Bohumil Hrabal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bohumil Hrabal
Bohumil Hrabal 1988 český spisovatel foto Hana Hamplová.jpg
Bohumil Hrabal, el 1988.
Naixement 28 de març de 1914
Brno (Imperi Austrohongarès)
Mort 3 de febrer de 1997 (als 82 anys)
Praga (República Txeca)
Activitat escriptor
Nacionalitat Txecoslovàquia Txecoslovàquia

Bohumil Hrabal (Brno, Imperi Austrohongarès, 28 de març de 1914 - Praga, República Txeca, 3 de febrer de 1997) fou un dels escriptors txecs amb més renom del segle XX.[1][2]

Nat a la ciutat morava de Brno, cresqué a Nymburk, on el seu padrastre era el gerent d'una fàbrica cervesera. Estudià dret a la Universitat Carolina de Praga, llicenciant-se'n tardanament el 1946. Tanmateix mai treballà en aquest camp sinó que abans de dedicar-se plenament a l'escriptura, exercí feines d'allò més diverses (sovint font d'inspiració per als seus relats): viatjant de comerç, ferroviari (durant la Segona Guerra Mundial, cosa que inspirà Trens rigorosament vigilats), trinxador de paper vell (Els sofriments del vell Werther) o oficinista.

Hrabal començà a publicar el 1963, si bé a partir de 1970 (després de la primavera de Praga i amb la re-ocupació soviètica) hom li prohibí publicar durant uns anys.

El seu estil és directe i aparentment desendreçat, reflectint el parlar dels homes simples i alegres a qui dóna veu, a vegades en el que pot semblar un llarg monòleg. Els gats i la cervesa són elements recurrents en la seva obra.

Morí en caure d'una finestra del cinquè pis d'un hospital de Praga mentre provava d'alimentar coloms. Cal fer notar, però, que el suïcidi per salt des d'un cinquè pis apareix a més d'un dels seus llibres.

És considerat un dels grans escriptors txecs del segle XX juntament amb Jaroslav Hašek, Karel Čapek i Milan Kundera.

Obres[modifica | modifica el codi]

Mural al barri de Libeň (Praga), on Hrabal visqué molts anys.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Les obres de Hrabal han sigut sovint adaptades al cinema pel director txec Jiří Menzel. L'estreta col·laboració entre l'escriptor i el cineasta va donar com a fruits pel·lícules com Ostře sledované vlaky (Trens rigorosament vigilats, 1965), Skřivánci na niti (1969), Postřižiny (1980) o Slavnosti sněženek (1983). La defunció de Hrabal el 1997 va impedir que també pogués contribuir en l'elaboració del guió de la darrera adaptació cinematogràfia de Menzel: Obsluhoval jsem anglického krále ("Jo he servit el rei d'Anglaterra", 2006).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohumil Hrabal
  1. «Bohumil Hrabal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Celebració i elegia». Diari Ara, 23/11/2011. [Consulta: 24 de novembre de 2011].