Bois

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els bois foren un poble celta.

Un grup de bois es van ajuntar amb els helvecis i van creuar el Rin des Germània i es van establir a la Gàl·lia al segle VI aC. La resta dels bois van emigrar cap a Itàlia al segle V aC i van ocupar terres al nord del Po, on ja vivien els ínsubres i cenòmans, pel que van creuar el riu i es van establir entre els Apenins i les planes ocupades abans pels umbris i van destruir Melpum vers el 396 aC amb ajut dels sènons i ínsubres. Van entrar al Làtium el 358 aC on foren derrotats pel dictador romà Sulpicius. Els sènons foren destruïts però els bois van continuar la lluita i es van aliar als etruscs el 283 aC sent derrotats al llac Vadimonium; els bois encara van continuar lluitant però l'any següent foren altre cop derrotats i van haver de signar un tractat pel qual durant 45 anys els romans ocuparien els territoris dels sènons i els bois mantingueren la pau.

Els bois van tornar a la lluita el 225 aC aliats als ínsubres originant la Gran guerra gal·la, en la que van rebre l'ajut dels gestis alpins; derrotats a una gran batalla a Telamon a Etrúria es van haver de sotmetre tot i que encara van fer correries a territori romà.

El 218 aC abans d'arribar Anníbal Barca, van atacar als romans a Placèntia, i seguidament es van aliar als cartaginesos, als qui van mostrar el camí per travessar els alps[1] i van col·laborar amb una força auxiliar a la batalla de Trèbia; el 216 aC van atacar al consol Postumius que passava pel seu territori amb una força de 25.000 homes, exèrcit que fou destruït.

Després de la segona guerra púnica van continuar hostils a Roma, i van participar en la revolta dels gals dirigida per Amilcar, destruint Placèntia el 200 aC, i durant 10 anys, tot i ser diverses vegades derrotats, van continuar la lluita, el 194 aC Boiorix i els seus germans impediren la invasió de cònsol Tiberi Semproni Llong; sovint aliats als ínsubres i a algunes tribus lígurs.

Luci Corneli Merula va fer una activa campanya contra els bois als que va derrotar totalment a la rodalia de Mutina i finalment foren reduïts el 191 aC per Publi Corneli Escipió Nasica, que va matar la meitat de la població i va confiscar la meitat del seu territori. Per assegurar el territori guanyat pels romans van establir la colònia de Bonònia i uns anys després les de Mutina i Parma (183 aC). El 187 aC es va construir una via militar entre Ariminium (Riminí), a l'antic territori dels sènons, i Placèntia que fou la Via Emília, i que va contribuir a mantenir la seguretat a la regió.

Es creu que a l'entrar a la Gàl·lia vivien junt amb els lingons al territori de l'alt Saône i les parts altes del Sena i el Marne, però la seva ubicació ofereix força dubtes tot i que es considera que almenys una part van ocupar la regió al sud de Bordeus d'on Buch conservaria el seu nom. La seva capital es diu que fou Gergòvia, però es creu que és una transcripció errònia.

El 114 aCs cimbres abandonaren les seves terres natals prop del mar Bàltic, a la península de Jutlàndia a causa de les contínues inundacions i migraren acompanyats pels teutons en direcció sud-est, on es van trobar amb els escordiscs, als que van vèncer, i seguint el seu camí es van trobar amb els bois,[2] que els van obligar el 113 aC a seguir avançant fins a arribar a al Danubi, on els germànics van derrotar als romans en la batalla de Noreia.

Derrotats per Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, els que quedaven foren enviats cap al seu país originari creuant els Alps fins a una part del territori dels aduins, establerts a les fronteres de Panònia, en una part de la moderna Bohèmia que va prendre el seu nom d'aquest poble, segurament la regió entre l'Allier i el Loire, que Cèsar esmenta com a Boia, on es van unir amb els taurisis. Les restes del poble fou expulsat pels marcomans cap a Baviera al segle I, on van viure uns cent anys fins que foren exterminats pels dacis.

Plini esmenta entre els grups de la Lugdunense al Heduis, carnuts, bois, sènons, i aulercis, i situa els bois entre els carnuts i els sènons.

Referències[modifica | modifica el codi]