Bohuslav Martinů

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bohuslav Martinů laughing, U.S.A. Darien 1943
Image: Bohuslav Martinu Centre in Policka

Bohuslav Martinů (Polička, 8 de desembre de 1890 - Liestal, 28 d'agost de 1959) fou un compositor txec, nacionalitzat nord-americà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa[modifica | modifica el codi]

El seu pare era el campaner de la ciutat. Des de ben menut, manifesta condicions per a la música, estudiant violí i esdevenint-ne un virtuós. Jove, entra al Conservatori de Praga en l'especialitat de violí, però abandona. Es reinscriu una segona vegada, d'orgue, i també abandona. Les seves primeres composicions, en particular per al piano, daten d'aquest període (1910-1915) i ja reflecteixen les seues ambicions mostrant una gran riquesa d'invenció.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Prossegueix doncs el seu camí com autodidacte; és contractat a l'Orquestra filharmònica Txeca (recentment creada el 1918) el 1920, com a segon violí. El seu encontre amb el compositor i violinista Josef Suk marcarà la seva vida. Després de la independència de l'Estat txecoslovac, Martinů té finalment l'ocasió d'anar a l'estranger: va doncs a París on coneix Albert Roussel i Arthur Honegger, el qual va desplegar una gran influència en la seva existència i la seva música. En els anys 1920-1930, compon per al piano i la veu (cicles de petites peces, molt sovint emprades del folklore txec). Els seus primers grans èxits daten, en particular, de mitjans de la dècada de 1930 amb les Inventions per a piano i orquestra, comanda el Festival de Venècia (1934), Kytice (El ram de flors, 1938) i sobretot, la seua primera òpera, Juliette o la Clau dels Somnis (1938), estrenada al Teatre Nacional de Praga per Václav Talich.

L'emigració als estats Units[modifica | modifica el codi]

Arran de l'ocupació alemanya de Txecoslovàquia el mes de març del 1939, fuig als Estats Units, on va compondre la major part de les seues obres per a orquestra entre 1942 i 1944. Suscita l'admiració de directors com Artur Rodzinski (a l'Orquestra Filharmònica de Nova York), George Szell (a l'Orquestra de Cleveland) i Serge Koussevitzky (a l'Orquestra simfònica de Boston). Entre 1942 i 1943, se li encarrega un nombre impressionant d'obres (al voltant de vint-i-cinc) sempre amb èxit. Al final de la guerra, desitja tornar de nou a Txecoslovàquia, però per dues vegades ha de renunciar. Torna de nou, no obstant això, a Praga el 1951, trobant les coses molt canviades en la seva pàtria nativa: Martinů decideix llavors no tornar mai més. Tampoc no tornarà als Estats Units (només algunes breus estades en 1955-1957) i s'instal·larà a França (Niça) i a Suïssa (Schönenberg). Va morir d'un càncer el 28 d'agost de 1959 a Liestal (Suïssa).

Obra[modifica | modifica el codi]

Martinů va deixar un catàleg d'obres ben diferents: sobre unes 400 obres hi ha 6 simfonies (estrenades la major part per orquestres americanes entre 1942 i 1945), diversos grans frescos orquestrals (Monument per a Lidice, Frescos de Piero della Francesca, Paràboles...), obres de cambra per a diferents conjunts (7 quartets de corda, trios, duos i quintets, el Ram de flors...), òperes (Juliette, Mirandolina, La Passió grega, Ariane...), concerts (5 per a piano, 3 per a violoncel, 2 per a violí, una rapsòdia per a viola...) i una abundant literatura per a piano (Spaliček, Marionettes, Miniatures, Sonates...), molt basades en l'harmonia (amb gradacions freqüents i "atrevides"), fent de Martinů un compositor molt apreciat als estats Units i França.

Harry Halbreich va publicar en 1968 el catàleg cronològic de de la seua obra, amb 387 números.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohuslav Martinů Modifica l'enllaç a Wikidata