Bohri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bohri
107Bh
seaborgibohrihassi
Re

Bh

(Upe)
Aspecte
Desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Bohri, Bh, 107
Categoria d'elements Metalls de transició
Grup, període, bloc 77, d
Pes atòmic estàndard [270]
Configuració electrònica [Rn] 5f14 6d5 7s2
(calculat)[1][2]
2, 8, 18, 32, 32, 13, 2
(predit)
Configuració electrònica de Bohri
Propietats físiques
Fase Sòlid (predit[3])
Densitat
(prop de la t. a.)
37,1 (predit)[2][4] g·cm−3
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 7, 5, 4, 3 (predit)[2]
(només els estats d'oxidació en negreta es coneixen experimentalment)
Energies d'ionització
(més)
1a: 742,9 (estimat)[2] kJ·mol−1
2a: 1.688,5 (estimat)[2] kJ·mol−1
3a: 2.566,5 (estimat)[2] kJ·mol−1
Radi atòmic 128 (predit)[2] pm
Radi covalent 141 (estimat)[5] pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Hexagonal compacta (predit)[3]
Nombre CAS 54037-14-8
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del bohri
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
274Bh sin ~54 s[6] α 8,8 270Db
272Bh sin 9,8 s α 9,02 268Db
271Bh sin 1,2 s[7] α 9,35[7] 267Db
270Bh sin 61 s α 8,93 266Db
267Bh sin 17 s α 8,83 263Db
Només s'inclouen els isòtops de semivida superior a 1 segon

El bohri és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és Bh i el seu nombre atòmic és 107.[8] Té aquest nom en honor a Niels Bohr.[9]

Història[modifica | modifica el codi]

Fou sintetitzat el 1976 per un equip soviètic dirigit per Y. Oganessian a l'institut de recerca nuclear de Dubna. Bombardejant nuclis de Bismut-204 amb nuclis de Crom-54, obtingueren l'isòtop 261Bh amb un període de semidesintegració estimat d'1-2 ms (a opartir de dades posteriors s'obtingué un valor de 10 ms).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Johnson, E.; Fricke, B.; Jacob, T.; Dong, C. Z.; Fritzsche, S. «Ionization potentials and radii of neutral and ionized species of elements 107 (bohrium) and 108 (hassium) from extended multiconfiguration Dirac–Fock calculations». The Journal of Chemical Physics, 116, 2002, pàg. 1862. Bibcode: 2002JChPh.116.1862J. DOI: 10.1063/1.1430256.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Haire, Richard G. «Transactinides and the future elements». A: The Chemistry of the Actinide and Transactinide Elements. 3a ed.. Dordrecht, The Netherlands: Springer Science+Business Media, 2006. ISBN 1-4020-3555-1. 
  3. 3,0 3,1 Östlin, A.; Vitos, L. «First-principles calculation of the structural stability of 6d transition metals». Physical Review B, 84, 11, 2011. Bibcode: 2011PhRvB..84k3104O. DOI: 10.1103/PhysRevB.84.113104.
  4. Fricke, Burkhard «Superheavy elements: a prediction of their chemical and physical properties». Recent Impact of Physics on Inorganic Chemistry, 21, 1975, pàg. 89–144. DOI: 10.1007/BFb0116498 [Consulta: 4 octubre 2013].
  5. Chemical Data. Bohrium - Bh, Royal Chemical Society
  6. Oganessian, Y. T.; Abdullin, F. S.; Bailey, P. D.; Benker, D. E.; Bennett, M. E. «Synthesis of a New Element with Atomic Number Z=117». Physical Review Letters, 104, 14, 2010, pàg. 142502. Bibcode: 2010PhRvL.104n2502O. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.142502. PMID: 20481935. (dóna una semivida d'1,3 min basat en un sol esdeveniment; la conversió a semivida s'aconsegueix multiplicant per ln(2).)
  7. 7,0 7,1 FUSHE. «Synthesis of SH-nuclei», 2012.
  8. Los Alamos National Laboratory - Bohri (anglès)
  9. http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/1historia/bh.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]