Centre d'Alt Rendiment, el Club El Rancho, l'Acadèmia Colombiana de Tennis i l'Amèrica Tennis Club, on juga l'equip nacional de Copa Davis.

Bogotà va ser seu dels primers Jocs Bolivarianos celebrats el 1938 després de guanyar-li la seu a Caracas en el comitè del COI a Berlín el 1936, gràcies a la intervenció del president del COI Colombià, Nariño Cheyne (nét del pròcer Antonio Nariño). El 2002 va obtenir la seu dels VII Jocs Sud-Americans de l'ODESUR, però a causa del clima d'amenaces i inseguretat d'aquell any, no es va poder efectuar, però s'espera realitzar els Jocs Panamericans del 2015.

Quant als Jocs Nacionals, la ciutat va ser seu dels primers el 1926 i dels últims el 2004 - en els quals va obtenir el campionat -, els quals van comptar amb excel·lents escenaris. Va ser subseu de diferents Jocs Panamericans, Centramericans i Bolivarianos celebrats en Cali, Medellín, Barranquilla, el Eix Cafeter i ara en Cartagena de Indias el 2006.

Altres certàmens futbolístics importants celebrats a la capital, van ser els Campionats Preolímpics de la CONMEBOL als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Munic 1972 (el 1971) i Moscou 1980; en tots ells la Selecció de futbol de Colòmbia va participar en la competència de futbol dels Olímpics.

També es van efectuar el Campionat Sud-Americà sub20 de 1964 (Colòmbia subcampió) i el Campionat Sud-Americà sub23 de 1994 (Colòmbia campió), ocorrent en aquest últim la particularitat que a diferència de la resta, no es va jugar a El Campín sinó a l'Estadi Metropolità de Sostre.

L'any 1975 la selecció de futbol havia fet tota la seva campanya a la final de la Copa Amèrica a Bogotà, perdent el títol davant de la Selecció de futbol del Perú en desempat jugat en Caracas. El 2001 va guanyar la final de la Copa Amèrica a Mèxic a El Campín.

En la gran època boxística del país també es van dur a terme a la ciutat, diverses vetllades per Campionats Mundials.

En la Universitat Nacional de Colòmbia s'avança un dels projectes més representatius en l'esport, es crearan prop de 21 hectàrees dedicades exclusivament a l'esport, sent considerat aquest com el major escenari esportiu de Colòmbia, canxes de futbol, rugbi, hoquei, voleyball, basketball, tennis, natació, patinatge, gimnàstica, baseball entre molts altres. el projecte que ja està en construcció estarà acabat a finals de l'any 2008.

Parcs de Bogotà

Festival d'Estiu en el Parc Simón Bolívar.

A diferència d'altres urbs com Buenos Aires, Bogotà és conegut per ser una capital amb gran quantitat de parcs i amplitud de zones verdes dins de la seva àrea urbana, aquí alguns dels més importants:

• Parc Metropolità Simón Bolívar, és un conjunt de parcs i complexos esportius com, el Parc Central Simón Bolívar i la seva plaça d'esdeveniments per a 140.000 persones, el de nou Complex inaugurat Aquàtic, la Megabiblioteca Virgilio Barco, el Jardí Botànic José Celestino Mutis, el Coliseu El Salitre, la Plazoleta de los Artesanos, el Museu dels Nens, el Centre d'Alt Rendiment (inclou l'estadi de tennis i atletisme) i el seu Laboratori Antidopatge, el millor de Llatinoamèrica, el Palau dels Esports, la Unitat Esportiva El Salitre que inclou escenaris com el Velòdrom i l'estadi de Beisbol, el parc de diversions Salitre Màgic, el parc aquàtic Cici Aquapark, el Parc Esbarjo-esportiu El Salitre i el Parc Metropolità El Lago. El Parc Metropolità Simón Bolívar constitueix un gran complex de parcs ubicat dins de la zona urbana de la ciutat i la seva mida és cinc vegades major al Central Park de Nova York. És recorregut per 5 km de la xarxa de Ciclorrutas. Alhora és el lloc on se celebra el festival de rock gratuït més gran de Llatinoamèrica "rock al parc".

Rock al parc l'esdeveniment gratuït del seu tipus, més gran de latinoamérica

• Parc Esbarjo-esportiu El Salitre, és part del Parc Metropolità Simón Bolívar, compte amb un coliseu cobert, canxes per a la pràctica de múltiples esports i zones verdes.

• Parc Metropolità El Lago, també parteix del Parc Metropolità Simón Bolívar, compte amb una superfície de 23 ha dotades amb senders per als vianants i petites casetes per a rostits. És ideal per a la recreació passiva i contemplativa. Al llac, el seu principal atractiu, s'ofereix el servei de bot de rem. Aquest parc està ubicat a prop a l'Estació Simón Bolívar del sistema TransMilenio. Històricament va ser conegut com el 'Parc dels Nuvis|Xicots ' '.

• Parc Sauzalito que compta entre les seves instal·lacions una piscina coberta climatitzada, canxes múltiples de microfutbol, bàsquet i voleibol, camps de tennis, pistes de patinatge i ciclocross i un miniparc infantil.

• Parc Metropolitano La Florida situat en el municipi de Cota a la perifèria de Bogotà, compta amb 200 ha dotades amb instal·lacions esportives com a rampes per a esports d'alt risc, pista de motocròs, patinódromo recreatiu i canxes de futbol, microfutbol, tennis, bàsquet i voleibol. Posseeix 100 quioscs per a rostits i zona de càmping amb menjador i bateria de banys. Té un viver pedagògic i la seva arborització inclou pins pátula, xiprers, acàcies, palmes de cera del Quindío i roures. El llac de 16 ha i la seva proximitat a l'humedal de Jaboque indueixen la presència d'aus migratòries.

Parque de la Independència, al fons Torres del Parc

• Parc San Andrés, ubicat a l'occident de la ciutat, a pocs metres del Portal de la 80 del sistema TransMilenio. Compte amb un coliseu cobert, canxes de bàsquet, voleibol, microfutbol i tennis, pista de trot, de patinatge, camp de futbol i programació d'aeròbics, tallers i cursos els diumenges i dies de festa.

• Parc Metropolità El Tunal. Ofereix diverses zones per a diverses pràctiques esportives. Es troba a pocs metres del Portal del Tunal del sistema TransMilenio. És bastant popular entre els de Bogotà els qui el visiten a diari, en especial del sud de la ciutat. Actualment el parc compta amb una línia de la xarxa de Ciclorrutas, camins per als vianants, parqueo per a automotors, canxes de futbol, bàsquet i el servei integrat de la Biblioteca El Tunal.

• Parc Nacional "Enrique Olaya Herrera", mes conegut com a Parc Nacional, simplement ubicat a la localitat de Santa Fe, als estreps dels Turons Orientals de Bogotà; compta amb un petit aviario on s'exposen algunes espècies d'aus del país, un teatre i pistes de joquei i patinatge a més de camps de futbol. Ofereix vistes espectaculars cap als edificis del centre de la ciutat en combinació amb vista dels turons. És el parc més tradicional del país. Va ser inaugurat al final dels anys trenta del segle passat per commemorar el quatre centenari de la ciutat. En el es troba un bonic rellotge, regalat per la comunitat suïssa a la ciutat, portat des d'aquest país, i que es troba al parc des del seu contrucción. És el parc mes conegut i apreciat pels de Bogotà, donada la seva ubicació, antiguitat, importància arquitectònica i valor històric.

• Parc Urbà Santander més conegut com a Parc Santander, potser un dels més antics de la ciutat. Està ubicat en el centre mateix de Bogotà, sobre el Carrer Setè amb el Carrer 16. Abans de la República era cridat Parc de San Francisco. Destaca per la seva enorme font i els seus arbres natius, a més de ser un lloc on es desenvolupen fires artesanals i parada obligatòria en la ciclovía dominical. L'Eix Ambiental, l'integra al conjunt on també destaquen el Parc dels Periodistes i el Parc de San Victorino.

• Parc de la Independència també ubicat a la localitat de Santa Fe, actualment és el parc més antic de la ciutat. La seva mida va ser disminuïda al llarg del segle XX a causa de la construcció d'obres d'infraestructura com el Carrer 26 (Avinguda El Dorado) i el Carrer 5. Per aquelles èpoques el parc allotjava als pavellons d'exposicions de la ciutat. És considerat per alguns com el parc més bonic de la ciutat, per la seva aparença de bosc de muntanya. Els seus arbres són molt antics, fins i tot més que la ciutat mateixa. En l'àrea el nord del parc està ubicat el Planetari Distrital.

• Parc Metropolitano Timiza, ubicat equidistantmen per beneficiar les localitats de Kennedy, Tunjuelito, Bosa i Ciutat Bolívar, dotat amb diferents escenaris esportius i lúdics, a més d'un llac navegable de més de 4 hectàrees d'extensió i el camp de futbol cridat La Paz amb capacitat per a 10 mil persones.

• Parc Tercer Mil·lenni, ubicat entre els Carrers Sisena i Novena, i les Avingudes Dècima i Caracas, aquest parc ofereix espais per al gaudi del ciutadà i per a la recreació activa i passiva, amb miralls d'aigua, jardins, línia de la xarxa de Ciclorrutas, canxes amb graderies, llocs per a vendes, banys públics, soterrani de parqueo per a aproximadament 800 vehicles i un espai veí reservat per al comerç. Aquest parc va ser construït dins de les polítiques encaminades a la recuperació del centre de la ciutat, el qual cap als anys noranta estava en un dels seus moments mes crítics, per ser considerat una àrea plena de delinqüència. El parc junt la realització d'obres propera com la Troncal de Transmilenio de l'Avinguda Cracas i la restauració de la Plaça dels Màrtirs i la remodelació de la Plazoleta de San Victorino, van marcar l'inici de la recuperació del centre, la qual fins i tot contínua.

• Parc Urbà El Virrey ubicat al llarg del carrer 88 de l'Avinguda Setena a l'Autopista Nord. El parc posseeix línia de la xarxa de Ciclorrutas, passeig per als vianants i zones de descans, així com abeuradors d'aigua per a visitants i mascotes.

• Parc Mirador dels Nevados , El Parc Mirador de los Nevados es troba ubicat a la localitat de Suba, al Nord de Bogotà. Ofereix senders per als vianants, mirador sobre l'occident de Suba, relictes de flora i fauna nativa i un monument on destaquen els obeliscs commemoratius de la cultura muisca d'importància per la seva significació astronòmica. Se li crido d'aquesta forma al parc, ja que en els dies amb suficient visibilitat és possible observar algues cims del llunyà Parc Nacional dels Nevados.

• Parc El Renacimiento, que va ser construït sobre terrenys anteriorment pertanyents al Cementiri Central, ubicat sobre el Carrer 26 (Avinguda El Dorado), finalitzant els anys noranta, durant l'administració de l'alcalde Enrique Peñalosa (igual que el Parc Tercer Mil·lenni). La construcció d'aquest parc genero un gran debat ja que es contemplava la demolició de diversos panteons pertanyents al Cementiri Central i per ende l'exhumació dels cadàvers que romanien allà, alguns d'ells amb diverses decadas d'antiguitat. Se li diu Parc El Renacimiento, ja que amb el es pretén donar una nova vida al centre de la ciutat. En l'entrada del parc es col·loco una escultura donada pel mestre Fernando Botero.

També són importants els parcs urbans Primer de Maig (també amb velòdrom), San Cristóbal, Cayetano Cañizares, el Canal Riu Negre i el Bosc San Carlos.

Turisme

Allotjament

En l'àrea urbana de la ciutat de Bogotà hi ha una variada oferta d'allotjament que oscil·la entre posades per a xirucaires i múltiples hotels cinc estrelles de cadenes reconegudes nacionals i internacionals.

En l'actualitat, es troben en construcció més de deu grans hotels d'aquestes marques en sectors com Ciutat Salnitre, el Centre Financer de la Avenida Xile (Carrer 72) i la nova zona empresarial de Santa Bàrbara al nord de la ciutat. Entre ells destaquen el Hotel Marriott Bogotá, a la zona de Ciutat Salnitre (actualment en construcció), el Hilton 72 Grand Hotel al sector del Centre Financer de la Avenida Xile (Carrer 72) (també en construcció) i l'Hotel Radisson a la zona empresarial de Santa Barbara, al nord de la ciutat, sobre la Carrer Setè.

L'oferta d'hotels en el centre històric de La Candelaria i les seves zones veïnes, es troba dirigida a un públic amant de la cultura i les arts. Els hotels ubicats a prop a Ciutat Salnitre es troben dirigits als visitants que fan escales curtes en Bogotà al necessiten la proximitat en Aeroport Internacional El Dorado. En canvi, els hotels ubicats cap al nord de la ciutat, estan enfocats cap a un turisme de negocis, compres o plaer.

Voltants de Bogotà

A part dels llocs ja esmentats, en zones veïnes a Bogotà existeix la possibilitat de realitzar càmping i practicar esports aquàtics. Aquest, és el cas de la Llacuna de Fúquene i els Embassaments del Neusa, Tominé i Sisga. També, és possible acampar en el Parc Nacional Natural Sumapaz (entre el Distrito Capital i el departamento de Meta), o en el Parc Nacional Natural Chingazaal orienti de Bogotà.

En Zipaquirá està la Catedral de Sal (Patrimoni Històric i Monument Nacional), una de les esglésies subterrànies més extenses del món amb una profunditat de 158 metres, amb capacitat d'allotjar 3000 feligresos i ubicada dins d'unes antiquísimas mines de sal.

En el veí municipi de Sopó es pot trobar el nou Parc Panaca Sabana (amb atraccions agroganaderes i una gran varietat d'animals de granja), el Parc Natural de Sopó i el Parc Jaime Duque, que compta, amb un zoològic i també amb rèpliques de grans monuments del món. D'altra banda, a l'altura del Salt de Tequendama, una caiguda d'aigua ubicada a una hora de viatge des del sud de Bogotà, es pot trobar el Zoològic Santa Creu.

Al sud de Bogotà en el municipi de Soacha es troba el parc natural chipaque que comunica per mitjà de boscos andins i parem amb el municipi es San Antonio del Tequendama.

La ciutat compta amb el Tren Turístic de la Sabana de Bogotà, l'únic a Llatinoamèrica que funciona encara amb locomotora a vapor. Aquest, fa recorreguts els caps de setmana i festius des de centre de Bogotà fins al Parc Jaime Duque, Zipaquirá i en ocasions, fins a Nemocón, municipis propers a Bogotà.

En la propera Facatativá, a l'occident de Bogotà es troba el centre arqueològic conegut com a Parc Arqueològic Pedres del Tunjo. En Nemocón es troben unes famoses mines de sal i en Guatavita, es troba la cèlebre llacuna on, segons la tradició, s'assumeix que ocorria la cerimònia muisca de El Daurat, una de les llegendes indígenes de major arrelam|nissaga a l'Amèrica Espanyola.

Rumba i Festa

La ciutat de Bogotà compte amb diverses zones de discoteques, bars i cafès. Dins d'aquestes es compten:

• La Macarena, ubicada en proximitats del Centre de la ciutat, on hi ha bars freqüentats per universitaris.

• La tradicional Zona Rosa, ubicada al barri El Chicó en voltants del Centre Comercial Centre Andí, al nord de la capital. Dins d'aquesta zona es troba la zona "T" que és una àrea d'exclusius restaurants.

• El Parc de la 93, ubicat en el El Chicó, al nord de Bogotà. Reuneix al voltant i en les immediateses del parc, nombrosos hotels, bars, restaurants, discoteques, cafès i centres de disseny i moda.

• Usaquén, una de les localitats més al nord a la capital. Cap al costat oriental de la Carrera Setena entre carrers 116 i 120, al mig de casalots republicans i vies per als vianants, es troben nombrosos bars, discoteques i cafès.

• La Calera, un municipi veí de Bogotà, reuneix nombroses discoteques visitades especialment durant la nit, aprofitant l'excel·lent vista que es té sobre la capital.

• Altres zones de lleure ubicades al sud de la ciutat són l'Avinguda Primer de Maig a l'altura de l'Avinguda Boyacá i el barri Restrepo. A més, està creixent una destacada zona de bars i discoteques en les proximitats del municipi veí de Chía.

• Per a la celebració de concerts s'han utilitzat el Parc Jaime Duque, l'Autòdrom de Tocancipá i fins fa poc, el Castell Marroquín (obra arquitectònica construïda a finals del segle XIX pel president del mateix nom). Aquests establiments, per ser fora de la jurisdicció de la ciutat no són sota la "Llei Pastanaga" (que obliga a tancar els llocs o esdeveniments públics a les 3:00 am).

• Chapinero En on estan ubicades diverses universitats i es troba en un punt central i de fàcil accés.

• La "Zona C" ubicada al sector de La Candelaria està composta per un grup de 30 restaurants i 20 joieries, que en conjunt, busquen oferir un espai alternatiu d'entreteniment a Bogotà. Els llocs que allà es troben estan a l'altura dels que es troben en altres zones com "la T" i "la G". A més, el valor agregat d'aquesta zona és que l'entorn està conformat pel patrimoni històric i arquitectònic de la capital.

Altres llocs

Orquídia al Jardí Botànic de Bogotà

Altres llocs turístics importants són el Jardí Botànic José Celestino Mutis, la Cinquena de Bolívar (la casa on més temps va viure Simón Bolívar), l'Observatori Nacional (el primer construït a Amèrica), el Planetari Distrital (ubicat al costat de la Plaça de Braus), el Centre Interactiu de Ciència i Tecnologia Maloka, el Mirador Metropolità de la Torre Colpatria així com el Mirador de La Calera, el Monument de Banderes a Las Américas (al costat de la estació Banderas de TransMilenio) i la Plazoleta del Chorro de Quevedo, on es va fundar la ciutat al cor de La Candelaria, localitat que és patrimoni i Bé d'Interès Cultural de Caràcter Nacional des de 1963.

La ciutat compta amb nombrosos parcs d'atraccions mecàniques com a: Salnitre Màgic, Mundo Aventura i Camelot (en la Autopista Nord).

Municipis turístics fora de la Sabana de Bogotà

Sortint per l'Autopista Sud, a gairebé tres hores de Bogotà, es troben els balnenarios de Melgar (Tolima) i Girardot (Cundinamarca). A Melgar es troba a més del balneari Piscilago (amb un Zoológico), una gran varietat hotelera i de piscines que acullen els freqüents visitants de la capital.

També trobem a Guatavita, on hi ha un llac, el qual va ser sagrat per a la cultura muisca, aquí es presumeix sobre la llegenda del daurat.

Arquitectura

Segons alguns historiadors, la ciutat inici el seu creixement a la plaça coneguda actualment com el "Rayo de Quevedo", en La Candelaria, Centre Històric de Bogotà. S'està gestant la proposta perquè sigui declarat Patrimoni Històric i Cultural de la Humanitat.

Arquitectura Colonial

La Candelaria és el cor cultural de Bogotà (foto presa al Carrer 10 amb el Carrer 5)

Des de 1538, data de la fundació espanyola de Bogotà, fins a finals del segle XIX, la ciutat va mantenir els límits configurats des dels seus primers anys. La traça urbana corresponia amb la tradicional i ortogonal retícula del damero implantada per les Lleis d'Índies des de mitjan el segle XVI.

La morfologia urbana i la tipologia de les construccions colonials es va mantenir fins i tot, fins i tot finals del segle XIX, molt temps després de la Independència de Colòmbia (1810). Aquesta persistència de la configuració colonial és visible, actualment, en gran part de La Candelaria, el Centre Històric de Bogotà. Fins a finals del segle XIX, es van mantenir les cases colonials de màxim dos pisos, amb pati central, sostre a dues aigües, teula de fang i balcons volats. En alguns casos, aquests balcons van ser tancats amb vidres durant el període Republicà, característica que distingeix de forma particular l'arquitectura del sector (per exemple, l'antiga casa de Rafael Pombo, etc.).

Dins dels edificis del període colonial, encara es conserven:

• La Esglésies de San Francisco, a l'Avinguda Jiménez amb el Carrer 7.
• La Esglésies de San Ignacio, al Carrer 10 entre els carrers 6 i 7, en el tradicional Centre Històric de Bogotà. Acabada el 1610.
• La Casa de la Moneda, que actualment funciona com a museu numismàtic baix l'administració del Banc de la República de Colòmbia.
• El costat oriental del barri La Candelaria, conserva el teixit urbà i les cases que no van sucumbir davant de l'ona modernitzadora de mitjan el segle XX.
• El Observatori Astronòmic Nacional, de la Universitat Nacional de Colòmbia construït el 1810 per l'arquitecte Fray Domingo de Petrés. És el primer observatori astronòmic construït a Amèrica.
• La Casa de les Aules, actual Museu d'Art Colonial de Bogotà. Antigament va ser seu de la Pontifica Universitat Javeriana i de la Expedició Botànica (a finals del segle XVIII), empresa dirigida per José Celestino Mutis.

Arquitectura Republicana

El nom d'"Arquitectura Republicana" no correspon a un estil de l'arquitectura colombiana, sinó més aviat, a un període de la història de l'arquitectura comprès entre 1819, data definitiva de la Independència de Colòmbia, i 1930 (aproximadament).

Sota l'epítet "Republicà" es reuneixen a Bogotà diversos estils com el neoclàssic, el eclecticisme francès, l'estil Tudor anglès i el neogòtic (especialment el seu vessant anglès). De l'arquitectura Neoclàssica, es conserven els següents edificis, entre d'altres: ' ' '

• Capitoli Nacional de Colòmbia, sedi del Congrés de Colòmbia. Construït entre 1848 i 1928 a partir del disseny inicial de l'arquitecte danès Thomas Reed. En el seu procés d'acabament, participarien també altres arquitectes.

• El Teatre Colón de Bogotà. Construït per l'arquitecte italià Pietro Cantini durant el govern de la Regeneració, període de la història de Colòmbia iniciat amb la primera presidència de Rafael Núñez.

Del Eclecticisme Francès es conserven, entre d'altres:

• El Palau Liévano, actualment sedi de la Alcaldia Major de Bogotà. Acabat el 1905 amb dissenys de l'arquitecte francès Gastón Lelarge.

• Antic edifici de la Governació de Cundinamarca, ubicada en l'Avenida Jiménez entre carreres 7 i 8. Va ser acabat a prop a 1928.

Del Tudor Anglès es conserven barris residencials sencers com a:

• La Mercè, Cinquena Camacho i algunes zones de Teusaquillo, Chapinero Alto, Rosales, El Chicó i La Noguera; a més de grans edificis emblemàtics com el Seminari Major Arquidiocesà, al nor-orient de Bogotà.

Del Neogòtic es conserven, entre altres construccions:

• La Església de Nostra Senyora de Lourdes, acabada el 1894 amb dissenys de l'arquitecte Julián Lombana. Ubicada al tradicional sector de Chapinero.

Arquitectura Moderna

Parc Central Bavaria, a prop del Centre Internacional

Encara que existeixen notoris esforços realitzats en els anys vint per consolidar un llenguatge modern, només fins a la construcció de la Ciutat Universitària per a la Universitat Nacional de Colòmbia al barri Teusaquillo de Bogotà, entre 1936 i 1939, es va aconseguir consolidar aquest propòsit.

El traçat de la Ciutat Universitària o Ciutat Blanca va ser desenvolupat per l'arquitecte alemany Leopoldo Rother. En la construcció dels diversos edificis moderns del campus, de tendència Racionalista, participarien no solament Rother, sinó també Bruno Violi, Ernst Blumenthal i Erich Lange, entre d'altres.

A més del vessant racionalista de l'arquitectura moderna, també es manifestarien en l'arquitectura de Bogotà altres tendències properes al art déco, en expressionisme i en organicisme, tendència que seria especialment acollida (a partir dels postulats de Alvar Aalto o Frank Lloyd Wright) pels arquitectes de Bogotà de la segona meitat del segle XX com Fernando Martínez Sanabria, Rogelio Salmona i Guillermo Bermúdez Umaña.

Arquitectura Contemporània

A més del treball|feina de Rogelio Salmona, àmpliament reconegut al nivell internacional, han sorgit des dels anys setanta noves generacions d'arquitectes, dins dels quals es destaquen: Daniel Bermúdez, Simón Vélez (reconegut pel seu treball amb la guadua), Simón Hosie, entre d'altres.

El 2006 Bogotà va rebre The Golden Lion Award' en la Décima Exhibición Internacional de Arquitectura de 'La Biennale de Venezia'. D'acord amb el portal en Internet de la bienal:

"Aquesta ciutat en les últimes dècades ha dirigit els seus esforços cap a la inclusió social, l'educació, l'habitatge i l'espai públic especialment a través d'innovacions en transport.

"Bogotà ha aplicat el dictamen de Mies van der Rohe menys és més a l'automòbil: menys actes signifiquen més espai cívic i recursos cívics per a la gent. La ciutat proveeix un model de carrers que engrandeixen a la vista així com viabilitat econòmica i inclusió social. Bogotà és, en poques paraules, un far d'esperança per a altres ciutats, sense que importi si són riques o pobres".

Ciutats agermanades

El 29 d'octubre de 1971 la ciutat va subscriure un acord de agermanament de ciutats amb:

• Miami, Estats Units

El 14 de juny de 1982 la ciutat va firmar un acord d'agermanament per a la cooperació internacional amb:

• Seül, Corea del Sud

També va participar el 12 d'octubre de 1982 en la declaració d'agermanament entre totes les capitals iberoamericanes, establint aquest vincle amb les següents ciutats:

Asunción, Paraguai Brasília, Brasil Buenos Aires, Argentina Caracas, Veneçuela Ciutat de Guatemala, Guatemala Ciutat de Mèxic, Mèxic Ciutat de Panamà, Panamà Guayaquil, Equador

Islamabad, Pakistan La Paz, Bolívia L'Havana, Cuba Londres, Anglaterra Madrid, Espanya Managua, Nicaragua Medellín, Colòmbia Montevideo, Uruguai

Quito, Equador San José, Costa Rica San Juan, Puerto Rico San Salvador, El Salvador Santiago de Xile, Xile Santo Domingo, República Dominicana Tegucigalpa, Hondures Torí, Itàlia

Bibliografia

Alcaldía Mayor de Bogotá (2001), Observatorio de dinámica urbana (volúmenes 1 y 2). Colección Dinámica Urbana, Departamento Administrativo de Planificación, Bogotá. ISBN 958-96917-7-3 Álvarez, Carlos Gustavo (2002), Bogotá de memoria. EPM, Bogotá. ISBN 958-33-4213-0 Arias, Jimmy (2000), Crónicas bogotanas. Alcaldía Mayor, Bogotá. ISBN 958-8109-19-1 Badawi, Halim. "Apuntes para una Biblioteca Imaginaria: Valor patrimonial y situación legal de las bibliotecas de Bernardo Mendel y Nicolás Gómez Dávila". En: Revista de la Escuela Interamericana de Bibliotecología. Medellín: Universidad de Antioquia, 2007. ISSN 0120-0976 Bohorquez de Briceño, Fabiola (1988), Bibliografía sobre historia de Bogotá. Cámara de Comercio de Bogotá, Bogotá. ISBN 0-589-11320-8 Cortés, Ernesto (1982), El barrio de La Candelaria. Talleres Gráficos, Bogotá Corradine Angulo, Alberto (2002), Apuntes sobre Bogotá: historia y arquitectura. Academia Colombia de Historia, Bogotá. ISBN 958-8040-28-0 De la Rosa, Moisés (1938), Calles de Santafé de Bogotá, homenaje en su IV centenario. Ediciones del Concejo, Bogotá. Escovar, Alberto, Mariño, Margarita, Peña, César, (2004), Atlas histórico de Bogotá 1538-1910. Editorial Planeta, Bogotá. ISBN 958-42-0829-2 Escovar, Alberto (2002), Bogotá: centro histórico. Ediciones Gamma, Bogotá. ISBN 958-9308-95-3 Fundación Misión Colombia (1998). Historia de Bogotá, Tomo I: Conquista y Colonia. Bogotá: Salvat-Villegas Editores. ISBN 958-9138-30-6 Guzmán Celis, Gilberto (2001), Bogotá: del tranvía al transmilenio. Editorial Solar, Bogotá. ISBN 958-8136-24-5 Iriarte, Alfredo (1988), Breve historia de Bogotá. Editorial Oveja Negra, Bogotá. ISBN 958-06-0078-3 Ocampo López, Javier (1994), Historia básica de Colombia. Plaza & Janés Editores, Bogotá. ISBN 958-14-0015-X Pérgolis, Juan Carlos (1998), Bogotá fragmentada: cultura y espacio urbano a finales del siglo XX. Universidad Piloto de Colombia, Bogotá. ISBN 958-601-748-6 Pulecio Mariño, Enrique (1989), Museos de Bogotá. Villegas Editores, Bogotá. ISBN 958-9138-51-9 Rojas Orozco, Rodrigo (2000), Humedales en la Sabana de Bogotá: una mirada histórica durante los siglos XV a XIX. Alcaldía Mayor, Bogotá. ISBN 958-8109-18-3 Rueda Vargas, Tomás (1946), La sabana de Bogotá. Editorial ABC, Bogotá Senado de la República de Colombia (1989), Municipios colombianos. Bogotá: Pama Editores Ltda. ISBN 958-9077-02-1 Vergara, Carmen Helena (1997), Análisis económico de la educación en Bogotá Distrito Capital. Secretaría de Educación Distrital, Bogotá. ISBN 958-33-0673-8

Enllaços externs

• Ajuntament de Bogotà (castellà)
• Web oficial de l'Aeroport Internacional de El Dorado
• Web de Monserrate (castellà)