Bohdan Khmelnitski

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bohdan Khmelnytskyi)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bohdan Khmelnitski
Богдан Хмельницький
Bohdan Khmelnitski

Mandat
30 de gener de 1648 – 6 d'agost de 1657
Precedit per Dmitró Hunia
Succeït per Iuri Khmelnitski

Naixement 1595
Txyhyryn, Corona del Regne de Polònia, Confederació de Polònia i Lituània
Mort 6 d'agost de 1657
Txyhyryn, Hetmanat, Tsarat Rus
Parella Hanna Somkivna,
Motrona Czaplińska,
Hanna Zolotarenko
Nacionalitat Rutè (ucraïnès)
Religió Ortodox Grec
Signatura Xm avt2.jpg

Bohdan Khmelnitski (en ucraïnès : Богдан Хмельницький), nascut cap el 1595 i mort el 6 d'agost del 1657, va ser Ataman dels cosacs d'Ucraïna en el moment de l'aixecament del 1648 contra la noblesa polonesa i els seus servidors jueus, que ell va organitzar i que hom coneix amb el nom de rebel·lió de Khmelnitski.

Bohdan Khmelnitski esdevindrà després de la seva mort una autèntica llegenda, símbol de la resistència cosaca i heroi ucraïnès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'origen noble, probablement nascut a Ucraïna central a Txyhyryn, el seu pare va servir sota l'ataman polonès Stanisław Żółkiewski. Havent estudiat amb els jesuïtes a Lviv i sens dubte a Cracòvia, va participar en la Batalla de Cecora el 1620 contra l'exèrcit del sultà, en el transcurs de la qual el seu pare mor. Ell mateix va ser fet pres i va aprendre turc i tàrtar en el transcurs de la seva captivitat. El 1637 esdevé secretari militar dels Cosacs, i després comandant d'una centúria cosaca.

Ja havia començat una vida de noble ordinari quan un violent conflicte personal el va oposar amb un starosta adjunt local, la qual cosa s'acompanyà de la mort del seu fill de deu anys. Bohdan Khmelnitski va decidir venjar-se i es va refugiar amb els cosacs zaporoges dels quals es va fer ataman el 1648. Amb l'ajuda dels tàrtars de Crimea incità els pagesos ucraïnesos a la revolta, amb la qual cosa aquests esperaven evitar el servatge que els reservaven els nobles polonesos. Ucraïna ja havia conegut diverses revoltes, però aquesta vegada l'aposta era la constitució d'un país independent. L'èxit de Khmelnitski va ser enorme: va aixecar en efecte tota Ucraïna, va reunir un exèrcit més de 80.000 homes, va vèncer els exèrcits polonesos dinerses vegades i va fer vacil·lar la poderosa República polonesa de l'època.

Monument de Khmelnitski situat en el centre de Kíev, obra de Mikhaïl Mikexin

Nombroses batalles sagnants i mortíferes el van oposar als caps polonesos, entre d'altres el duc Jeremi Wiśniowiecki, voivoda d'Ucraïna. Nombrosos pogroms van sacsejar Ucraïna durant aquests anys, en els quals es mataren a sang freda milers de jueus (el número varia segons les fonts: entre 50.000 i 60.000 segons l'historiador Henri Minczeles, o entre 80.000 i 100.000 segons l'historiador Txerikower).[1]

Els rebels van ser vençuts finalment el 1651, però la resistència cosaca no va ser definitivament controlada. Khmelnitski es va adreçar llavors cap a Aleix de Rússia tsar de Moscòvia i convencé els cosacs, no sense dificultats, de posar-se sota la seva protecció. El Tractat de Pereiàslav del 1654 confirmà aquesta proposició, que donava al tsar la riba oriental del Dnièper, que els cosacs controlaven encara (Hetmanat cosac). La revolta cosaca es va transformar llavors en guerra russo-polonesa, que no es va acabar fins al 1667, amb la signatura del Tractat d'Andrusovo.

Khmelnitski va morir finalment enverinat per un emissari del sultà otomà, oposat a la pau aconseguida.

Literatura[modifica | modifica el codi]

Khmelnitski ha estat l'heroi de diverses obres de ficció, entre les quals la trilogia de Henryk Sienkiewicz titulada Pel ferro i pel foc, la més cèlebre.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sota la direcció de Yves Plasseraud, Histoire de la Lituanie. Un millénaire. Édition Armeline. Crozon, 2009, pàg.194

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohdan Khmelnitski